XIII Caminada de resistència de Rams. Ruta dels castells

XIII CAMINADA DE RESISTENCIA DE RAMS “ RUTA DELS CASTELLS”

Diumenge dia 29 de març de 2015.

Lloc i hora de sortida: A les  6  del matí de l’estació de autobusos.

Dificultat: Caminada llarga, per bones pistes i algun tram de sender.

Kilòmetres de camí: 41 aproximadament.

Desnivell: 1300 m. de pujada i 1100 m. de baixada.

Durada: 10 hores i 15 min. Efectives.

Preu: 20€. Inclou el desplaçament en autocar al punt d’inici i la recollida al final, la samarreta commemorativa, les begudes del  dinar i el berenar al final de la caminada.

 

Notes: També es podrà començar al coll de la serra de la Llacuna punt quilomètric 13.200.hora de pas aproximadament, 9.30 hores o també al poble de Rofes, quilòmetre 22; hora de pas a les 12 del migdia, i al poble de Santa Candia kilòmetre 28.400, a les 13 hores. Cal portar esmorzar, dinar i ganyips per anar picant. D’aigua no cal portar-ne, doncs en trobarem en les fonts que anirem passant, i a l’hora de dinar el CEP posarà el vi fresc i algun refresc.

Enguany la caminada de resistència de rams, l’hem volguda anomenar Ruta dels Castells , doncs en el seu recorregut, passarem per cinc d’aquestes construccions o de les seves restes, que ens transportaran a un passat de guerres i lluites entre el món cristià i l’islam, i malgrat haver passat més de mil anys, aquesta lluita entre les dues cultures  continua tan vigent que amb l’excusa de la religió, es lluita per imposar el seu poder econòmic en perjudici de la pau mundial.  Aquesta llarga caminada transcorre per la serralada prelitoral catalana, coberta amb una extensa i ben conservada  massa forestal majoritàriament de pi blanc. També passarem per una colla de fonts naturals, la majoria rajant.

Els castells de marca del Penedès establien la frontera entre el Comtat de Barcelona i Al –Andalús al voltant dels anys 800 d.C. És a  partir del segle X, que  la frontera es trasllada. Posteriorment, amb la pèrdua de poder per par dels andalusins i la consolidació dels comtats francs,  amb conquestes de nous territoris  cap al sud, aquests castells perden el seu paper estratègic i militar i passen a ser un instrument d’expansió feudal ocupats pel senyor baró o castlar que exercia el dret de cobrar els impostos als pagesos, exercia d’administrador de la justícia de l’ordre i la de defensa de la població, consolidant el model feudal que fou  una font de riquesa i control sobre la població amb l’ajut de la religió. La decadència d’aquests castells comença en la recerca de millors condicions de vida per part de la noblesa, baixant a la plana, o convertint els castells en palaus residencials si era possible. Els pagesos i habitants dels pobles també hi contribuïren força en llur deteriorament, doncs els castells eren espoliats de les bones pedres ben escairades i treballades, per construir-se les cases.  Les guerres també hi jugaren un paper important i destacat en la destrucció sobretot la de Successió en que Felip V ordena enderrocar-los.

Aquests castells es construïen en llocs alts i roquers, de difícil accés i de bona visibilitat, no eren massa grans, amb una o dues torres i la residencia del castlà, un dipòsit d’aigua i les dependències del soldats i la cavalleria. 

L’alçada màxima que assolirem a la caminada serà la del cim del Montagut de 964 metres. Per anar baixant progressivament fins al poble de Rofes,  seguidament  remuntarem la serra de Freixes, després tornarem a baixar a creuar la riera de Carme, per tornar a pujar suaument cap  la serra de la Portella i de la Guàrdia.

Llocs d’interès pels que passarem:

Racó de Sant Bernat patró dels excursionistes o muntanyencs, lloc de repòs o recolliment vora el cim del Montagut, recentment restaurat per membres del CEP.

Cim i castell de Montagut. El cim és vèrtex geodèsic de primer ordre per les seves dilatades panoràmiques. En aquest cim hi havia el castell de Montagut. Avui esta totalment enrunat i sols en queden les pedres i carreus escampats pel cim. Aquest castell esta documentat des de finals del segle X  i el seu primer propietari va ser Alsulf de Gurb, més endavant passa a mans de Hug de Cervelló.

