OMAN, AMB BICICLETA PER L’OASI D’ARÀBIA, a càrrec de Pito Costa.

Des del record, els neumàtics de la bicicleta freguen el terra com l’anell d’Aladí fregava la llàntia…Sense ser del tot conscients del que esperàvem ens corprèn la il·lusió, l’entusiasme com un regal d’algun geni secret. És així, a cop de pedal i a cop de romanticisme, com es van concatenant un seguit d’experiències i anècdotes a Oman.

L’hospitalitat i el valor de l’aigua en un país desèrtic, la conversa encuriosida amb qui ens troba al pas, la mar tancant la cremallera de la platja, els socs de peix fresc i queviures, castells medievals, el cant del muetzí bategant al cel, ulls fitant-nos sota un vel, la prodigalitat amb els dàtils, la situació política i el petroli, l’espectacularitat paisatgística dels cims reflectida en els wadis, un te i una conversa, l’espurneig dels estels omplint la volta de la tarda en preparar el bivac o el sopar, la complicitat del dia a dia entre nosaltres… Mentre els records ens xiuxiuegen un reguitzell de noms propis d’un país desèrtic…