ATENCIÓ, ACTIVITAT SUSPESA PER CAUSA DEL MAL TEMPS

‘Camí de la retirada’, Molló (Ripollès) – Prats de Molló (Vallespir)

Per coincidència de la data prevista inicialment amb les eleccions europees,
aquesta sortida s’avança al dissabte dia 25 de maig. Disculpeu les molèsties.

Us proposem aquesta interessant i bonica travessia coincidint amb el 80è aniversari de tan tristos records. De més a més de la càrrega històrica d’aquesta caminada podem disfrutar de magnífics boscos de pi roig i avets a cavall de les comarques del Ripollès i el Vallespir amb precioses vistes del Costabona, Canigó i els Pirineus Orientals.

El “camí de la retirada” es refereix a les rutes i camins que seguiren els exiliats, tant civils com militars, durant la retirada, per travessar la frontera en direcció a França, l’èxode republicà cap a l’altra banda dels Pirineus a partir de l’hivern de 1939, quan Barcelona va caure en mans dels franquistes durant la guerra civil espanyola el 26 de gener. Es pot dir que hi hagué molts “camins de la retirada”, alguns més transitats i d’altres menys. Un dels més coneguts, però, i probablement el més important, és el camí de la retirada que va des de Molló a Prats de Molló passant pel coll d’Ares.

Del 27 de gener al 13 de febrer, entre 85.000 i 95.000 persones van travessar el Pirineu, de la vall de Camprodon al Vallespir, camí cap a un exili que per a la majoria seria llarg i penós. Molts d’aquests refugiats van ser acollits en un primer moment pels habitants de Prats de Molló. Aquesta localitat es va convertir en un improvisat campament on milers de refugiats foren atesos.

Aquests camins de la retirada, que han tingut una transcendència destacada en la història de catalunya, durant la guerra civil espanyola i l’exili del franquisme, amb el temps, en els darrers anys, se’ls ha volgut rememorar i recuperar com a part de la història mitjançant diversos projectes d’arranjament i senyalització.

TRACK

FUTLLETÓ

-La inscripció a una activitat  del CEP, comporta  acceptar que la seva imatge es pot difondre en les xarxes socials utilitzades habitualment per l’entitat.(web, Instagram,Facebook, Twitter). Així mateix, accepta formar part d’un grup de whatsapp, creat exclusivament per la gestió de l’activitat en cas necessari.

– Tota persona que  s’inscrigui  a una sortida o excursió del CEP, acredita tenir uns coneixements i un nivell físic i tècnic necessari, per el normal  desenvolupament l’activitat, acceptant, que el CEP i els organitzadors de la sortida, no seran responsables dels accidents que puguin succeir i assumint que la practica dels esports de muntanya comporten un cert risc. 

-Per participar en una sortida o excursió del CEP, és obligatori, estar federat amb la llicencia d’acord a l’activitat a dur a terme. 

Aquesta sortida per coincidència amb el dia de les eleccions, canvia de data i s’avança pel dissabte dia 27.

El Castell de Roques de Benet 1070m. Terra Alta. 100 cims “essencials” de la FEEC.

Interessant i bonic recorregut circular des de l’aparcament de La Franqueta, veurem la Cova Benaixa,
pujarem al cim de Botana 1029m. des d’on gaudirem d’unes vistes impressionants de les Roques de Benet
ja que ens trobem uns metres més amunt, baixarem i anirem a l’objectiu d’avui, pujar al Castell de les
Roques de Benet 1017m.

Més informació al FUTLLETÓ

TRAVESSA A PEU  ALS PARCS DEL GARRAF, OLÈRDOLA I FOIX.

TRES PARCS, TRES CASTELLS, TRES CIMS

Des de l’ermita de Bruguers (Gavà) al poble de Castellet.

Dificultat: Caminada seguint el GR-92-3. Per camins i senders que, degut a la llarga distància es pot considerar com a difícil.

La caminada d’enguany transcorre pels tres parcs naturals que tenim a la vegueria: el Garraf,  d’Olèrdola i el de Foix.

Durant el recorregut podrem copsar sobre el terreny els diferents paisatges que el conformen, pinedes establertes sobre feixes abandonades, zones de cultiu a les planes, i  a les alçades la roca calcaria nua amb un bosc esclarissat, els fondos humits i frescals, per acabar  a la zona humida del pantà de Foix.

Assolirem tres cims de la llista dels 100 cims de la FEEC, com són: la Mola, la penya del Papiol, i el puig de l’Àliga,  tots tres miradors magnífics de la comarca.

