Bonica excursió per paratges no massa freqüentats pels excursionistes, que ens permetrà de descobrir unes terres bastant isolades amb pobles abandonats i amb una densitat de població de les més baixes de Catalunya.
La caminada la farem seguint les serres de Tivissa, que malauradament, molts anys són víctimes dels incendis forestals. L’excursió la començarem al poble de Vandellòs. Aquest poble té l’origen en el segle XII. Fou incorporat a la dominicatura d’Albert de Castellvell i després a la baronia d’Entença, finalment es va unir al comptat de Prades. Va dependre de Tivissa fins l’any 1786 en que es va constituir com a municipi propi. Aquest municipi és molt extens, te annexionats uns pobles habitats, Masdenboquera, Mas Riudoms i també uns despoblats com: Remullà, Fatxes, Masvalentí i Gavadà.
Sortirem de l’estació d’autobusos a les 07:00.
ITINERARI.
00. L’excursió comença a la benzinera de Vandellòs, anant cap als rentadors públics i per una pista que creua el riu de Llastres (normalment sec).
05 min. La pista torna a creuar el riu i puja suaument entre feixes d’avellaners i petits horts.
19 min. Arribem a les ruïnes de Masvalentí. D’aquest poblet en queden les restes de cinc o sis cases de les dotze que hom diu que tenia. Aquí esmorzarem. Continuarem desprès seguint la pista anomenada camí de Borrià, fins a trobar un pal indicador molt a prop d’on passa la canonada d’Enagas. Aquí deixem la pista per enfilar-nos per un sender desbrossat per en Josep Jordana i el seu equip, que va en direcció al coll de Lleixares. El camí va pujant entre bosc de pins i feixes d’avellaners ara abandonades, a dalt a la nostre esquerra, hi ha el tossal de Penjabudells, la portella de Mianet i la Foradada que observen el nostre pas. Passem pel costat de la partida d’en Borrià plantada d’avellaners, aquesta encara cultivada.
30 min. Coll de Lleixares. A la dreta podem veure les ruïnes del corral. Pel coll hi passa una pista forestal que agafem a l’esquerra, que aviat empalma amb una altra que seguirem a la dreta.
39 min. Després d’una curta pujada, la pista baixa en direcció al mas de Genessies i ja veiem la mola al davant nostre.
43 min. Arribem a la carretera que ve de prop del coll de Fatxes i va al despoblat de Gavadá, per continuar cap al coll d’Aumet i arriba fins a l’Ametlla de Mar. És una carretera molt dolenta i deixada de la ma de Déu, i si no us agrada l’aventura us aconsello de no passar-hi mai. Seguim aquesta carretera uns metres a la dreta, la creuem i ja som al mas de Genessies. Antiga dependència fortificada i de grans dimensions ara abandonada, a la seva era i és un lloc de concentració de caçadors, també hi ha una font malmesa i que no raja(no l’he vista rajar mai). Sortim del mas per una pista que ara planeja, ara baixa, i ens portarà en un lloc on hi ha un pal indicador que ens deixa escollir: a la dreta a la mola de Genessies per la portella de Genessies, a l’esquerra a la mola de Genessies pel coll de Rourar. A sobre nostre tenim el cingle blanc de la mola de roca calcària del cretaci període mesozoic, amb una antiguitat que es calcula de 144 milions d’anys.
51 min. Escollim l’opció de la dreta, seguint la pista que voreja unes feixes d’avellaners, quan les feixes s’acabin la pista esdevé sender que puja pel fons de la vall. El sender va pujant, passa per un pas estret entre roques, fa una corba i després d’un tram planer, trobem una fita on comença una petita carena.
1 h 11 min. En aquest punt deixem el sender que veníem, per anar cap el llom de la carena. El camí és confós però no hi ha pèrdua, només tenim que seguir les fites que ara si, ara no, van seguint el llom de la carena. Una mica abans d’arribar al peu d’una gran roca, el camí gira a l’esquerra i flanquejant ens porta al peu d’un curt tram de roca vertical, el superarem amb una grimpada fàcil, per anar pujant entre les pedres fins a un pla al peu de la mola de Genessies.
1 h 29 min. A la dreta hi ha les restes de murs de pedra d’un poblat Ibèric, on en Josep Iglesias diu que s’hi van trobar trossos de terrissa deslluïda. Anem a l’esquerra, i en cinc minuts més ja som al cim de la mola.
1 h 34 min. Mola de Genessies. Formidable vista als quatre cantons, des del mar als Ports, muntanyes de Tivissa, Llaveria, etc. Cap a ponent, al fons veiem algunes agulles d’escalada, són les Miloques de Quintana. Aquestes agulles, eren propietat de l’escalador de Sant Cugat del Valles, En Josep Barbera i Suqué. Segons l’Antoni Cabré i Puig, gran coneixedor d’aquests paratges, aquesta muntanya és un misteri, doncs la seva ubicació roman equivocada en tots els mapes oficials de Madrid en que situen la mola de Genessies, al cim situat en la següent muntanya de la carena, més al sud del coll de Rourar. També és un cim bicomarcal, doncs la divisòria de les comarques del Baix Camp i la Ribera d’Ebre, passa just pel seu cim. Baixem del cim pel mateix lloc per on hem pujat, i quan som al pla, per l’esquerra busquem on comença el camí de baixada, primer baixa fort i per pedres inestables, després va planejant i ens porta al coll del Rourar.
