Caminem junts contra el Càncer

Diumenge 20 de Maig de 2018

Inscripcions a http://www.fundaciovallformosa.com/#/ca/events/caminada-entre-vinyes

Inscripcions

A la pàgina web http://www.fundaciovallformosa.com/#/ca/events/caminada-entre-vinyes

*Les inscripcions es tancaran abans si s’arriba als 2000 participants.

Tots els participants tindran una bossa-motxilla de cordó per la participació a la caminada.

Podreu recollir la bossa :
* Al local del CEP (C/ Pare Martí Grivé, 11 de Vilafranca del Penedès): * El mateix diumenge a la sortida.
– Divendres 18/05: de 18:30 a 21:30
– Dissabte 19/05: de 11:00 a 13:30.

• 
• Preu

• 10€ adults
  5€ infants (fins a 14 anys)

Recollida de bosses de la Caminada Solidària Gotims d’esperança 2018

Al local del CEP (C/ Pare Martí Grivé, 11 de Vilafranca del Penedès)

– Divendres 18/05: de 18:30 a 21:30

Cims i travesses per Catalunya

Punta de l’Aigua, 1091 m. (Terra Alta)

Diumenge, 22 d’abril de 2018

Lloc de sortida: Estació d’autobusos de Vilafranca

Hora de Sortida: A les 7:00 h

Hores de camí: 5 h 25 min. (per si algú no vol fer cim hi ha la possibilitat d’esperar al grup al coll de la  Gilaberta, estalviant-se  1 h de camí)

Distància a peu: 12 km

Desnivell: 890m

Dificultat: Mitjana.

Cal tenir present el fort desnivell tot i que no hi ha dificultat tècnica per a gent acostumada a caminar per la muntanya.

Cal portar esmorzar, dinar i aigua.

El desplaçament es farà en cotxes particulars. Anirem tots junts però per si algú es perdés ens trobarem a l’encreuament de la carretera d’´Horta de Sant Joan amb la pista asfaltada del Mas de la franqueta, porta d’entrada als Ports. (coordenades 40.936835, 0.313043 ) Des d’aquest indret seguirem en cotxe 4 km per pista de terra fins al punt d’inici de la caminada.

La proposta

Us proposem una excursió interessant, variada i complerta, que té com a escenari un racó espectacular i poc conegut del nostre país. Durant l’itinerari hi haurà temps per a tot. Per començar haurem de suar la cansalada al Pujador d’en Valero, un camí històric que es van inventar els habitants d’Horta de Sant Joan per poder baixar fins al poble les collites de blat que cultivaven als Montsagres. Aquestes terres de cultiu, situades al damunt de les muralles rocoses que protegeixen racons feréstecs i espectaculars de les muntanyes dels Ports, van esdevenir molt importants pels habitants d’Horta de Sant Joan i de Paüls.

És un camí bonic, costerut i exigent que farem amb calma per poder apreciar l’enginy de les persones que se’l van treure de la màniga.

Malauradament encara són ben visibles els danys que el juliol del 2009 va causar un desgraciat incendi en el qual hi van perdre la vida 5 bombers del GRAF de Lleida.  L’indret on es va viure aquella tragèdia és proper al pujador.

Un cop superat el grau el camí canvia radicalment i al damunt de les parets de pedra hi apareixen vastes extensions d’antics cultius, boscos frondosos i barrancs per tot arreu. És un paisatge dur i aspre, esquitxat de racons de bellesa captivadora.

Malgrat la solitud s’hi pot apreciar l’empremta de l’esser humà en forma de feixes de pedra, fonts i abeuradors pel bestiar, corrals…

Un cop al Coll de la Gilaberta ens caldrà un darrer esforç per fer cim però si algú està cansat tindrà la possibilitat de descansar i esperar-nos en aquest indret ja que de tornada ens caldrà passar altra vegada per aquí. L’estona que invertirem entre pujar i baixar és d’aproximadament una hora.

El camí de baixada és agradable i si el dia és clar esdevé un regal per als sentits, tant pels llocs per on passarem com per la imatge constant de les espectaculars Roques de Benet acompanyant els nostres passos.

Ja a les acaballes de la caminada ens acostarem al llit del riu d’en Piquer per visitar el Ventador, un altre racó especial amb l’aigua com a protagonista. Allà podrem descansar i refrescar-nos. Ens ho haurem ben guanyat!

