Memòria històrica de l'excursionisme a Vilafranca
El dia 2 de juny de 2015, es van complir els 40 anys de creació del Centre Excursionista del Penedès, encara que l’excursionisme a Vilafranca i per extensió a la comarca té unes arrels més llunyanes, concretament es remunten a mitjans del segle XIX. Aquesta llarga tradició excursionista, té com a tota activitat els seus períodes de més pujança i d’altres de més relaxats, depenent de diferents factors que hi poden influir ja siguin sociopolítics, econòmics o culturals.
Des de la Junta del Centre, creiem que tota aquesta llarga història, de la que com excursionistes en som hereus, cal donar-la a conèixer entre els socis i simpatitzants, com eina de divulgació d’una activitat que tant a fet pel país, des de la Renaixença fins als nostres dies. Tant en la salvaguarda de la llengua, coneixement de la història, defensa de la natura, o sentiment de país.
En aquest apartat hi podreu trobar el que fa referència a la història de l’excursionisme a Vilafranca, en la que s’hi podran introduir noves dades, fotografies o documents, que poden aparèixer en unes golfes, o en algun racó de calaixera. Aquesta pàgina possibilita que resulti més dinàmica que si es publiqués en un llibre, que és més estàtic i una vegada imprès ja no es pot modificar.
Si algú té documents o fotografies que puguin aportar quelcom de nou o bé clarifiqui alguns fets en ho faci saber. Els escanejarem i els seran retornats.
Aquest treball d’investigació, ha estat dut a terme per la consòcia Sabina Masachs Ràfols com a treball de final de carrera d’Humanitats, la qual ens ha permès de publicar-ho en la nostra web, perquè pugui ser consultat pels nostres associats simpatitzants i estudiosos. L’hi agraïm molt sincerament aquesta aportació.
Junta del Centre Excursionista Penedès.
Les seus de l'Excursionisme Vilafranqui.
Des dels inicis, l’excursionisme a Vilafranca ha anat deambulant sense estatge propi per diferents seus que anirem presentant per ordre cronològic.
El Grup Excursionista Penedès integrat l’any 1921 dins del partit polític Bloc Catalanista de Vilafranca, amb la seu a la Rambla de Nostre Dona (actualment Rambla de Nostra Senyora nº 37). Avui edifici propietat de la Societat la Principal.
Centre Excursionista Vilafranquí. Aquesta entitat en els seus inicis l’any 1922, es va allotjar a l’entresol del carrer de Santa Maria nº 6, damunt de la botiga d’esports de Pepeta Talarn, que a més de vendre articles d’esports, feien brodats tenyits i confeccions, i més endavant venien bicicletes i motos de les millors marques.
El mateix Centre, a principis de l’any 1926, canvia la seu social per una de més espaiosa en el carrer de la Font nº 33 baixos, segons comenten en el butlletí “Portaveu” que respon a les exigències del continu creixement del centre.
Un altra canvi es produeix l’octubre l’any 1928 coincidint amb VI cap d’any de la fundació del centre i inauguració del nou estatge passant la seu social a la plaça de Sant Joan nº 3 entresol. L’entitat es va dissoldre l’estiu de l’any 1931 per manca d’activitat.
Secció de cultura física del Casal de la Principal. Una vegada dissolt el Centre Excursionista Vilafranquí, s’arriba a un acord amb la junta del Casal i es forma la secció d’excursionisme dins la de cultura física del Casal. Aquest acord dura dos anys.
Ressorgiment de Centre Excursionista Vilafranquí. Es deixa el Casal el mes d’octubre de l’any 1933, i degut a les bones relacions amb l’Esbart Coral, aquests els ofereixen compartir el local del carrer de la Font nº 15. Aquest local, abans havia estat ocupat per les escoles públiques, i també la seu de l’entitat Niu d’art. A l’esclatar la guerra civil l’any 1936 es suprimeix tota l’activitat excursionista.
Juventud Excursionista Vilafranquina. Com és lògic aquest és el nom oficial en castellà idioma que s’imposa després de la guerra. Aquesta entitat neix l’any 1943 i el primer local que tenen són uns baixos a la carretera d’Igualada nº 11 que eren de l’oncle d’un dels socis, en Josep Grases. El problema és, que està enfront del la caserna de la Guàrdia civil, i ni als uns ni als altres, els fa massa gràcia la seva presència. A l’any 1944 decideixen legalitzar la situació i demanen incorporar-se al Museu com a secció, on hi estableixen la seu. Més endavant degut a unes friccions amb la junta del museu, decideixen separar-se.
Centro Excursionista Vilafranqués. Any 1950. Neix el Centro Excusionista Vilafranqués és una entitat independent i el nom oficial ha de ser en castellà. El seu estatge és en una dependència de la Societat Coral Penedès Coro, situat a la plaça de Sant Joan nº 4. La seva durada és molt curta, dura un mes. Per ordre governativa es clausura l’entitat i precinta l’habitació que no es reobrirà fins l’any 1985.
Grup Excursionista Col·laborador. Gener de 1956 el museu torna a aixoplugar l’excursionisme. Sota la tutela de Pere Giró Romeu.
Agrupació Excursionista de Catalunya. El 17 de maig de 1961 es continua amb el mateix estatge cedit pel Museu amb el qual es col·labora en tasques arqueològiques. Per unes obres que es fan a l’edifici del Museu, entre l’any 1973 i 1975 l’AEC es veu obligada a emigrar de l’edifici i va en un local dels Trinitaris del carrer de la Font nº45. Es retorna al Museu després de les obres.
Centre Excursionista del Penedès. Fundat el dia 2de juny de 1975, desprès de les obres del Museu es crea una nova entitat completament independent. Però la junta del Museu del Vi manifesta que els manca espai per acollir totes les col·leccions que disposen, i que necessiten les habitacions ocupades pel novell CEP.
Es busca un nou local, aquest esta situat a l’Avinguda de Barcelona, nº 85 baixos.
Octubre de l’any 1996. El gran boom immobiliari fa que l’edifici de l’Avda. de Barcelona es vengués per fer-hi un bloc d’habitatges. Calia doncs buscar un nou local, aquesta vegada, i degut a les facilitats donades pel propietari el senyor Miró, que va avalar el préstec demanat pel CEP per la compra del nou local. En el traspàs del nou local de propietat, es va buscar-ne un de provisional mentre duressin les obres de condicionament. El local provisional estava situat en el carrer de la Paloma, nº 1 baixos.
Octubre del 1998 per fi un local de propietat al carrer del Pare Martí Grivé nº 11 fins el moment present el darrer estatge social.
Notes: Les fotografies en blanc i negre són de l’Arxiu Comarcal de l’Alt Penedès, i les de color són actuals. La documentació és dels antics butlletins de les entitats i ara dipositats a l’arxiu del CEP i de converses personals amb antics membres d’aquestes entitats.