XVII CAMINADA DE RESITÈNCIA DE RAMS

TRAVESSA A PEU  ALS PARCS DEL GARRAF, OLÈRDOLA I FOIX.

TRES PARCS, TRES CASTELLS, TRES CIMS

Des de l’ermita de Bruguers (Gavà) al poble de Castellet.

Dificultat: Caminada seguint el GR-92-3. Per camins i senders que, degut a la llarga distància es pot considerar com a difícil.

La caminada d’enguany transcorre pels tres parcs naturals que tenim a la vegueria: el Garraf,  d’Olèrdola i el de Foix.

Durant el recorregut podrem copsar sobre el terreny els diferents paisatges que el conformen, pinedes establertes sobre feixes abandonades, zones de cultiu a les planes, i  a les alçades la roca calcaria nua amb un bosc esclarissat, els fondos humits i frescals, per acabar  a la zona humida del pantà de Foix.

Assolirem tres cims de la llista dels 100 cims de la FEEC, com són: la Mola, la penya del Papiol, i el puig de l’Àliga,  tots tres miradors magnífics de la comarca.

 Notes: Com cada any la caminada és d’autosuficiència, pel que cal portar esmorzar, dinar,  ganyips,  i aigua pel recorregut, Només trobarem aigua a la font de Fontanilles, però si que hi haurà aigua i begudes per dinar que proporciona el CEP. Esmorzarem a la Massana i dinarem a l’Arboçar.

Es aconsellable portar telèfon mòbil amb les bateries ben carregades, per resoldre qualsevol emergència que pugui sorgir.

Com altres anys, hi haurà la possibilitat de fer només  algun tram del recorregut,  mireu  les hores de pas de la caminada.

A l’acabar hi haurà berenar amb pa, amb vi, oli  i sucre.

Cal inscripció per la plaça de l’autocar i triar la talla per la samarreta commemorativa.

El Parc del Garraf

El parc del Garraf va ser creat l’any 1986 amb una superfície de 12,376 hectàrees  i és gestionat per la Diputació de Barcelona. La roca calcària i les pluges han creat un paisatge càrstic, exòtic i feréstec, amb abundància de dolines, avencs i rasclers. La vegetació pròpia  és composta de pinedes amb un sotabosc d’arboç, arítjols, bruc, marfull i altres, junt amb l’espècie emblema del parc,  el margalló. Antigues masies agrícola- ramaderes avui abandonades, conformen un paisatge propi. La fauna que hi podem trobar  està adaptada a les dures condicions climàtiques, i està formada per la merla blava, la merla roquera, el còlit negre la cogullada fosca i rapinyaires en perill d’extinció com el falcó pelegrí i l’àliga perdiguera i cuabarrada, en el litoral el corb marí. A la foscor dels avencs és l’habitat dels rat-penats. La tortuga mediterrània reintroduïda al parc te un programa de seguiment i protecció  propi, que esta donant bons resultats. Els mamífers que hi viuen són: la guineu la fagina, la geneta, el senglar, conills, mosteles, esquirols, també rèptils com la sargantana, el dragó, la salamandra, el llangardaix, el vidriol  i altres.

Parc d’Olèrdola

Fou inaugurat l’any 1992 amb una superfície de 608 hectàrees. Pel que fa als aspectes de flora, fauna i paisatge son molt semblants al parc del Garraf,  descrit anteriorment. El principal atractiu d’aquest parc son l’elevada concentració de patrimoni arqueològic i arquitectònic que s’hi troba.  Alguns estan protegits per la declaració de Bens d’Interès Cultural. El principal element i que dona nom al parc es el conjunt monumental d’Olèrdola.

 Parc del Foix

El parc del Foix, es troba en els darrers contraforts del massís del Garraf, inaugurat l’any 1993 amb una superfície de 2.900 hectàrees. El tret  diferencial que el caracteritza, és l’ambient humit i de ribera, tant en l’embassament del riu Foix com en el seu curs fluvial, ja sigui en el mateix riu o en els seus afluents, la riera de Marmellar i la riera de Llitrà. En aquests espais hi podem trobar arbres  de ribera com els freixes, els oms, pollancres o salces. En la gran varietat d’ambients del parc fa que hi visquin més de 150 especies d’ocells catalogats, i en les zones boscoses hi viuen mamífers com el senglar, el teixó, la geneta, la guineu. Etc. Els principals elements del patrimoni arquitectònic són:  el castell de Castellet i el de Penyafort.

Descripció de l’itinerari

No farem una descripció acurada de l’itinerari, doncs es tracta de seguir el GR-92-3 que travessa el parc de nord a sud, per tant caldrà seguir les marques vermelles i blanques que ens indicaran la direcció.

Només  indicarem els llocs més significatius del recorregut amb horari i quilometratge.

Iniciarem l’excursió seguint el GR-92  a l’ ermita Santa Maria  Bruguers a 240 m. d’alçada,  situada en el punt quilomètric  5  de la carretera  que va d’Avinyó Nou a Gavà.

L’ermita de Bruguers és un edifici originalment romànic, del segle XIII i modificada en el segle XVI. Inclosa en el Inventari del Patrimoni  Arquitectònic de Catalunya. S’hi venera la Mare de Deu de Bruguers, una Mare de Deu trobada.

20 min. Castell d’Eramprunyà, situat damunt d’un esperó rocós a 402 metres d’altitud, des d’on es divisa una esplèndida vista del delta del Llobregat. Aquest castell és citat des de l’any 957 formant part del sistema defensiu entre Al-Andalús i l’Imperi Carolingi.