Itinerari

0 min. Començarem la caminada al Pujador d’en Valero.

30 min. Creuarem una pista forestal i seguirem guanyant alçada per un corriol que es va acostant cada vegada més a les parets de la muntanya.

1 h 25 min. Guanyarem la part superior del grau i creuarem antics camps de conreu en direcció a llevant.

1h 35 min. Font del Montsagre d’Horta. Situada en un lloc bucòlic, hi veiem com l’aigua s’escola per llargs coms tallats en fusta. Deixant la font enrere, seguirem guanyant alçada per dins el bosc.

1 h 55 min. Coll dels Atans, on gaudirem d’una magnífica vista on hi destaca la del cim de la Punta de l’Aigua. Continuarem, ara en suau baixada.

2 h 08 min Coll de la Gilaberta, 939m. Després de reposar una mica iniciarem la darrera pujada fins al cim.

2h 28 min. Trobarem un petit coll, on decantarem a l’esquerra per enfilar-nos al damunt d’un contrafort que ens acostarà al cim.

2 h 42 min. Punta de l’Aigua, 1091m. En dies clars esdevé un mirador privilegiat de la zona dels ports. Marxarem del cim tot desfent el camí.

3 h 08 min. Coll de la Gilaberta. Perdrem alçada suaument per dins el bosc en direcció sud-oest.

3 h 29 min. Pouet de Lloà. El deixarem a l’esquerre del camí.

3 h 32 min. Mas de les Crevetes de Lloà. Continuarem baixant, tot deixant el mas enrunat enrere.

3 h 44 min. Petit coll. El creuarem i  seguirem el corriol planer que busca el millor pas entre la vegetació i les roques.

4 h 01 min. Deixarem la carena i començarem a baixar, primer per dins d’un bosc ben conservat i després entre arbres cremats, per anar a buscar el sorprenent grau del Pas de la Mala dona, que ens permetrà perdre alçada de manera ràpida.

4 h 35 min. Bifurcació. Un cop ja superat el grau decantarem a la dreta en direcció al coll de l’Ereta i les roques de Cambretes.

4 h 47 min. Bifurcació. Seguirem el camí de l’esquerre en direcció al Ventador.

4 h 58 min. El ventador. Basses naturals situades en una gorja del riu d’en Piquer.

5 h 15 min. Recuperem l’anterior bifurcació i decantem a l’esquerre.

5 h 25 min. Ja per pista creuem el barranc dels Cubars i arribem al Mas de Fandos, on hi ha l’aparcament.

Enllaç amb el track de l’activitat.

Enllaç amb el fulletó de l’activitat.

XVI CAMINADA DE RESISTENCIA DE RAMS

DEL PANTÀ DE FOIX AL POBLET DE BONANY PER LA RIERA DE MARMELLAR

DIUMENGE DIA 25 DE MARÇ DE 2018

Hora de sortida: A les 7 del matí de l’estació d’autobusos

Hores de camí: 9 h  aprox.

Kilòmetres del recorregut: 32,300 aprox.

Desnivell: 600 metres de pujada aprox.

Si en els dos anys anteriors vam fer la caminada de Rams seguint dos cursos fluvials penedesencs: el Foix i el Mediona-Riudebitlles, enguany,  la caminada de resistència la farem seguint una riera de les nostres comarques,  prou important i remarcable com per fer-hi una caminada. Segons la Gran Enciclopèdia Catalana una  riera és un curs d’aigua intermitent d’extensió comarcal i de cabal inferior a un riu.

La riera de Marmellar, actualment amb l’escassa pluviometria que hi ha, nomes porta aigua en temps de forts pluges i  la majoria de mesos esta sec, però no ha estat sempre així. En èpoques passades en que les pluges eren freqüents, portava aigua gairebé tot l’any i només quedava sec al mig de l’estiu. Testimoni d’aquests fet en són els nombrosos molins hidràulics que hi havia en el seu recorregut, especialment en la part alta del seu curs. Aquesta riera té l’inici sota el poble de Bonany a l’ajuntarse les rieres de Valldosera i el torrent Sec, és a partir d’aquesta confluència que passa anomenar-se riera de Marmellar i el seu final el trobem en l’aiguabarreig amb el riu Foix a l’entrada del pantà de Foix.

