+2000 Pic de Russell

+2000. Pic de Russell

Sortida exclusiva per a socis/es de l’entitat.

Els +2000 són sortides en autosuficiència d’excursionisme d’alta muntanya, amb grans desnivells i llarga durada. No són sortides guiades, els participants han de conèixer d’avançada l’itinerari i les condicions amb les que es trobaran i han de col·laborar amb els seus coneixements i la seva experiència al bon desenvolupament de l’activitat.

Entenem, per tant, que tothom qui s’apunta per dur a terme l’activitat coneix bé els riscos que aquesta comporta, té les condicions físiques i tècniques per dur-la a terme de manera autònoma i l’empren sota la seva única i pròpia responsabilitat.

 

El Pic de Rusell (3.207 m) dona nom a un submassís format per sis puntes que superen els 3.000 metres: l’Agulla SW (3.034 m), l’Agulla S (3.146 m), la Punta Oriental (3.034 m), l’Avantcim SE (3.206 m), el mateix Pic de Russell i la Punta de la Bretxa (3.195 m.). Està situat a l’extrem SE del gran massís de la Maladeta i es presenta com una gran mola de granit prou definida, i retallada per totes bandes.

Henry Patrick Marie, comte de Russell-Killough (Tolosa de Llenguadoc, 1834-Biarritz, 1909). Va néixer a Tolosa de Llenguadoc de pare irlandès i mare francesa i fou un dels pioners en l’exploració pirinenca. Va fer diversos viatges arreu del món i nombroses ascensions per tot el Pirineu. El pic que porta el seu nom el va assolir per primera vegada, acompanyat per Charles Packe, el 1865

 

DISSABTE 16 DE SETEMBRE

Sortirem de bon matí i ens dirigirem cap a Viella. Poc abans d’arribar a la boca sud del Túnel de Viella, deixarem la N-230 i ens dirigirem al petit poble d’Aneto. La mateixa carretera que dona accés el poble es transforma, a la sortida d’aquest, en una pista que puja fins a la presa de Llauset (2.200 m) on deixarem els cotxes.

Després de travessar el túnel seguirem per un camí molt ben marcat que volta l’estany per la nostra dreta. A la fi de l’estany el camí s’enfila i arribarem a una cruïlla. Seguim per la dreta amb molt bones vistes de l’estany de Llauset fins a l’estany de Botornàs, que rodejarem. Poc desprès ja podrem veure a la nostra dreta el nou refugi del Cap de Llauset. Si cal, hi farem una parada per alleugerir les motxilles i seguirem fins arribar a l’estany del Cap de Llauset. Rodejarem l’estany i ens enfilarem al coll dels Estanyets. Aquí deixarem el camí i girarem a l’esquerra per a enfilar-nos sense problemes fins el pic de la Solana d’Anglos (2.813 m); per la mateixa carena podrem accedir també al pic de Soubiron (2.807 m).

Per la tornada anirem a buscar, fent un flanqueig, de nou el coll dels Estanyets, i d’aquí ens dirigirem al refugi del Cap de Llauset on farem nit.

 

DIUMENGE 17 DE SETEMBRE

Sortirem de bon matí del refugi del cap de Llauset i ens dirigirem cap al coll de Vallibierna. Cap a tramuntana podrem veure ja la collada dels Isards i, al seu darrere, la mola rocosa dels Russell. A partir d’aquí ens quedaran moltíssimes hores de trescar entre grans blocs de pedra. I una bona mostra en serà el flanqueig que ens dura fins a la collada dels Isards. Anirem trobant algunes fites que, sense perdre mai alçada i lentament entre el pedregar, ens guiaran en el flanqueig cap a la collada dels Isards. Des d’aquí ja veurem la canal dels Blocs Enclastats, i que és el pas per on ascendirem a l’Agulla S. També podrem intuir la diagonal que és la via clàssica, des d’aquest vessant, per a pujar al Russell. Anirem trobant alguna però bàsicament ens haurem d’anar orientant tenint com a referència la canal. Abans d’entrar a la canal, ens haurem ja de posar el casc, i avançar amb molta precaució per evitar esllavissades i despreniment de roques i terra. Poc després d’haver entrat a la canal, encara que el més evident sembli tirar ben recte, haurem de grimpar cap a la dreta, farem un lleuger flanqueig cap a la dreta i desembocarem cap al tram final de la canal on trobarem un bloc «enclastat» que haurem de superar per sota. Un cop superat aquest pas, arribarem fàcilment al collet de l’Agulla S. Seguirem cap a l’esquerra per assolir el cim de l’Agulla Sud (3.095 m). Per baixar, haurem de desfer el camí fins al collet i, a partir d’aquí, després de baixar una mica, grimpar, en forta pujada, per una canal que haurem vist des del cim. En acabar aquest tram de forta pujada la cosa es suavitzarà i ens trobarem al capdamunt del massís dels Russell, a la zona anomenada, en algunes ressenyes com a «nus de crestes», ja que és la cruïlla que uneix les carenes dels diversos cims del Russell.

