Es pot sobreviure a una caiguda de 80 metres fins a terra? Quin va ser el primer rescat del grup predecessor dels GRAE a la paret de l’Aeri? Com va poder sortir il·lès Vicenç Barberà a una caiguda de 120 metres? Per sort, no tots els accidents d’escalada que hi ha hagut a Montserrat han acabat en tragèdia. Això no vol dir, però, que estiguin lliures d’èpica.
Metres avall ressuscita alguns dels moments més emocionants de la història de l’escalada a la muntanya de Montserrat. A través de vint cròniques il·lustrades amb fotografies inèdites es reviuran històries ocorregudes entre el 1961 i el 2015. Aquest viatge en el temps permetrà conèixer en detall els protagonistes, les circumstàncies que els van portar a l’accident, els complexos rescats que van seguir i com va continuar la vida de les persones implicades.
***
Jordi Pina Estany. Montserrat és el punt a mig camí entre Manresa, on viu, i Martorell, on treballa. És enginyer a la SEAT i combina la feina amb la seva afició per la muntanya i la natura. Es va endinsar primer al món del muntanyisme i, després, al de l’escalada ara fa uns 10 anys. A més, té molt interès en la part més històrica de l’escalada, molt especialment la de Montserrat. Sovint comparteix curiositats, anècdotes i fets al seu compte d’Instagram (@jordipinae).
Amb aquest llibre s’estrena en la literatura, però ja ha publicat anteriorment a la revista Vèrtex els articles «L’escalada entre parets: xemeneies a Montserrat» i «El sexismòmetre de l’escalada».
***
«Quan els escaladors montserratins llegeixin el llibre reconeixeran les vies, les parets, les agulles, els ràpels i les reunions que apareixen a les cròniques. En el cas dels de més edat, segurament també reconeixeran molts dels noms propis que hi van sortint.
Aquest llibre va d’amistat, de cremades a les mans i cops contra la paret intentant desesperadament aturar el company. D’arbres-crashpad, d’autorescat, de solidaritat entre cordades i de la història de l’escalada a Montserrat. De tot això i de la implacable força de la gravetat que tot escalador coneix».