Però no ens deixem enganyar, per l’aparent tranquil·litat, la riera de Marmellar té una extensa conca i en dies de fortes pluges poden produir-se rierades  molt perilloses i catastròfiques com la de  la tardor de l’any 1982,en que es va emportar el pont de la carretera de Castellví, els efectes d’aquestes riuades també les podem veure sota el castell de Marmellar,  en que l’aigua va arrossegar grosses pedres d’una pedrera que hi havia prop de la llera.

NOTES:

1. Degut a la llargada de l’itinerari i al transcorre majoritàriament per terreny agrícola i pla, hi ha molts  trencalls en la descripció,  la qual cosa es faria pesat i difícil de  descriure i seguir. Pel que hem optat per oferir un itinerari simplificat, indicant els  llocs de pas més significatius del recorregut.
2. Per la samarreta cal dir la talla, i fer la inscripció per les places a l’autocar.
3. Com cada any, es podrà fer l’itinerari de manera parcial, es podrà començar o acabar al Pont de les Cases Noves sota el castell de Castellví, al Pla de Manlleu i en altres punts del recorregut.
4. Cal portar: Esmorzar i dinar i aigua pel recorregut, es dinarà al roure del Pla de Manlleu on  hi haurà aigua i  begudes fresques. També es pot agafar aigua a la font del Pla de Manlleu.
5. A l’acabar hi haurà pa amb vi o oli i sucre per berenar.

ITINERARI

Comencem l’excursió al poble de Castellet a 100 metres d’altitud. A l’aparcament municipal que hi ha sota el poble  en el que era una antiga pedrera.

El  poble de Castellet (Alt Penedès) situat en un extrem del pantà de Foix és molt pintoresc, amb carrers ben arreglats i el castell emmirallant-se en les tranquil·les aigües del pantà de Foix. El castell de Castellet és un castell de frontera de la marca hispànica i se’n tenen noticies des de l’any 977. Està declarat Bé Cultural d’interès Nacional. Actualment pertany a la fundació Abertis que l’ha restaurat i consolidat. L’església de Sant Pere de Castellet és un edifici romànic del segle XII  també declarat Bé Nacional d’interès Local.

L’itinerari comença seguint el GR-92 en direcció a l’Arboç en l’entrada d’aigües del pantà de Foix per un camí veïnal asfaltat.

Als pocs minuts creuem el riu Foix per sobre un pont,  és en aquest  lloc que hi ha confluència de la riera de Marmellar amb el riu Foix. Seguim paral·lels a la riera de Marmellar que ens queda a l’esquerra.

22 min. La Resclosa, el camí creua la riera a gual en aquest punt hi ha uns murs de pedra d’una antiga resclosa. Alguns autors esmenten aquestes pedres com a pas de la via Augusta o algun camí romà que anava a la costa.

32 min. 2.44km. Arribem al polígon industrial del Foix,  no hi entrem seguim per un sender a l’esquerra dels carrers. Ben aviat passarem per sota de la carretera N-340 i després per sota també dels ponts de la RENFE i tot seguit de l’AVE.  Arribarem a la zona d’esbarjo del pont de Ferro, molt concorreguda en temps passats sobre tot en els aplecs que s’hi feien el dilluns de pasqua florida. Creuem la riera i pel costat d’una vinya arribem de nou a la riera.

1 h 9 min. 6 Km. Passem per sota d’uns magnífics exemplars de pi pinyoner i arribem al pont de l’autopista, la creuem per sota és el límit de l’Alt Penedès amb el Baix Penedès. Anirem seguint pel costat de la riera un camí ramader, més endavant passarem pel mig d’unes taules d’horta abandonades, el pas és fa difícil pels esbarzers que hi han crescut. D’ençà que es va publicar el llibre 17 excursions a peu pel Baix Penedès l’any 2012, aquest camí era perfectament transitable i no hi havia cap esbarzer, segurament que aquesta serà la darrera vegada que hi podrem passar.