Església de Sant Jaume de Montagut. La nau de l’Església és d’estil gòtic del segle XIV és tracta d’un gran edifici que sorprèn per la solitud i aïllament del lloc. Al seu costat avui desapareguda en la restauració feta l’any 1984, hi havia la rectoria i el cementiri adossat al costat.  Donava servei religiós a 63 masies disperses de l’antic terme de Montagut. L’últim capellà va ser assassinat per robar-lo l’any 1869.

Pèlag o llac de Formigosa. Alimentat amb l’aigua de la font, aquest estany artificial es va construí en la dècada dels anys 60 per una futura urbanització. Avui constitueix un indret encisador.

Font de Jovany. D’aigua molt bona, raja sempre  encara que de raig minso, hi ha la creença popular que al trobar-se la font  a tanta alçada, l’aigua només pot baixar del Pirineu.

Coll de les  Rimbaldes. Antic pas ramader de la carrerada de Santa Coloma.

Castell de Vilademàger i església de Sant Pere de Màger. El castell és documentat des de l’any 987 en unes anotacions de la donació del comte Borrel II. A l’any 1079 passa a la família Cervelló i a partir del 1347 entra a formar part de la baronia de la Llacuna. L’església de sant Pere, antiga parròquia de la Llacuna, és una església en principi romànica modificada posteriorment. De l’any 1169 se’n te el primer document, es remodela al segle XIV en que se la anomenava Sant Pere de la Vila de Màger, i esta catalogada com a bé cultural d’interès nacional.   

Les Font de cal Marquet i el càmping. A l’indret del càmping masia de cal Marquet, trobarem dues fons d’aigua molt bona. La primera havia estat porxada i la segona esta al davant de la masia les dues  ragen sempre.    

Font dels Horts. Molt ben arranjada i neta  rega els pocs horts que queden en servei.

Castellot de cal Martinet. Del que havia estat aquest gran casal fortificat només en resten unes poques parets i la base d’una torre rodona romànica, que es data en el segle XI,  i un altra de quadrada de segle XIII. Darrerament ha estat netejat de la vegetació que el tapava.

Font del Teix. Aquesta font va tenir molta nomenada en els anys 50 del passat segle, quan hi havia una planta que l’embotellava amb finalitats curatives. Es venia entre altres llocs a Igualada i a Vilafranca. L’aigua es bona però una  part el raig es perd pel terra.

Font de la riera. És més abundosa que l’anterior raja al llit de la riera.

Poble de Rofes. Aquest poble pertany al terme municipal de la Llacuna, de 74 habitants l’església de Sant Josep, va ser construïda pels veïns del poble l’any 1985.

 Castell i església de Sant Miquel  d’Orpi. El conjunt del Castell i l’església de Sant Miquel, estant situats a mig aire en la vesant obaga de la serra de Freixes. Del castell se’n tenen les primeres noticies l’any 978  com a límit entre els bisbats de Barcelona i de Vic. Actualment el castell esta restaurat hi ha un restaurant. L’església de Sant Miquel fou l’església del castell conserva l’absis romànic, amb arcuacions llombardes, la resta està molt modificada.

Santa Càndia de les Bresques. Actualment la capitalitat del municipi d’Orpi és Santa Càndia. El que més sorprèn és l’església gòtica, documentada des del segle XIV. La seva portalada és destacable d’un  gòtic tardà o flamíger, l’absis poligonal i campanar de cadireta aixecada sobre uns fonaments de una església romànica d’una nau amb absis semicircular. S’hi celebra un aplec de les bresques de Santa Càndia, molt concorregut el darrer diumenge del mes d’abril.

Santuari de Collbàs. El Santuari Marià és de l’any 1793 tot i que ja es cita en el segle XIII. A l’interior s’hi venera la Mare de Déu de Collbàs.  L’imatge esta dempeus  i sosté el nen Jesús amb l’esquerra, i amb la dreta antigament sostenia un fòssil, molt abundants en aquest indret. Es celebra l’aplec el dilluns de Pasqua de Resurrecció. Tot el conjunt del santuari i l’hostatgeria adossada, ha patit les conseqüències de la barbàrie incontrolada d’alguns elements per civilitzar. És una pena que el patrimoni col·lectiu se’n vagi a norris per la deixadesa de les autoritats tant les eclesiàstiques com civils en no posar-hi remei.

