+2000. Pic de Russell

Sortida exclusiva per a socis/es de l’entitat.

Els +2000 són sortides en autosuficiència d’excursionisme d’alta muntanya, amb grans desnivells i llarga durada. No són sortides guiades, els participants han de conèixer d’avançada l’itinerari i les condicions amb les que es trobaran i han de col·laborar amb els seus coneixements i la seva experiència al bon desenvolupament de l’activitat.

Entenem, per tant, que tothom qui s’apunta per dur a terme l’activitat coneix bé els riscos que aquesta comporta, té les condicions físiques i tècniques per dur-la a terme de manera autònoma i l’empren sota la seva única i pròpia responsabilitat.

 

El Pic de Rusell (3.207 m) dona nom a un submassís format per sis puntes que superen els 3.000 metres: l’Agulla SW (3.034 m), l’Agulla S (3.146 m), la Punta Oriental (3.034 m), l’Avantcim SE (3.206 m), el mateix Pic de Russell i la Punta de la Bretxa (3.195 m.). Està situat a l’extrem SE del gran massís de la Maladeta i es presenta com una gran mola de granit prou definida, i retallada per totes bandes.

Henry Patrick Marie, comte de Russell-Killough (Tolosa de Llenguadoc, 1834-Biarritz, 1909). Va néixer a Tolosa de Llenguadoc de pare irlandès i mare francesa i fou un dels pioners en l’exploració pirinenca. Va fer diversos viatges arreu del món i nombroses ascensions per tot el Pirineu. El pic que porta el seu nom el va assolir per primera vegada, acompanyat per Charles Packe, el 1865

 

DISSABTE 16 DE SETEMBRE

Sortirem de bon matí i ens dirigirem cap a Viella. Poc abans d’arribar a la boca sud del Túnel de Viella, deixarem la N-230 i ens dirigirem al petit poble d’Aneto. La mateixa carretera que dona accés el poble es transforma, a la sortida d’aquest, en una pista que puja fins a la presa de Llauset (2.200 m) on deixarem els cotxes.

Després de travessar el túnel seguirem per un camí molt ben marcat que volta l’estany per la nostra dreta. A la fi de l’estany el camí s’enfila i arribarem a una cruïlla. Seguim per la dreta amb molt bones vistes de l’estany de Llauset fins a l’estany de Botornàs, que rodejarem. Poc desprès ja podrem veure a la nostra dreta el nou refugi del Cap de Llauset. Si cal, hi farem una parada per alleugerir les motxilles i seguirem fins arribar a l’estany del Cap de Llauset. Rodejarem l’estany i ens enfilarem al coll dels Estanyets. Aquí deixarem el camí i girarem a l’esquerra per a enfilar-nos sense problemes fins el pic de la Solana d’Anglos (2.813 m); per la mateixa carena podrem accedir també al pic de Soubiron (2.807 m).

Per la tornada anirem a buscar, fent un flanqueig, de nou el coll dels Estanyets, i d’aquí ens dirigirem al refugi del Cap de Llauset on farem nit.

 

DIUMENGE 17 DE SETEMBRE

Sortirem de bon matí del refugi del cap de Llauset i ens dirigirem cap al coll de Vallibierna. Cap a tramuntana podrem veure ja la collada dels Isards i, al seu darrere, la mola rocosa dels Russell. A partir d’aquí ens quedaran moltíssimes hores de trescar entre grans blocs de pedra. I una bona mostra en serà el flanqueig que ens dura fins a la collada dels Isards. Anirem trobant algunes fites que, sense perdre mai alçada i lentament entre el pedregar, ens guiaran en el flanqueig cap a la collada dels Isards. Des d’aquí ja veurem la canal dels Blocs Enclastats, i que és el pas per on ascendirem a l’Agulla S. També podrem intuir la diagonal que és la via clàssica, des d’aquest vessant, per a pujar al Russell. Anirem trobant alguna però bàsicament ens haurem d’anar orientant tenint com a referència la canal. Abans d’entrar a la canal, ens haurem ja de posar el casc, i avançar amb molta precaució per evitar esllavissades i despreniment de roques i terra. Poc després d’haver entrat a la canal, encara que el més evident sembli tirar ben recte, haurem de grimpar cap a la dreta, farem un lleuger flanqueig cap a la dreta i desembocarem cap al tram final de la canal on trobarem un bloc «enclastat» que haurem de superar per sota. Un cop superat aquest pas, arribarem fàcilment al collet de l’Agulla S. Seguirem cap a l’esquerra per assolir el cim de l’Agulla Sud (3.095 m). Per baixar, haurem de desfer el camí fins al collet i, a partir d’aquí, després de baixar una mica, grimpar, en forta pujada, per una canal que haurem vist des del cim. En acabar aquest tram de forta pujada la cosa es suavitzarà i ens trobarem al capdamunt del massís dels Russell, a la zona anomenada, en algunes ressenyes com a «nus de crestes», ja que és la cruïlla que uneix les carenes dels diversos cims del Russell.