1 h 49 min. 8.22 Km. Hostal de l’Alzina  i font Gran situats al pas de la carrerada,  ara ja no hi passa cap remat i  l’hostal  és tancat. Continuem per la llera de la riera fins al Pèlag Gran.  En aquest pèlag s’hi banyava la canalla del poblet de Lletger i les rodalies i es regaven les taules d’horta dels costat, encara es poden veure els canals picats a la roca per conduir l’aigua de reg. Seguint per la llera arribarem a la cova gran,  utilitzada com aixopluc per pastors i pagesos. Creuem la riera.

2 h 9 min.  Granges dels Massets de Lligamosques. El hi donem el tomb doncs no hi ha camí recte, i baixem de nou a la riera.

2 h 37 min. 11.25 km. Pont de la carretera de Sant Jaume creuem la carretera i prenem un camí a la dreta, travessarem unes vinyes i anirem de nou a la riera que seguirem aigües amunt. Passarem per sota a tocar les cases dels Massets dels Cosins i seguint la riera arribarem al pont de la carretera de Castellví.

3 h 7 min. 13.66 km. Travessem per sota el pont, seguim la riera primer per corriol i després per camí carreter, arribarem al  pont  de les Cases Noves de la Riera.

3 h 17 min. 14 km. Pont de les Cases Noves  de la Riera  travessem la carretera i seguim per camí carreter.  Dalt sobre nostre, podrem veure el castell de Castellví i la seva gran cova. Aquest castell de frontera, és documentat des de l’any 977. L’any 1023 els comtes de Barcelona en Ramon Berenguer i la seva muller Sansa el vengueren a  Guillem I de Castellvell. Adossat al castell hi havia l’església romànica de Sant Miquel i Santa Maria. Des de dalt el castell es divisa una gran extensió que compren tota la plana del Penedès i també es controlava el pas de persones i animals, tant per la via Augusta com pel camí  medieval de la riera que és el que avui estem fent. El camí ampla segueix vora la riera, ara per la dreta ara per l’esquerra deixant ambdós costats diferents trencalls.

4 h 22 min. 19 km Trencall i font  de Roca de  Vidal. La font esta voltada per una  tanca  i l’hi xuclen l’aigua per la urbanització de la Talaia. Roca de Vidal era una antiga masia fortificada i adossada al costat hi havia una torre de guaita que es comunicaven visualment amb els castells de Castellví i de Marmellar.  El camí més estret continua per la vora de la riera.

4 h 52 min. 20,69 km.  Castell de Marmellar, ens queda enlairat a l’esquerra en un gran meandre que fa la riera. La primera noticia que se’n te data, es de l’any 1041,conserva una estructura de planta rectangular emmerletada, l’església de Sant Miquel és romànica,

L’any 1148 el bisbe de Barcelona Guillem de Torroja  feu cessió d’aquesta església a la canònica d’Agustins de Sant Ruf  Velentinensis D’Avinyò de França. Sota el castell hi havia el primitiu poble de Marmellar del que avui en dia no en queda res. Vora el castell hi ha una pedrera abandonada, en que es poden veure els blocs quadrats i ben escairats escampats pel llit de la riera arrossegats per la força de l’aigua,  el que en indica que la riera pot ser molt perillosa en èpoques de forta pluja. A la dreta hi ha la urbanització de les Pinedes Altes.

5 h 44 min. 24 km. Cruïlla amb el camí del poble de Marmellar que ens queda a l’esquerra enlairat. Travessem la riera i seguim aquest camí que va seguint la riera, que fa una gran corba, a certa alçada fins a trobar un nou camí a la dreta, que ens porta a uns tallafocs sota unes línies d’alta tensió ara ens toca fer una mica de gimcana, amb pujades i baixades pels tallafocs fins a la carretera de la urbanització de Pinedes Altes, que seguirem a l’esquerra planejant . Més endavant travessarem la riera a gual, a dalt a la dreta podrem veure les grans coves de la Moixeta. Deixarem la carretera de la Moixeta  i prendrem un sender que segueix la riera aigües amunt.

6 h 54 min.  27,8 km.  Pla de Manlleu, és un poble del municipi d’Aiguamúrcia (Alt Camp).  Es de construcció recent amb les famílies que abandonaren el poble de Selma. En l’actualitat  té 146 habitants comptant el poble i les masies .