 Notes: Com cada any la caminada és d’autosuficiència, pel que cal portar esmorzar, dinar,  ganyips,  i aigua pel recorregut, Només trobarem aigua a la font de Fontanilles, però si que hi haurà aigua i begudes per dinar que proporciona el CEP. Esmorzarem a la Massana i dinarem a l’Arboçar.

Es aconsellable portar telèfon mòbil amb les bateries ben carregades, per resoldre qualsevol emergència que pugui sorgir.

Com altres anys, hi haurà la possibilitat de fer només  algun tram del recorregut,  mireu  les hores de pas de la caminada.

A l’acabar hi haurà berenar amb pa, amb vi, oli  i sucre.

Cal inscripció per la plaça de l’autocar i triar la talla per la samarreta commemorativa.

El Parc del Garraf

El parc del Garraf va ser creat l’any 1986 amb una superfície de 12,376 hectàrees  i és gestionat per la Diputació de Barcelona. La roca calcària i les pluges han creat un paisatge càrstic, exòtic i feréstec, amb abundància de dolines, avencs i rasclers. La vegetació pròpia  és composta de pinedes amb un sotabosc d’arboç, arítjols, bruc, marfull i altres, junt amb l’espècie emblema del parc,  el margalló. Antigues masies agrícola- ramaderes avui abandonades, conformen un paisatge propi. La fauna que hi podem trobar  està adaptada a les dures condicions climàtiques, i està formada per la merla blava, la merla roquera, el còlit negre la cogullada fosca i rapinyaires en perill d’extinció com el falcó pelegrí i l’àliga perdiguera i cuabarrada, en el litoral el corb marí. A la foscor dels avencs és l’habitat dels rat-penats. La tortuga mediterrània reintroduïda al parc te un programa de seguiment i protecció  propi, que esta donant bons resultats. Els mamífers que hi viuen són: la guineu la fagina, la geneta, el senglar, conills, mosteles, esquirols, també rèptils com la sargantana, el dragó, la salamandra, el llangardaix, el vidriol  i altres.

Parc d’Olèrdola

Fou inaugurat l’any 1992 amb una superfície de 608 hectàrees. Pel que fa als aspectes de flora, fauna i paisatge son molt semblants al parc del Garraf,  descrit anteriorment. El principal atractiu d’aquest parc son l’elevada concentració de patrimoni arqueològic i arquitectònic que s’hi troba.  Alguns estan protegits per la declaració de Bens d’Interès Cultural. El principal element i que dona nom al parc es el conjunt monumental d’Olèrdola.

 Parc del Foix

El parc del Foix, es troba en els darrers contraforts del massís del Garraf, inaugurat l’any 1993 amb una superfície de 2.900 hectàrees. El tret  diferencial que el caracteritza, és l’ambient humit i de ribera, tant en l’embassament del riu Foix com en el seu curs fluvial, ja sigui en el mateix riu o en els seus afluents, la riera de Marmellar i la riera de Llitrà. En aquests espais hi podem trobar arbres  de ribera com els freixes, els oms, pollancres o salces. En la gran varietat d’ambients del parc fa que hi visquin més de 150 especies d’ocells catalogats, i en les zones boscoses hi viuen mamífers com el senglar, el teixó, la geneta, la guineu. Etc. Els principals elements del patrimoni arquitectònic són:  el castell de Castellet i el de Penyafort.

Descripció de l’itinerari

No farem una descripció acurada de l’itinerari, doncs es tracta de seguir el GR-92-3 que travessa el parc de nord a sud, per tant caldrà seguir les marques vermelles i blanques que ens indicaran la direcció.

Només  indicarem els llocs més significatius del recorregut amb horari i quilometratge.

Iniciarem l’excursió seguint el GR-92  a l’ ermita Santa Maria  Bruguers a 240 m. d’alçada,  situada en el punt quilomètric  5  de la carretera  que va d’Avinyó Nou a Gavà.

L’ermita de Bruguers és un edifici originalment romànic, del segle XIII i modificada en el segle XVI. Inclosa en el Inventari del Patrimoni  Arquitectònic de Catalunya. S’hi venera la Mare de Deu de Bruguers, una Mare de Deu trobada.

20 min. Castell d’Eramprunyà, situat damunt d’un esperó rocós a 402 metres d’altitud, des d’on es divisa una esplèndida vista del delta del Llobregat. Aquest castell és citat des de l’any 957 formant part del sistema defensiu entre Al-Andalús i l’Imperi Carolingi.

Va ser propietat dels Comtes de Barcelona fins  l’any  1323. L’any 2007 el va adquirir l’ajuntament de Gavà i és a partir de l’any 2010 que s’hi fan obres de consolidació i reforma. Dins del recinte del castell s’hi troba la església de Sant Miquel d’Eramprunyà d’estil romànic.  És declarat  Bé Nacional d’Interès Cultural. S’hi fa visites guiades cada segon diumenge de mes  i la visita és gratuïta, cal inscripció prèvia.