 Castell de Claramunt. Aquest castell és romànic del segle X. Formava part del comtat de Barcelona i la primera referencia que se’n te és de l’any 978. Del segle X al XII  pertanyé a la família dels Claramunt, i és a finals XVII que va passar a mans dels Ducs de Medinacel·li. Al 1714 va patir una forta destrucció per part de les tropes de Felip V. L’any 1974 va ser adquirit pel govern d’Espanya que el transferí posteriorment a la Generalitat de Catalunya l’any 1981, que se’n feu càrrec de la restauració, una vegada acabada aquesta, el cedeix la gestió a l’ajuntament de la Pobla de Claramunt.

La Pobla de Claramunt.   La pobla de Claramunt te uns 2100 habitants que és dedican a l’agricultura o bé a les feines dels molins paperers, principal industria de la població. Un fet destacable en l’historia  de la població, va passar l’any 1344, quan una riuada es va emportar el poble construït a la riba esquerra del riu. El senyor del castell va atorgar una nova  carta de repoblació i el nou poble es va reconstruir a l’altra banda del riu sota el castell. És interesant visitar el poble amb carrerons estrets i moltes fonts d’aigua, així com els safaretjos públics.   

ITINERARI

Començarem la caminada, a la pista asfaltada que va del coll de la Torreta al poble de Querol. Anirem per una pista que ben aviat deixarem per un sender a l’esquerra que puja. Pal indicador. Travessarem el GR 172, (marques vermelles i  blanques) continuant pel mateix sender marcat amb les senyals verdes i blanques del recorregut dels 7 cims.

20 min. 1.190 km .Racó de Sant Bernat. Continuem pel sender fins assolir el cim del Montagut. Després de contemplar el paisatge anirem en direcció N per seguir el camí de baixada.

30 min. 1.800 km  Sant Jaume de Montagut. Retrobem el GR que ara seguirem en direcció N.

50 min. 3.600 km.  Estany de Formigosa. El voregem pel seu vesant W per continuar pel GR. Passarem pel coll del Vent. A l’esquerra hi han les ruïnes de les cases de Formigosa. El GR planeja a la dreta.

1 h 2 min. 4.500 km. Font de Jobany a l’esquerra del camí. Continuarem recte pel mateix camí en lleugera pujada.

1 h 15 min. 5.700 km. Coll de Pinar de la Costa. A l’esquerra marxa  el camí que va a Sant Magí de la Brufaganya marcat com a PR (groc i blanc).

1 h 38 min.7.700 km. Coll de la Rimbalda. Travessem la pista i continuem pel corriol que més endavant és una pista i la seguirem de pujada deixant el GR que marxa cap a la dreta.

2 h 12 min. 11.300 km. Collet abans de puig Castellar. Cruïlla de pistes. Anirem per la segona pista que trobem a la dreta, aquesta s’acaba en uns sembrats, continuant per l’esquerra pel corriol del 7 cims. Ben aviat trobarem una nova pista i la seguirem a la dreta, deixant també a la dreta les restes d’un poblat ibèric.

2 h 26 min. 13.200 km. Coll de la serra de la Llacuna. Travessem la carretera i anem a la dreta uns metres per deixar-la, per una pista que va a l’esquerra seguirem de nou el GR. Que va per tota la carena de la serra, deixant diferents camins a dreta i esquerra.

3 h 1 min. 15.100 km. Collet de la serra de la Llacuna. Continuem recta.

3 h 14 min. 16.300 km. Deixem el GR que marxa cap a la dreta a Sant Joan de Mediona, per anar cap a l’esquera, pel camí del castell en forta baixada. Pal indicador. Al castell de Viladamàger que hi entrem, passem pel davant de l’església  i baixarem per la porta d’accés.  

3 h 41 min. 17.400 km. Càmping masia de cal Marquet. Estem a la font de dalt, baixem pel camí cap a la masia, on hi ha la font de Baix. Continuem la baixada llarga i pronunciada cap a la font dels Horts. Després anirem cap a la dreta pel camí vell de Rofes, que va entre sembrats i bosc.  Una mica abans de la masia de can Martinet, després de travessar la riera de la Llacuna, pugem a la dreta per un camí de bosc fins a una esplanada.