Va ser propietat dels Comtes de Barcelona fins  l’any  1323. L’any 2007 el va adquirir l’ajuntament de Gavà i és a partir de l’any 2010 que s’hi fan obres de consolidació i reforma. Dins del recinte del castell s’hi troba la església de Sant Miquel d’Eramprunyà d’estil romànic.  És declarat  Bé Nacional d’Interès Cultural. S’hi fa visites guiades cada segon diumenge de mes  i la visita és gratuïta, cal inscripció prèvia.

1 h La Clota 415 m. Petit coll i bifurcació dels senders GR- 92 i el GR- 92-3. Hi ha una creu de ferro. Seguim a la dreta per una pista ampla que planeja.

1 h 30 min. Deixem a la dreta la població de Begues.

2 h 33 min. La Massana, antiga masia voltada de pinedes actualment  abandonada.

3h 12 min Petita agrupació de masies totalment abandonades,  a l’esquerra hi ha una gran cisterna que alguns manifesten que és un pou de gel.

4 h 14 min. Puig de la Mola a 538 m. Cim de la llista dels 100 cims de la FEEC. És la cota més alta del recorregut des del que gaudirem d’una vista privilegiada en totes direccions. El puig de la Mola és vèrtex geodèsic i punt de unió de quatre municipis  Olivella, Begues, Avinyonet i Olesa.

4 h 26 min. Riera de Begues la travessem a gual, davant nostre tenim un magnífic exemplar de pi pinyer i la masia fortificada de Santa Susana documentada ja en l’any 1109.

5 h 17 min. Riera dels Pelagons, neix a les serra d’Ordal i desemboca a la riera de Begues a prop d’Olivella.

6 h L’Arboçar, és un poble del municipi d’Avinyonet, repartit en tres agrupaments  l’Arboçar de dalt, l’Arboçar de les Roques, i l’Arboçar de Baix, en aquest últim hi ha una magnifica masia amb una  torre medieval adossada.

6 h 36 min. Cim del Papiol 383m.  També és a la llista dels 100 cims de la FEEC. Vèrtex geodèsic de segon ordre, té molt bona vista de la plana del Penedès i muntanyes que l’envolten.

7 h Autovia de Vilafranca a Vilanova la travessem per el pont d’accés al conjunt monumental d’Olèrdola.

7 h 10 min Font de Fontanilles a  la dreta del camí,  raja sempre i l’aigua és molt bona.

7 h 47 min. Conjunt monumental d’Olèrdola és un enclavament arqueològic excepcional, l’exemple més representatiu de l’evolució històrica de la comarca, des de la prehistòria, als Ibers, Romans, ciutat medieval amb castell, esglésies preromàniques, romàniques, tombes antropomorfes excavades a la roca, formen el llegat d’aquest ampli ventall cronològic de la nostre història.

8 h 33 min. Pic de l’Àliga, un altre dels 100 cims de la FEEC,  al cim hi ha una creu de ferro instal·lada l’any 1962 pels excursionistes de l’Agrupació Talaia de Vilanova, com el altres cims que hem pujat gaudirem d’unes bones vistes.

9 h 8 min. Fondo de la Bobera, a dalt a la dreta hi ha les balmes de la Bobera amb habitatges troglodítics.

9 h 38 min. Torrelletes poble del municipi de Castellet i la Gornal de 100 habitants.

10 h.  Castellet. Bonic i endreçat poble del municipi del Castellet i la Gornal, on el conjunt de l’embassament del Foix,  el poble, l’església i el castell forment un paisatge dels més fotografiats de Catalunya.   Cal destacar l’impressionant Castell medieval molt reconstruït i l’església de Sant Pere i les escultures fetes de ferro recordant escenes de la vida del poble del segle passat.

Aquest castell a l’est de la plana del Penedès, junt el de Castellví a l’oest, servien  per controlar el pas de les  topes i personal per la via Augusta.

Les primeres noticies del castell de Castellet són de l’any 997, i  després de passar per diferents propietaris, l’any 1925 és adquirit per Josep Peray que el restaura, i des de l’any 2001 pertany a la fundació Abertis  que acull el Centre Internacional per Recursos de la Biosfera de la UNESCO.

S’hi fan visites guiades  el segon cap de setmana de cada mes, de manera gratuïta, cal però inscripció prèvia.

L’església de Castellet és d’origen romànic del segle XII . Actualment és l’església parroquial del poble.

-Fi de la travessa-

Normativa.

-La inscripció a una activitat  del CEP, comporta  acceptar que la seva imatge es pot difondre en les xarxes socials utilitzades habitualment per l’entitat.(web, Instagram,Facebook, Twitter). Així mateix, accepta formar part d’un grup de whatsapp, creat exclusivament per la gestió de l’activitat.

– Tota persona que  s’inscrigui  a una sortida o excursió del CEP, acredita tenir uns coneixements i un nivell físic i tècnic necessari, per el normal  desenvolupament l’activitat, acceptant, que el CEP i els organitzadors de la sortida, no seran responsables dels accidents que puguin succeir i assumint que la practica dels esports de muntanya comporten un cert risc. 

-Per participar en una sortida o excursió del CEP, és obligatori, estar federat amb la llicencia d’acord a l’activitat a dur a terme. 

Comparteix-ho ! Share on Facebook
Facebook
Tweet about this on Twitter
Twitter
Share on LinkedIn
Linkedin

Ubicació de l’activitat

Botigues amigues

Interessants descomptes per als nostres Socis/es.

Per favor espera...

Subscriu-me al butlletí mensual

Vols subscriure't al nostre butlletí mensual? Inscriu-te ara mateix, és gratis.