Deixem el poble pel camí que passa pel davant de la societat, va cap al  Roure Gros i a la font Voltada. Aquesta font ja no existeix és una simple bassa d’aigua, l’itinerari passa  ara pel Molinet,   per sota la masia de la Fàbrega, i s’engorja a l’anomenada Vall d’Infern,  lloc feréstec i espectacular on la riera s’ha tingut que obrir camí entre altes parets. La riera i nosaltres també, doncs la vegetació ufanosa ha esborrat els rastres de camí, hem tingut que refer-los de la manera que hem pogut.

8 h 31 ,8 km. Passarem per sota les parets de la zona d’escalada del Peny del Molinot i arribarem als molins de la Casa  Nova. A la dovella de pedra de sobre la porta d’un d’ells,  s’hi pot veure la data de l’any SPH ROVIRA AN+1850,  aquests  antics molins hidràulics,  aprofitaven l’aigua de les dues  rieres per omplir la bassa i fer-los funcionar. Malauradament tot son ruïnes, encara es pot veure la gran bassa i el rec que recollia l’aigua de la riera, més amunt del poble de  Bonany,  i la portava fins els molins. Baix al llit de la riera hi ha la Roca Equilibrada, es tracta d’un gran pedrot i diu que si l’apretes es belluga.

9 h 32 ,300 km. Poblet de Bonany. El poble de Bonany pertany al municipi de Querol (Alt Camp), actualment hi viuen molt poques persones, tot i que l’ajuntament de Querol i manté unes oficines  de l’ajuntament.

FI DE L’EXCURSIÓ

El preu de l’inscripció és de 14€ per a sòcis. Per a no sòcis 19€.

El preu inclou transport amb autocar des de Bonany fins a Vilafranca i samarreta tècnica.

FULLETÓ RAMS 2018

L’ESTRET DE MU I EL TOSSAL DE SANT JORDI  ( LA NOGUERA )

Diumenge dia 18 de març de 2018

Hora de i lloc sortida: A les 7 del mati de l’estació d’autobusos.

Dificultat: Fàcil la opció A, mitjana la opció B.

Hores de camí: 3 hores opció A,  5h. 15 min. opció B.

Kilòmetres a peu: 9,500 kilòmetres  opció A; 16,500 kilòmetres opció B.

Desnivell: Opció A 200 metres;   opció B 595 metres positius.

NOTES: Cal portar esmorzar, dinar i aigua.

La propera sortida serà el 22 d’abril als Ports de Beseit al cim de la Punta de l’Aigua de 1091 m.

¡¡ IMPORTANT !!

Des de la Vocalia d’excursionisme, s’ha cregut convenient sempre que sigui possible, de dur a terme dues excursions de diferent nivell en la mateixa sortida. Això possibilitarà d’escollir a cada persona la que més s’avingui a les seves aptituds i preferències. Esperem que aquesta iniciativa sigui de la complaença de tots els participants en les excursions i obrir el ventall d’opcions i de passada que  ajudi a incrementar el nombre de participants.

L’estret de Mu és un  Interesant i espectacular  itinerari, que ens permetrà conèixer les gorges del riu Segre en el seu pas per l’estret de Mu. Aquest estret o congost, ha estat  obert per l’erosió del riu  al llarg dels segles, entre els contraforts prepirinencs de la serra del Montsec al N i la serra Carbonera al S.

Farem la travessa per aquest fantàstic engorjat, seguint l’antic camí de bast que comunicava el poble d’Alós de Balaguer i  la vila de Camarasa. Aquest camí va ser negat en part  per les aigües del pantà, al construir-se la mini central elèctrica d’Àlós  l’any 1991. La companya elèctrica, va refer el camí uns metres més amunt, mitjançant ponts penjats i passarel·les adossades a la paret de ferro i molt segures, que el fa espectacular atrevit  i molt recomanable de conèixer, així com l’espai protegit  i d’interès natural de l’aiguabarreig Segre-Noguera Pallaresa.

El poble d’Alòs de Balaguer te 126 habitants dedicats principalment a l’agricultura de regadiu a la vora del riu, i l’agricultura de secà a les parts més altes. També  hi ha algunes granges de porcí. El castell d’Alós fou construït pels àrabs i conquerit per Ramon Berenguer l’any 1015-1016. L’església parroquial és dedicada a Sant Feliu és d’origen romànica molt modificada, en el seu interior, hi ha dos retaules gòtics dels segles XIV-XV, dedicats a Sant Feliu, a la Mare de Deu del Roser i a Sant Pere Màrtir.