1 h La Clota 415 m. Petit coll i bifurcació dels senders GR- 92 i el GR- 92-3. Hi ha una creu de ferro. Seguim a la dreta per una pista ampla que planeja.

1 h 30 min. Deixem a la dreta la població de Begues.

2 h 33 min. La Massana, antiga masia voltada de pinedes actualment  abandonada.

3h 12 min Petita agrupació de masies totalment abandonades,  a l’esquerra hi ha una gran cisterna que alguns manifesten que és un pou de gel.

4 h 14 min. Puig de la Mola a 538 m. Cim de la llista dels 100 cims de la FEEC. És la cota més alta del recorregut des del que gaudirem d’una vista privilegiada en totes direccions. El puig de la Mola és vèrtex geodèsic i punt de unió de quatre municipis  Olivella, Begues, Avinyonet i Olesa.

4 h 26 min. Riera de Begues la travessem a gual, davant nostre tenim un magnífic exemplar de pi pinyer i la masia fortificada de Santa Susana documentada ja en l’any 1109.

5 h 17 min. Riera dels Pelagons, neix a les serra d’Ordal i desemboca a la riera de Begues a prop d’Olivella.

6 h L’Arboçar, és un poble del municipi d’Avinyonet, repartit en tres agrupaments  l’Arboçar de dalt, l’Arboçar de les Roques, i l’Arboçar de Baix, en aquest últim hi ha una magnifica masia amb una  torre medieval adossada.

6 h 36 min. Cim del Papiol 383m.  També és a la llista dels 100 cims de la FEEC. Vèrtex geodèsic de segon ordre, té molt bona vista de la plana del Penedès i muntanyes que l’envolten.

7 h Autovia de Vilafranca a Vilanova la travessem per el pont d’accés al conjunt monumental d’Olèrdola.

7 h 10 min Font de Fontanilles a  la dreta del camí,  raja sempre i l’aigua és molt bona.

7 h 47 min. Conjunt monumental d’Olèrdola és un enclavament arqueològic excepcional, l’exemple més representatiu de l’evolució històrica de la comarca, des de la prehistòria, als Ibers, Romans, ciutat medieval amb castell, esglésies preromàniques, romàniques, tombes antropomorfes excavades a la roca, formen el llegat d’aquest ampli ventall cronològic de la nostre història.

8 h 33 min. Pic de l’Àliga, un altre dels 100 cims de la FEEC,  al cim hi ha una creu de ferro instal·lada l’any 1962 pels excursionistes de l’Agrupació Talaia de Vilanova, com el altres cims que hem pujat gaudirem d’unes bones vistes.

9 h 8 min. Fondo de la Bobera, a dalt a la dreta hi ha les balmes de la Bobera amb habitatges troglodítics.

9 h 38 min. Torrelletes poble del municipi de Castellet i la Gornal de 100 habitants.

10 h.  Castellet. Bonic i endreçat poble del municipi del Castellet i la Gornal, on el conjunt de l’embassament del Foix,  el poble, l’església i el castell forment un paisatge dels més fotografiats de Catalunya.   Cal destacar l’impressionant Castell medieval molt reconstruït i l’església de Sant Pere i les escultures fetes de ferro recordant escenes de la vida del poble del segle passat.

Aquest castell a l’est de la plana del Penedès, junt el de Castellví a l’oest, servien  per controlar el pas de les  topes i personal per la via Augusta.

Les primeres noticies del castell de Castellet són de l’any 997, i  després de passar per diferents propietaris, l’any 1925 és adquirit per Josep Peray que el restaura, i des de l’any 2001 pertany a la fundació Abertis  que acull el Centre Internacional per Recursos de la Biosfera de la UNESCO.

S’hi fan visites guiades  el segon cap de setmana de cada mes, de manera gratuïta, cal però inscripció prèvia.

L’església de Castellet és d’origen romànic del segle XII . Actualment és l’església parroquial del poble.

-Fi de la travessa-

Normativa.

-La inscripció a una activitat  del CEP, comporta  acceptar que la seva imatge es pot difondre en les xarxes socials utilitzades habitualment per l’entitat.(web, Instagram,Facebook, Twitter). Així mateix, accepta formar part d’un grup de whatsapp, creat exclusivament per la gestió de l’activitat.