En aquest punt, deixarem la motxilla, ja que hi tornarem a passar, per fer un tram d’anada i tornada fins el Punta Oriental (3.042 m). Haurem de baixar un tram força llarg per fer el cim i sempre entre un mar de blocs de pedra. Retornarem, ara amb pujada, al nus de crestes. Recollirem la motxilla i gairebé sense voler-ho arribarem a l’Avantcim SE (3.205 m). Per arribar al pic de Russell (3.207 m), tenim dues opcions: passar per la cresta que en el seu tram final té un parell de punts complicats o tirar pel vessant meridional (banda Vallibierna), on hi ha un senderó una mica desdibuixat que en 10 minuts ens hi durà. A continuació seguirem per la parta alta de la carena, ja més tranquil·la fins al una mica llunyana Punta de la Bretxa (3.195 m). Val la pena arribar-se a l’extrem de la «bretxa» per contemplar de ben a prop el tall que la separa de la cresta que s’alça a continuació, entre els cims del Margalida i el Tempestades.

Per trobar el darrer del cims de la jornada anirem a buscar la canal de sortida de les parts altes del massís, sense haver de retornar al pic de Russell, on arriba la via clàssica d’ascens des de Vallibierna. Haurem de retornar una mica enrere i treure el cap cap a la banda de Vallibierna i fixar-se bé en algunes fites que ens indicaran perfectament per on hem de començar a baixar. La baixada és contundent, ràpida i per terreny descompost. No tindrem masses problemes per en trobar via clàssica d’ascens al Russell des de Vallibierna, que agafarem cap a mà dreta per a seguir el descens, passant per algun tram que cal desgrimpar, fins a desembocar en l’immens pedregar del vessant sud del Tempestades i el Margalida. Aquí abandonarem el camí cap a la vall de Vallibierna per, entre alguna fita mig perduda, anar resseguint les parets meridionals del massís dels Russell en direcció SE. Altre cop ens endinsarem en un autèntic caos de blocs de pedra entre els quals, amb compte, haurem d’anar trobant el millor pas. Anirem guanyant vistes sobre l’Agulla SW, que des d’aquesta banda es presenta imponent. Voltarem l’Agulla SW per anar a cercar la canal que hi puja des del seu vessant de llevant. Haurem de remuntar els 150 metres de desnivell, aproximadament, per anar a buscar-la. És una canal molt dreta descomposta. Un cop al collet, serà el moment de deixar la motxilla i, i si cal, per precaució, posar-nos l’arnés i equipar-nos amb un descensor per si de baixada es complica la cosa. La pujada a l’Agulla SW (3.029 m) es pot fer amb cura, la baixada presenta més dificultats (sembla que hi ha o hi ha hagut a més d’una corda fixa i algun punt d’ancoratge). Després de baixar, recuperarem la motxilla i ens encaminarem, de nou, per mar de blocs de pedra. No hi ha fites i ens hem d’orientar entre tantíssima pedra, per anar cap a una petita canal que ens pujarà a la carena i ens permetrà travessar al vessant meridional dels Russell i arribar a la collada dels Bouquetins (és molt poc evident). Caldrà desgrimpar de nou (amb cura, però sense problemes excessius), fins a entrar de nou en el desgavell de pedres de la part de llevant dels Russell (que ja haurem recorregut de bon matí per anar a trobar la canal dels Blocs Enclastats) fins arribar a la collada dels Isards i des d’aquí baixar seguint les fites fins al coll de Vallibierna per retornar fins a l’aparcament de la presa de Llauset.