En aquest punt, deixarem la motxilla, ja que hi tornarem a passar, per fer un tram d’anada i tornada fins el Punta Oriental (3.042 m). Haurem de baixar un tram força llarg per fer el cim i sempre entre un mar de blocs de pedra. Retornarem, ara amb pujada, al nus de crestes. Recollirem la motxilla i gairebé sense voler-ho arribarem a l’Avantcim SE (3.205 m). Per arribar al pic de Russell (3.207 m), tenim dues opcions: passar per la cresta que en el seu tram final té un parell de punts complicats o tirar pel vessant meridional (banda Vallibierna), on hi ha un senderó una mica desdibuixat que en 10 minuts ens hi durà. A continuació seguirem per la parta alta de la carena, ja més tranquil·la fins al una mica llunyana Punta de la Bretxa (3.195 m). Val la pena arribar-se a l’extrem de la «bretxa» per contemplar de ben a prop el tall que la separa de la cresta que s’alça a continuació, entre els cims del Margalida i el Tempestades.

Per trobar el darrer del cims de la jornada anirem a buscar la canal de sortida de les parts altes del massís, sense haver de retornar al pic de Russell, on arriba la via clàssica d’ascens des de Vallibierna. Haurem de retornar una mica enrere i treure el cap cap a la banda de Vallibierna i fixar-se bé en algunes fites que ens indicaran perfectament per on hem de començar a baixar. La baixada és contundent, ràpida i per terreny descompost. No tindrem masses problemes per en trobar via clàssica d’ascens al Russell des de Vallibierna, que agafarem cap a mà dreta per a seguir el descens, passant per algun tram que cal desgrimpar, fins a desembocar en l’immens pedregar del vessant sud del Tempestades i el Margalida. Aquí abandonarem el camí cap a la vall de Vallibierna per, entre alguna fita mig perduda, anar resseguint les parets meridionals del massís dels Russell en direcció SE. Altre cop ens endinsarem en un autèntic caos de blocs de pedra entre els quals, amb compte, haurem d’anar trobant el millor pas. Anirem guanyant vistes sobre l’Agulla SW, que des d’aquesta banda es presenta imponent. Voltarem l’Agulla SW per anar a cercar la canal que hi puja des del seu vessant de llevant. Haurem de remuntar els 150 metres de desnivell, aproximadament, per anar a buscar-la. És una canal molt dreta descomposta. Un cop al collet, serà el moment de deixar la motxilla i, i si cal, per precaució, posar-nos l’arnés i equipar-nos amb un descensor per si de baixada es complica la cosa. La pujada a l’Agulla SW (3.029 m) es pot fer amb cura, la baixada presenta més dificultats (sembla que hi ha o hi ha hagut a més d’una corda fixa i algun punt d’ancoratge). Després de baixar, recuperarem la motxilla i ens encaminarem, de nou, per mar de blocs de pedra. No hi ha fites i ens hem d’orientar entre tantíssima pedra, per anar cap a una petita canal que ens pujarà a la carena i ens permetrà travessar al vessant meridional dels Russell i arribar a la collada dels Bouquetins (és molt poc evident). Caldrà desgrimpar de nou (amb cura, però sense problemes excessius), fins a entrar de nou en el desgavell de pedres de la part de llevant dels Russell (que ja haurem recorregut de bon matí per anar a trobar la canal dels Blocs Enclastats) fins arribar a la collada dels Isards i des d’aquí baixar seguint les fites fins al coll de Vallibierna per retornar fins a l’aparcament de la presa de Llauset.

Desnivell positiu: 2.500 m (1.150 + 1.350) aprox.

Distancia: 22 km (9 + 13) aprox.

 

INFORMACIÓ GENERAL I LOGÍSTICA:

  • La sortida es realitzarà en cotxes particulars, cal passar el divendres abans pel local del CEP per tal d’optimitzar les places en els diferents vehicles disponibles.
  • El punt de trobada serà dissabte a les 6 del matí a la benzinera Penedès.
  • La nit de dissabte a diumenge la passarem al refugi del Cap de Llauset en règim de mitja pensió (inclou el sopar de dissabte i l’esmorzar de diumenge). Cal portar sac prim o llençol, l’esmorzar i el dinar de dissabte i també el dinar de diumenge.
  • El cost del refugi, en règim de mitja pensió (sopar, dormir i esmorzar), és de 30,80 euros (FEDME). El pagament el farem personalment al mateix refugi. Cal però inscriure’s prèviament, per tot, abans del dimecres 13 de setembre, personalment, a la secretaria del CEP. Les places estan limitades a 6 participants.
  • Es tracta d’una sortida d’alta muntanya i cal estar en possessió de la llicencia federativa, mínim en la modalitat C.
  • Aquesta sortida pot ser anul·lada, modificada o substituïda per una altra de diferent, ja sigui a la mateixa zona o en qualsevol altre lloc, en qualsevol moment i per acord d’una majoria dels participants si aquesta és la seva voluntat o les circumstàncies així ho aconsellen.

 

LLOC DE SORTIDA Benzinera Penedès
HORA DE SORTIDA A les 6 del matí
DIFICULTAT Perfeccionament
DIA SORTIDA Dissabte 16 de setembre de 2017
DIA ARRIBADA Diumenge 17 de setembre de 2017
TRANSPORT: Cotxes particulars
MATERIAL: Cada participant ha de portar el material necessari per a la seva seguretat i per poder realitzar l’activitat de manera autònoma.
LLICENCIA: Obligatòria, mínim en la modalitat C
PLACES: 6

 

Comparteix-ho ! Share on FacebookShare on Google+Tweet about this on TwitterShare on LinkedIn

Ubicació de l’activitat

Botigues amigues

Interessants descomptes per als nostres Socis/es.

Per favor espera...

Subscriu-me al butlletí mensual

Vols subscriure\'t al nostre butlletí mensual? Inscriu-te ara mateix, és gratis.