1 h 45 min. Coll del Rourar. Prenem un sender a la dreta per baixar al fons d’una rassa i tornem a pujar fins a un collet. Un cop passat el collet, baixarem en fort pendent per un sender que en alguns trams és pedregós, com una tartera (atenció amb les relliscades), més avall el camí ja és més planer i ens porta al fons del barranc de Jovara, per aquest camí, passava un important lligallo. Si el seguíssim veuríem a la dreta, una gran cova i més amunt uns ullals amb bona aigua. Ja des de la portella de Jovara, podríem descendir cap al mas de l’Atzet i al poble de Fatxes, per continuar cap a França seguint el lligallo. Nosaltres no hi anirem, seguirem cap a l’esquerra barranc avall, fins a trobar la llera del barranc de Meliques.
2 h 2 min. Barranc de les Meliques, el remuntem a la dreta, pel seu fons on hi sol corre aigua cosa que ens pot dificultar el pas. El barranc té dos ressalts per superar el primer, el camí s’enfila per l’esquerra i després torna a baixar a la llera del barranc, de seguida torna a pujar, per superar el segon que al seu peu forma una petita codolla, flanquejarem un tram i per tornar a baixar al fons.
2 h 16 min. A la nostra esquerra, tenim el mas de les Meliques, en mal estat i convertit en corral. Al lloc on hi ha un bassi d’obra, creuem el barranc per última vegada, després passarem per sobre d’un marge de pedres on trobarem un sender poc fresat, que es portarà a una bassa d’aigua dels bombers. Un xic més amunt, n’hi ha un altra de petita, on per un tub hi raja aigua que ve d’una estreta mina, és la font d’en Vicentó.
2 h 26 min. Sortim de la font, per una pista que en uns cinc minuts ens porta a un altra de més arranjada, aquesta la seguirem a la dreta, i en suau però llarga pujada ens porta al coll de Monetze. Aquest coll, té fama de ser el més ventós de la comarca, on s’hi pot gaudir d’una bona vista de la Ribera d’Ebre. Rètols del Patronat de Turisme de Catalunya, ens informen de la flora, la fauna i del indret, apart de les particularitats del lloc i de l’emplaçament de vies ferrades. A partir d’aquí, la resta de l’excursió és pràcticament tota de baixada.
3 h 21 min. Arribem al peu d’un turó on hi ha un repetidor de TV, val la pena de pujar-hi i gaudir de la panoràmica que s’hi divisa. Si volem pujar-hi, o fem sense camí definit directa a les antenes, per baixar seguirem la pista que més endavant empalma amb la que veníem, que la seguirem fins el coll de la Llena.
3 h 27 min. Coll de la Llena. Deixem la pista que ens portaria al coll del Ventall i a la ermita de Sant Blai, per agafar a la dreta el camí empedrat que tot fent giragonses baixa a la vila de Tivissa que tenim als nostres peus. Passarem per sota de les coves de la Llena. Aquestes coves són refugi de gran quantitat d’ocells. Quan arribem al collet sobre el Tormo de Margalida, podrem llegir en un rètol, l’origen de la lletra M que podrem veure gravada en la part oest de la roca del Migdia. La va fer marcar l’escalador mallorquí, en Mercadal, que tenia la dèria de deixar constància del seu pas per Tivissa i no va trobar altra manera de fer-ho que pintant la lletra M, a les roques visibles des de la vila i gravant-les amb martell i escarpa. La darrera que va pintar va ser aquesta. Seguim el camí i sense més complicacions arribem a Tivissa.
3h 50 min. El terme de Tivissa és molt extens, arriba des de la vora del mar a l’indret de la coneguda Bassa de Tença i fins més enllà del riu Ebre. Antigament també incloïa l’actual terme de Vandellòs, en l’actualitat té com a nuclis agregats els pobles de la Serra d’Almos, Darmos, i Llaberia. La seva historia es remunta als primers temps de l’home primitiu, així doncs hi ha les pintures rupestres de la cova de la Vilella entre altres. També hi ha el castell de Banyoles bastit damunt d’un espadat ,pel davant del riu Ebre, data dels temps de la reconquesta en que fou emprat pel Consell de Barcelona, per traslladar el blat cap a la ciutat comtal, quan construïren la primitiva carretera cap a l’Hospitalet de l’Infant, per evitar el pas per Tortosa aplicava forts tributs pel pas del blat. -FI DE L’EXCURSIÓ-
NOTES: S’ha previst esmorzar a mas Valentí i dinar a la font d’en Vicentó o a la vila de Tivissa segons horari, meteorologia, o preferències del personal hi ha aigua a la font d’en Vicentó. Cal fer atenció si bufa vent de Mestral, ja que en algunes ocasions ho fa amb molta virulència en aquests indrets. Podreu trobar discordança en la toponímia, doncs en alguns llocs es pot anomenar de diferent manera alguns dels mots que trobareu. Coll de Lleixares o Coll de Llissares, Fatxes o Fatges, Mola o Moleta, Jovara o Jovará etc.
VOCABULARI.
MESTRAL: Vent fort i fred que bufa a ràfegues per la vall de l’Ebre preferentment a la tardor, al Camp de Tarragona se’l anomena Seré, a Rasquera i al Perelló Emborgada, nom que fa referencia a la plana del Burgar. Als pobles de la vall de l’Ebre Cerç i Mestral pels pescadors de Cambrils.
CADOLLA: Toll d’aigua excavat a la roca.
BASSI: Recipient ja sigui d’obra o generalment d’un tronc buidat emprat per recollir l’aigua per poder abeurar els remats. LLIGALLO: Sinònim de camí de cabanera o de carrerada són els camins emprats pel pas dels remats en la transhumància.
TORMO: Al Priorat hom denomina tormo, als blocs de roca solitaris despresos dels estrats, ja siguin de conglomerat o de gres roig, com el tormo de l’Englora a Margalef.
ULLAL: Ressurgència aqüífera en forma de forat rodo. Són aprofitats pel regadiu.
Proper 100 cims: 22 de març. Morral de Cabrafeixet, 753m. (Baix Ebre)