Desnivell positiu: 2.500 m (1.150 + 1.350) aprox.

Distancia: 22 km (9 + 13) aprox.

 

INFORMACIÓ GENERAL I LOGÍSTICA:

• La sortida es realitzarà en cotxes particulars, cal passar el divendres abans pel local del CEP per tal d’optimitzar les places en els diferents vehicles disponibles.
• El punt de trobada serà dissabte a les 6 del matí a la benzinera Penedès.
• La nit de dissabte a diumenge la passarem al refugi del Cap de Llauset en règim de mitja pensió (inclou el sopar de dissabte i l’esmorzar de diumenge). Cal portar sac prim o llençol, l’esmorzar i el dinar de dissabte i també el dinar de diumenge.
• El cost del refugi, en règim de mitja pensió (sopar, dormir i esmorzar), és de 30,80 euros (FEDME). El pagament el farem personalment al mateix refugi. Cal però inscriure’s prèviament, per tot, abans del dimecres 13 de setembre, personalment, a la secretaria del CEP. Les places estan limitades a 6 participants.
• Es tracta d’una sortida d’alta muntanya i cal estar en possessió de la llicencia federativa, mínim en la modalitat C.
• Aquesta sortida pot ser anul·lada, modificada o substituïda per una altra de diferent, ja sigui a la mateixa zona o en qualsevol altre lloc, en qualsevol moment i per acord d’una majoria dels participants si aquesta és la seva voluntat o les circumstàncies així ho aconsellen.

 

LLOC DE SORTIDA	Benzinera Penedès
HORA DE SORTIDA	A les 6 del matí
DIFICULTAT	Perfeccionament
DIA SORTIDA	Dissabte 16 de setembre de 2017
DIA ARRIBADA	Diumenge 17 de setembre de 2017
TRANSPORT:	Cotxes particulars
MATERIAL:	Cada participant ha de portar el material necessari per a la seva seguretat i per poder realitzar l’activitat de manera autònoma.
LLICENCIA:	Obligatòria, mínim en la modalitat C
PLACES:	6

 

Els +2000 són sortides en autosuficiència d’excursionisme d’alta muntanya, amb grans desnivells i llarga durada. No són sortides guiades, els participants han de conèixer d’avançada l’itinerari i les condicions amb les que es trobaran i han de col·laborar amb els seus coneixements i la seva experiència al bon desenvolupament de l’activitat.

Entenem, per tant, que tothom qui s’apunta per dur a terme l’activitat coneix bé els riscos que aquesta comporta, té les condicions físiques i tècniques per dur-la a terme de manera autònoma i l’empren sota la seva única i pròpia responsabilitat.

Volant als cingles de Montsent, li ensenya
les cascades bellíssimes de Gerri,
i en Cabdella, en Espot i Biciberri
constel·lacions d’estanys d’atzur verd:
les tres valls de Pallars, que la calitja
de boirina amb son ròssec emmantella,
li semblen solcs que gegantina rella
a les tres branques del Noguera ha obert.

Jacint Verdaguer. Canigó
Cant IV «Lo Pirineu» (fragment)

El Besiberri Nord és segurament el cim més atractiu i agrest de tot el massís de Besiberri. Aquesta muntanya, que té una silueta piramidal molt característica, es troba en el punt on coincideixen els termes municipals de la Vall de Boí i de Vilaller, tots dos a l’Alta Ribagorça, i el de Naut Aran, pertanyent a la Vall d’Aran; en el límit del Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici i la seva zona perifèrica.
Sembla que el seu nom prové del basc «base-be erri», contrada sota l’espadat. L’aplicació del terme al pic és secundària, essencialment es digué Besiberri a la vall i a l’estany, llocs que interessaven molt més als pastors i a les gents del país.

La sortida que us proposem s’enfila al Besiberri Nord per la seva cara més complexa però també mes entretinguda.

DISSABTE 5 AGOST
Sortirem de Vilafranca a migdia, després de dinar, i ens dirigirem a Pont de Suert, capital de la comarca de l’Alta Ribagorça; passada aquesta població continuarem en direcció a la Vall d’Aran fins que, poc abans d’arribar a la boca sud del Tunel de Viella, trobarem, a mà dreta l’entrada a l’aparcament del refugi de Conangles on farem nit.