– Tota persona que  s’inscrigui  a una sortida o excursió del CEP, acredita tenir uns coneixements i un nivell físic i tècnic necessari, per el normal  desenvolupament l’activitat, acceptant, que el CEP i els organitzadors de la sortida, no seran responsables dels accidents que puguin succeir i assumint que la practica dels esports de muntanya comporten un cert risc. 

-Per participar en una sortida o excursió del CEP, és obligatori, estar federat amb la llicencia d’acord a l’activitat a dur a terme. 

Espai Natural Guilleries-Savassona.

És un espai protegit de 8.300 hectàrees que està situat a la comarca      d’Osona i forma part dels municipis de Folgueroles, Sant Julià de Vilatorta, Tavèrnoles, Vilanova de Sau i Sant Sadurní d’Osormort. Aquest parc presenta una orografia molt diversa, caracteritzada per la presència de cingleres de roca nua i de l’embassament del pantà de Sau. També hi ha dues zones boscoses: la de les Guilleries, de boscos densos, humits i predomini del roure, i la de Savassona, més àrida i amb abundància d’alzina i de pi.

Itinerari. FULLETÓ

0 h..00 m.  Comencem a caminar al petit espai que hi ha abans de passar el túnel de La Mina, Km. 10,300 Ctra. N-141D de Vic a Vilanova de Sau  anant a buscar el GR.2 al coll de Sesvinyes, que seguirem fins a trobar un sender a la dreta que per damunt del cingle ens portarà al…

0 h.25 m.  SALT DE LA MINYONA. Magnífic mirador amb unes impressionants vistes del Montseny, les Guilleries i el Collsacabra. Retornem al GR passem pel costat de la masia i vèrtex geodèsic d’ Els Munts,  en aquest tram en alguns punts deixarem el GR per passar per corriols amb millors vistes.

1h 10 m. Cruïlla, a la nostra dreta  el GR 2  baixa cap a Vilanova de Sau, nosaltres continuem planejant ara pel GR 151.

1h.40 m.   Cruïlla deixem el GR, traspassem una filat pel bestiar i seguint el PR… passant per un bonic bosquet i remuntant tot passant per unes balmes i una foradada fins al…

2h 00 m   PUIG DEL FAR  832 m. ATENCIÓ AQUÍ NO HI HA BARANA PROTECTORA !!! Bon mirador. Per baixar retornem pel mateix camí fins la tanca del bestiar, continuem pel GR, que aviat deixem per seguir una pista mig abandonada i finalment per un corriol arribem a la punta sud de la Roca del Migdia, bones vistes, podrem veure el campanar  de l’església de Sau que emergeix de l’aigua, el Puigsacalm, cingles de Tavertet, Pirineu, etc… , continuem per corriol fins la…

2h. 40 m.  Punta Nord de la Roca del Migdia, desprès de contemplar les vistes seguim per corriol que a partir d’ara és perdedor i està molt emboscat, ATENCIÓ EN  NO PERDRES, passem per una zona de bosc de pi amb molts exemplars de boix grèvol, pel costat d’ algun camp de conreu i pel mateix GR 151 arribem a una pista i al coll de Terrades on arriba la carretera que ve de Tavèrnoles.

3h. 20 m.   Seguim per carretera fins el Parador de Sau i a partir d’aquí en una corba agafem el camí que surt a la nostra dreta senyalitzat GR i PR que ens durà al Monestir de Sant Pere de Casserres.

Aquest tram passa per boscos ombrívols, però que de tant en tant s’obren per deixar   veure bones vistes del pantà i del Monestir.

4h. 20 m. MONESTIR DE SANT PERE CASSERRES, documentat a l’any 898 amb una capella dedicada a Sant Pere, per arribar-hi hem de passar per dins del restaurant i finalment a la porta del Monestir, on hi ha lloc per dinar.

El monestir previ pagament de l’entrada es pot visitar. Depenent de les persones que siguem mirarem de entrar en grup i si no és possible que cadascú faci la visita pel seu compte.

 Llegenda del Salt de la Minyona.

Diu la llegenda que la minyona dels Munts era molt devota i no faltava cap diumenge a missa. Un dia que se li havia fet tard, quant encara estava dalt la cinglera, va escoltar que ja tocaven les campanes per començar la missa. Com que no volia arribar tard de cap marera va saltar cingle avall sense pensar en l’alçada que hi havia. Miraculosament no li va passar res i va poder arribar just a temps. Pocs dies després, va necessitar tornar a baixar al poble i va pensar que per estalviar-se temps i camí podria tornar a repetir el salt. Però aquesta segona vegada el miracle no es va produir i la pobra minyona va tenir un accident molt greu que li va costar la vida. Des de llavors aquell indret va a començar a dir-se el Salt de la Minyona, i ningú més ha tornat a intentar saltar.