4 h 16 min. 19.700 km. Castellot de cal Martinet. Les masies estan sota. En l’angle est de l’esplanada hi ha un corriol que seguirem de baixada, fins a trobar la riera de la Llacuna aquesta la seguirem aigües avall per un bon camí.

4 h 33 min. 21 km. Font del Teix. El camí continua seguint la riera, més endavant deixarem el camí ampla per agafar-ne  un de més estret que baixa a la riera, prop del seu llit, trobarem una font que raja força. Seguirem la riera aigües avall, per sortir-ne cap a l’esquerra per un caminet que voreja uns antic horts.

4 h 47 min. 22 km. Passem per sobre un pontet el torrent del Clot a la vora del molí i arribem a al poble de Rofes, passem pel costat de l’església per travessar la carretera, continuant recta. Farem un 100 metres per aquesta carretera  i girarem a la dreta per camí carreter que puja. Aquest camí que puja primer per bosc, i després per camps de conreu, ja no el deixarem fins a la casa Alta a la serra de Freixes. 

5 h 42 min. 25.800 km. Casa Alta en ruïnes, ens queda al davant, abans d’arribar-hi girem a l’esquerra per una bona pista. Anem pel vesant obac de la serra de Freixes. Al  fons ja es veu la depressió de la riera de Carme. Passarem a tocar de can Riba i arribarem al castell d’Orpí.

6 h 10 min. 27.400 km. Castell i església d’Orpí. A baix enclotat veiem el poblet de Santa Candia. Per un senderó que travessa un tallafocs, arribem a una pista, que la seguirem de baixada, travessarem la riera de Carme i pujarem al poble de Santa Candia.

6 h 25 min. 28.400 km. Santa Candia.  Agafarem el camí del riu que és a la vegada el vell camí dels horts  i el seguirem aigües avall, per dins d’una vegetació de ribera.

6 h 47min. 30.160 km. Travessem la carretera de Carme, per pujar per una antiga pista. Arribarem a un camp de blat, el travessem pel costat del marge i arribem al camí d’accés a cal Palet.

7 h 8 min. 31.300 km. Abans d’arribar a cal Palet el camí tomba passa pel costat del molí de la Fagina on amb lleugera pujada, i després planejant anirem al Santuari de Collbàs.

7 h 57 min.33.010 km. Santuari de Collbàs o de les Llentilles. Enllacem amb el GR 172 i el seguirem cap a la dreta tot planejant.

8 h 17 min. 34.200. km. Passem  ben a prop del coll de les Llentilles on hi ha molts nummulits escampats pel terra. El camí continua amb la tendència direccional de Llevant, seguint el GR.

8 h 36 min.35.550 km. Passem a tocar un gran dipòsit d’aigua d’Igualada, en aquest lloc deixem el GR, per anar cap a l’esquerra seguint un PR que marxa cap a Llevant, carenejant per la serra de la Guardia.

9 h 6 min. 36.710 km. Coll sota el cim de la Guardia. Deixem el PR momentàniament que puja al cim de la Guardia, per seguir per una pista ampla que baixa suaument, per sota el cim i que de nou ens portarà al PR. El castell de Claramunt ja el tenim ben a prop.

9 h 41 min. 38.610 km. Castell de Claramunt i el conjunt del castell i les esglésies de Santa Maria i Santa Margarida és del tot recomanable la visita, però ho deixarem per un altra dia amb més tranquil·litat, ja que tenim ganes d’acabar. Baixem del Castell per la seva pista d’accés motoritzat però tancada al trànsit privat. Passat l’aparcament, deixarem la pista d’accés i baixarem per unes escales que ens portaran dins del poble,  on per carrerons estrets i algunes boniques places i fonts, fins i tot els rentadors públics arribarem al costat de l’hostal Robert on ens recollirà l’autocar.

10 h 15 min. 41 km. Hostal Robert i carretera d’Igualada.

                                               FI DEL RECORREGUT

Informació en PDF

Ubicació de l’activitat

Botigues amigues

Interessants descomptes per als nostres Socis/es.