DIUMENGE 6 AGOST
Sortirem de bon matí des del parking refugi de Conangles (1.550 m). Una pista seguida d’un camí força marcat ens portarà, primer fins a l’estany de Besiberri (1.960 m) i després fins a l’Estanyet (2.165 m). Evitarem pujar cap a l’Est pel canal de l’Estanyet, ja que el terreny és molt complex, i farem una marrada cap al NE per una canal ben marcada que ens permetrà pujar les terrasses inferiors abans d’arribar, cap els 2.400 m, a la gran pedrera que rodeja el gran mur que formen els Besiberris. Des d’aquí anirem a buscar, fent un gir capa a la dreta, l’espero Oest del Bessiberri del Mig, el deixarem a la dreta i continuarem pujant per terreny pedregós i descompost en direcció al Besiberri Nord. Hi ha nombroses canals, no excessivament difícils, que dibuixen la cara Oest del Besiberri Nord. Nosaltres buscarem l’indret, on el pedregar arriba més amunt (una mica al sud de la vertical del cim), d’allí surt una canal força profunda que marxa en diagonal cap a l’esquerra. En arribar a aquest punt, aproximadament a 2.840 m, veurem a l’esquerra una segona canal, amagada darrera un gran pitó, que sembla força més practicable, l’agafarem i anirem avançant per aquesta canal força descomposta. Quan la canal s’esborri, haurem d’agafar, a l’esquerra uns petita bretxa i rodejar un pou impressionant que cau directament sobre la pedrera, que és uns 100 m més avall. A continuació sortejarem un petit esperó per arribar a un petit circ que hem de travessar per arribar a una nova canal. Aquesta canal que arriba fins l’esperó Oest del Besiberri Nord (encara que això serà difícil de distingir des de la nostra posició), ens permetrà d’enfilar-nos ara sí, per pedra força bona, fins a la cresta, a tocar del cim del Besiberri Nord (3.014 m).
Des de dalt tindrem unes magnífiques vistes: a l’Est cap a Aigüestortes i la Punta Alta; al Nord cap als grans cims de l’Arieja (Mauberme, Mont Valier…); a l’Oest cap al massís de la Maladeta i al sud cap a la cresta dels Besiberris fins al Comaloforno, amb nombrosos llacs a totes bandes…
La baixada la farem pel mateix itinerari.

Desnivell positiu: 1.500 m aprox.
Distancia: 16 km aprox.

INFORMACIÓ GENERAL I LOGÍSTICA:
• La sortida es realitzarà en cotxes particulars, cal passar el dimecres abans pel local del CEP per tal d’optimitzar les places en els diferents vehicles disponibles.
• El punt de trobada serà dissabte a les 3 de la tarda a la benzinera Penedès.
• La nit de dissabte a diumenge farem vivac. Cal portar sac gruixut i tenda o funda de vivac a més del sopar de dissabte i l’esmorzar i el dinar de diumenge.
• Cal però inscriure’s prèviament, per tot, abans del dimecres 2 d’agost a la secretaria del CEP. La sortida és exclusiva per a socis/es de l’entitat i les places estan limitades a 10 participants.
• Es tracta d’una sortida d’alta muntanya i cal estar en possessió de la llicencia federativa, mínim en la modalitat C.
• Aquesta sortida pot ser anul·lada, modificada o substituïda per una altra de diferent, ja sigui a la mateixa zona o en qualsevol altre lloc, en qualsevol moment i per acord d’una majoria dels participants si aquesta és la seva voluntat o les circumstàncies així ho aconsellen.

LLOC DE SORTIDA: Benzinera Penedès
HORA DE SORTIDA: A les 3 de la tarda
DIFICULTAT: Perfeccionament
DIA SORTIDA: Dissabte 5 agost de 2017
DIA ARRIBADA: Diumenge 6 agost de 2017
TRANSPORT: Cotxes particulars
MATERIAL: Cada participant ha de portar el material necessari per a la seva seguretat i per poder realitzar l’activitat de manera autònoma.
Són necessaris grampons i piolet i és aconsellable l’ús del casc (i també portar una corda, per si cal assegurar algun pas complicat).
LLICENCIA: Obligatòria, mínim en la modalitat C
PLACES: 10

+2000. Mont Valier

 

Els +2000 són sortides en autosuficiència d’excursionisme d’alta muntanya, amb grans desnivells i llarga durada. No són sortides guiades, els participants han de conèixer d’avançada l’itinerari i les condicions amb les que es trobaran i han de col·laborar amb els seus coneixements i la seva experiència al bon desenvolupament de l’activitat.