Dins del terme, s’hi ha trobat unes interesants  pintures rupestres al Tallat dels Aparets, s’estima que foren pintades entre 4500 i 1200 anys AC, és per aquestes pintures que el poble fou inscrit, en el llistat del patrimoni de la humanitat l’any 1996. A finals dels anys 90 a la serra Carbonera, es van trobar restes fòssils d’un ictiosaure que va viure a la zona fa 190 milions d’anys, són les restes més grans i complertes de l’estat espanyol.

ITINERARI

Opcions A i B

Començarem l’excursió tots els participants al poble d’Alos de Balaguer a 297 m. Just passat el pont d’Alós trobem un camí que segueix el riu aigües avall, hi ha un pal indicador, és el camí del Solà, es tracta d’un  un camí ample planer i fàcil de seguir apte per automòbils.

15 min. Trobem la font i àrea d’esbarjo de la Espadella, és un bon lloc per esmorzar. El camí continua per la riba dreta del riu.

Tot caminant podrem copsar la bellesa i espectacularitat de l’indret amb altes parets rocalloses que es despengen des del cim de la muntanya del Mu. Si mirem a la nostra dreta veurem les anomenades Roques Prenyades, on s’hi troba el important jaciment arqueològic de la Cova del Parco. I també és un bon lloc per la pràctica de l’escalada.  A la riba del riu hi podem veure  ocells i altres animals com les fotges, les polles d’aigua i petjades de senglar que han baixat a beure al riu.

45 min. El camí pista s’acaba i ja no és transitable als cotxes, comença la part més estreta de l’engorjat, al començament anem  per  unes passeres metàl·liques i més endavant,  per camí de bast,  anem guanyant alçada per la vesant de Lo Palomar,  amb una vista espectacular sobre la  de la mola del Mont-roig que ens tanca la vista per l’oest.

1 h 30 min. Arribem a una cruïlla, el sender de la dreta en pujaria als Graells de Manlleva i al  mirador de la Penyalta. Nosaltres baixarem a l’esquerra tot fent giragonses  fins a nivell d’aigua,  cal seguir el camí que ben aviat ens portarà al bonic i pintoresc pont penjat, el creuem i després per unes passeres de ferro i amb baranes ancorades  a la roca arribem a la minicentral i a l’aiguabarreig dels rius  Segre amb el Noguera Pallaresa,

2 h  30 min.  Carretera  de la central  d’ENER la seguim cap a l’esquerra.

3 h.  Seguim la carretera aigües avall del congost de Camarasa arribem a les cases de l’Illa antic campament obrer  de l’empresa constructora de la central, que es va començar a construir l’any 1917 ara fa 101 anys.

Fi de l’excursió opció A    

Opció  B

2h 30 min. Des de  l’aiguabarreig,  pugem per un corriol cap a les torres d’alta tensió on girem a l’esquerra per un nou corriol que per canals equipades amb uns passamans i passarel·les de fusta ens porten al replà superior de la serra Carbonera, s’hi poden veure restes de trinxeres i nius de metralladores de la guerra civil al  front del Segre. La vista es esplèndida el Montsec, Sant Mamet, i els engorgats del Segre als peus.

4 h.  Ermita de Sant Jordi, és de nova construcció, la vella es troba en ruïnes. Al costat de l’ermita s’hi ha habilitat un petit refugi. L’aplec de l’ermita coincideix amb el dia de Sant Jordi, patró de Camarasa. La baixada la primera part per pista uns 2 kms, i la resta per corriols  fins arribar a la vila de Camarasa.

5 h. 15 mn. Arribem a Camarasa. El poble de Camarasa situat a 321 m. te en l’actualitat 863 habitants. Són d’interès el castell, declarat  bé Cultural d’Interès Nacional,  d’origen àrab i fou cedit l’any 1050 per Yússuf ibn Sulayman  al-Muchaffar de l’emirat de Lleida al comtat de Barcelona.

Són interesants també de visitar, també l’església  de Sant Miquel, la casa de la vila, l’església parroquial de Sant Jordi i Sant Antoni i el casc antic

Fi de l’excursió opció B