 

Entenem, per tant, que tothom qui s’apunta per dur a terme l’activitat coneix bé els riscos que aquesta comporta, té les condicions físiques i tècniques per dur-la a terme de manera autònoma i l’empren sota la seva única i pròpia responsabilitat.

 

 

 

Ella segueix les aigües del Noguera,

bellugadís espill de les estrelles,

emmirallant-se, tot volant, entre elles

al costat de son jove cavaller;

mes prompte de la riba que s’enfonsa

surt i faldeja els cingles de l’esquerra,

per mostrar a Gentil l’aguda serra

que du a son front la creu de sant Vallier.

 

Jacint Verdaguer. Canigó

Cant IV «Lo Pirineu» (fragment)

 

El Mont Valier, amb la seva silueta inconfusible, és una muntanya reconeguda i prestigiosa, podríem dir que mítica, de la regió del Coserans a l’Arieja. Malgrat que no es tracta d’un cim de gran alçada, la seva estratègica posició, completament al Nord i separada de la serralada axial, li dona unes magnífiques i, per nosaltres, poc habituals panoràmiques.

La seva ascensió, des de territori català, transcorre pel Parc Natural de l’Alt Pirineu, a la comarca del Pallars Sobirà, i per la Reserva Natural de Mont Valier, a França.

 

No us deixeu enganyar per les alçades; el recorregut que us proposem és una intensa ruta circular que trepitja el Pallars, l’Arieja i l’Aran i que, abans d’assolir el cim del Mont Valier (2.838 m), s’enfila al cims del pic de la Pala Clavera (2.721) i del Petit Mont Valier (2.736 m).

 

DISSABTE 15 JULIOL

Sortirem de bon matí i ens dirigirem a Esterri d’Àneu. A Esterri d’Àneu, prendrem la carretera local C-147 que ens portarà fins a la població d’Alós d’Isil. Des d’aquí continuarem per la mateixa carretera que segueix endinsant-se a la vall seguint el curs del riu Noguera Pallaresa. Al cap d’uns 3,8 km arribarem al refugi del Fornet, base de l’antiga estació d’esquí de Bonabé. D’aquest punt en surt una pista en bon estat que en 5 km ens situarà al pont de Perosa (1.475m) on trobarem una petita zona habilitada per deixar-hi els vehicles.

Agafarem la pista que surt a la dreta del pont i seguirem les marques vermelles i blanques del GR transfronterer que uneix la Vall d’Aran i el Pallars amb l’Arieja.

 

Una bona part de la ruta que farem està inclosa dins del que és coneix com a «Camins de la Llibertat». Els Camins de la Llibertat són les rutes d’evasió dels fugitius del règim nazi implantat a França durant la Segona Guerra Mundial. Com a mostra de la importància que van arribar a tenir cal esmentar les xifres obtingudes sobre el nombre de detinguts a la comarca del Pallars Sobirà, més de 2.800 persones, entre el 1942 i el 1944, de diverses nacionalitats (polonesos, francesos, canadencs, holandesos, anglesos, nord-americans…), la majoria dels quals van ser traslladats a Sort i allotjats a la presó o a fondes i hotels de la població. Ara bé, cal considerar que el nombre total de persones que van creuar la frontera fou infinitament superior, ja que moltes van aconseguir arribar a la seva destinació. Alguns estudis xifren en 40.000 el nombre de persones que van creuar la frontera en direcció a Espanya, essent els 3 principals punts d’entrada al Pallars Sobirà per Alòs d’Isil, Tavascan i Àreu. Un dels passos més utilitzats per fugir de França va ser el coll de la Pala Clavera. Un cop l’any, l’associació Chemin de la Liberté de Seix (Arieja) organitza una travessa que recorre aquest camí.

 

Guanyarem alçada a poc a poc i passarem pel costat d’un salt d’aigua que baixa del barranc de la Tina. Una mica més endavant abandonarem la pista i girarem a la dreta (en direcció N) per pujar pel barranc de Clavera. Arribarem a una zona de pastures i anirem pujant per un sender que de vegades es dilueix, deixant sempre el rierol a mà esquerra. A uns 1.700 m d’altitud deixarem a la nostra dreta el barranc de Clavera i seguirem recte cap al N pel barranc de Cernalla, el pic de Cernalla (2.590 m) ens quedarà al fons a la nostra esquerra. A uns 1.900-2.000 m d’altitud girarem cap a l’E i pujarem un collet (2.300 m) que ens permetrà l’accés al llac de Clavera (2.260 m). Per seguir cap al coll de la Pala Clavera (el nostre proper objectiu) no cal baixar al llac. Podrem seguir per l’esquerra, sense perdre altura, cap a un petit pla anomenat Clot de Taullerri. Una mica més amunt del Clot de Taullerri hem de girar en direcció NO per pujar al coll de la Pala Clavera. (ULL! No hem de continuar més cap al N. No hem confondre el coll de la Pala Clavera amb la bretxa de Clavera que està més al N). Des del coll de la Pala Clavera (2.522 m) ja podrem veure el vessant francès (a l’O) amb l’estany Long i el tuc des Hèches al fons. Des del coll seguirem per la cresta en direcció al pic de la Pala Clavera (2.721 m). Al cim hi trobarem una gran fita. Des del pic de la Pala Clavera baixarem cap a la bretxa de Clavera (en alguns trams cal utilitzar les mans i fer alguna desgrimpada fàcil i curta) i des d’aquí vorejarem la cota (2.627 m) que ens permet l’accés al coll de Peyre Blanc (2.570 m). Des d’aquí per un camí molt marcat, tot fent llaçades, arribarem a l’ample cim del Petit Mont Valier (2.736 m). Des del Petit Mont Valier descendirem per una canal rocosa on desgrimparem (sense gaires dificultats) el pas de la Balma per arribar al coll de Faustin (2.653 m). En aquest punt, agafarem el camí, ja ben marcat, que ve del refugi d’Estagnous i que amb successives llaçades, ens portarà al cim del Mont Valier (2.838m).

Des del cim, desfarem el camí que hem fet i tornarem a situar-nos al coll de Faustin on continuarem pel camí que hi ha ben marcat (en direcció O) i que va cap al refugi d’Estagnous (2.246 m) on farem nit.

 

DIUMENGE 16 JULIOL

Sortirem de bon matí del refugi d’Estagnous (2.246 m), prendrem el camí que surt del refugi en direcció SO per baixar uns 300 m de desnivell i arribar a l’estany Rond (1.930 m). Vorejarem aquest llac per la seva esquerra per un camí que hi ha ben marcat i a poc a poc anirem guanyant desnivell fins a l’estany Long (2.125m) (en alguns trams el camí està equipat amb cadenes per ajudar-nos a superar alguns passos). Trobarem un senyal que ens indicarà l’itinerari que cal seguir, direcció O, per anar al port de Barlonguèra (2.400 m). Des del port de Barlonguèra, optarem pel descens més habitual i clàssic via Montgarri; prendrem direcció SO cap al passatge de la Lègne i el coll de Gireta (2.485 m). Des d’aquest punt baixarem cap a Montgarri i continuarem cap al pont de Perosa seguint la vall de la Noguera Pallaresa per pista.

Aquest itinerari coincideix amb la primera etapa de la «Pass’aran», que farem en sentit contrari a com es fa habitualment, i té com a opció l’ascensió al tuc de Barlonguera (2.802 m).

 

Desnivell positiu: 2.300 m (1.650 + 650) / 2.650 m (1.650 + 1.000) aprox.

Distancia: 28 km (12 + 16) aprox.

 

 

INFORMACIÓ GENERAL I LOGÍSTICA:

• La sortida es realitzarà en cotxes particulars, cal passar el divendres abans pel local del CEP per tal d’optimitzar les places en els diferents vehicles disponibles.
• El punt de trobada serà dissabte a les 6 del matí a la benzinera Penedès.
• La nit de dissabte a diumenge la passarem al refugi d’Estagnous en règim de mitja pensió (inclou el sopar de dissabte i l’esmorzar de diumenge). Cal portar sac prim o llençol, l’esmorzar i el dinar de dissabte i també el dinar de diumenge.
• El cost del refugi, en règim de mitja pensió (sopar, dormir i esmorzar), és de 40,00 euros (només accepten efectiu). El pagament el farem personalment al mateix refugi. Cal però inscriure’s prèviament, per tot, abans del dimecres 12 de juliol, a través de la pàgina web o a la secretaria del CEP. La sortida és exclusiva per a socis/es de l’entitat i les places estan limitades a 10 participants.
• Es tracta d’una sortida d’alta muntanya i cal estar en possessió de la llicencia federativa, mínim en la modalitat C.
• Aquesta sortida pot ser anul·lada, modificada o substituïda per una altra de diferent, ja sigui a la mateixa zona o en qualsevol altre lloc, en qualsevol moment i per acord d’una majoria dels participants si aquesta és la seva voluntat o les circumstàncies així ho aconsellen.

 

LLOC DE SORTIDA	Benzinera Penedès
HORA DE SORTIDA	A les 6 del matí
DIFICULTAT	Perfeccionament
DIA SORTIDA	Dissabte 15 juliol de 2017
DIA ARRIBADA	Diumenge 16 juliol de 2017
TRANSPORT:	Cotxes particulars
MATERIAL:	Cada participant ha de portar el material necessari per a la seva seguretat i per poder realitzar l’activitat de manera autònoma. Davant la possibilitat de trobar, bàsicament a les cares nord, algunes congestes és aconsellable portar grampons i piolet.
LLICENCIA:	Obligatòria, mínim en la modalitat C
PLACES:	10

 

+2000. Pedraforca

 

Els +2000 són sortides per a socis/es en autosuficiència d’excursionisme d’alta muntanya, amb grans desnivells i llarga durada. No són sortides guiades, els participants han de conèixer d’avançada l’itinerari i les condicions amb les que es trobaran i han de col·laborar amb els seus coneixements i la seva experiència al bon desenvolupament de l’activitat.

 

Entenem, per tant, que tothom qui s’apunta per dur a terme l’activitat coneix bé els riscos que aquesta comporta, té les condicions físiques i tècniques per dur-la a terme de manera autònoma i l’empren sota la seva única i pròpia responsabilitat.

 

Lo vell Puigmal d’espatlla rabassuda
és l’arx d’aqueixa altiva fortalesa,
que en set-cents anys lo sarraí no ha presa,
fent-hi bocins la llança fulgurant.
Prop d’on Cadí amb lo Cadinell encaixa
s’alça el doble turó de Pedraforca;
és del castell la inderrocable forca,
feta, si cal, a mida d’un gegant.

Jacint Verdaguer. Canigó
Cant IV «Lo Pirineu» (fragment)

 

El Pedraforca és una de les muntanyes més emblemàtiques de Catalunya i està situada al bellmig del Prepirineu català, entre els termes municipals de Saldes i Gósol, al Berguedà. La seva forma és peculiar i molt característica: esta format per dues carenes paral·leles (els pollegons) unides per un coll (l’enforcadura). Està envoltat d’altres muntanyes prepirinenques ―la serra del Cadí, la serra del Verd i la serra d’Ensija―, i va ser declarat, l’any 1982, Paratge Natural d’Interès Nacional; el seu entorn forma part del Parc Natural del Cadí-Moixeró.
La seva màgica silueta és inconfusible i ben visible des de molt lluny.

La sortida que us proposem s’enfila als quatre cims principals del Pedraforca.

 

DIUMENGE 11 JUNY
Des de la carretera E-9 (C-16), a prop de Guardiola de Berguedà, agafarem la carretera B-400cap a Maçaners, Saldes i Gósol. Deixarem enrere Maçaners i just després de creuar Saldes agafarem un trencall a la dreta en direcció al mirador del Gresolet i al refugi Lluís Estasen. Farem uns 4,5 km per carretera asfaltada i arribarem a l’aparcament del mirador del Gresolet, on podrem deixar els vehicles. Sortirem del mirador del Gresolet i seguirem les marques fins el Refugi Lluís Estasen. Aquí agafarem PR, a la dreta, en direcció a la canal del Verdet (hi ha un indicador al costat del refugi). Seguirem sense pèrdua els senyals grocs i blancs fins al coll del Verdet on girarem a l’esquerra tot seguint ara els senyals grocs, ben marcats fins el cim del pollegó Superior (2.506 m). Superarem diferents avant-cims fins arribar al Pollegó Superior, on gaudirem d’unes magnífiques vistes del massís del Pedraforca, la serra d’Ensija, el Cadí i el Gresolet. Baixarem del cim i ens mantindrem a l’esquerra, a tota la cresta, seguint les fites que ens duran al Calderer (2.505 m). Trobarem dos trams equipats, el segon es més dret i puja per una placa llisa, un cop superats aquests passos, continuarem per la cresta fins el cim. Per tornar baixarem pel mateix camí i un cop superades les cadenes, anirem a buscar una canaleta que baixa del pollegó Superior i ens dura a l’Enforcadura. Al arribar-hi, creuarem i grimparem per on ens sembli millor per anar a buscar la carena del Fals pollegó i enfilar-nos- hi. Des d’aquí gaudirem d’unes molt bones vistes del pollegó Superior, la cresta del Calderer i de la paret del pollegó Inferior. Baixarem del Fals pollegó per on ens sembli millor per anar a trobar el collet que hi ha entre el Fals pollegó i l’Inferior. Baixarem a la dreta per la canal, seguint la tartera i girararem a la primera canal que hi ha a mà esquerra: és la darrera canal de la Gran Diagonal. Pujarem pel pendent rocós i herbós fins a arribar a un petit diedre on hi ha el “famós” pitó amb corda (no cal agafar-s’hi per superar-lo per la dreta). Continuarem tot recte en diagonal guanyant alçada fins el cim del pollegó Inferior (2.445 m). De nou gaudirem d’unes magnífiques vistes del massís i els voltants. Baixarem per la carena, a la dreta, tot recte i dret, per les costes del Dou. Seguirem les fites i els senyals verds mantenint-nos sempre més aviat enganxats a la carena (dreta). Després de superar un collet, arribarem al Balcó de la Joaquima. Girarem a l’esquerra seguint les marques i per entremig del bosc, mantenint-nos tota l’estona al marge esquerre, arribarem a baix. Creuarem una petita tartera, que baixa a la dreta, i ja tot seguit ens trobarem la gran tartera que baixa de l’Enforcadura. Continuarem baixant fins a un gran bloc de pedra, creuarem la tartera i seguirem les marques grogues i blanques del PR cap a l’esquerra, en direcció al refugi i al mirador del Gresolet.

 

Desnivell positiu: 1.185 m aprox.
Distancia: 9 km aprox.

 

INFORMACIÓ GENERAL I LOGÍSTICA:
 Cal inscriure’s prèviament, per tot, abans del dimecres 7 de juny, a través de la pàgina web o a la secretaria del CEP. La sortida és exclusiva per a socis/es de l’entitat i les places estant limitades a 12 participants.
 La sortida es realitzarà en cotxes particulars, cal passar el divendres abans pel local del CEP per tal d’optimitzar les places en els diferents vehicles disponibles.
 El punt de trobada serà diumenge a les 6 del matí a la benzinera Penedès.
 Es tracta d’una sortida d’alta muntanya i cal estar en possessió de la llicencia federativa, mínim en la modalitat C.
 Aquesta sortida pot ser anul·lada, modificada o substituïda per una altra de diferent, ja sigui a la mateixa zona o en qualsevol altre lloc, en qualsevol moment i per acord d’una majoria dels participants si aquesta és la seva voluntat o les circumstàncies així ho aconsellen.

 

LLOC DE SORTIDA: Benzinera Penedès
HORA DE SORTIDA: A les 6 del matí
DIFICULTAT: Perfeccionament
DIA SORTIDA: Diumenge 11 juny de 2017
DIA ARRIBADA: Diumenge 11 juny de 2017
TRANSPORT: Cotxes particulars
MATERIAL: Cada participant ha de portar el material necessari per a la seva seguretat i per poder realitzar l’activitat de manera autònoma.
LLICENCIA: Obligatòria, mínim en la modalitat C
PLACES: 12