Enguany la caminada te com a finalitat, deixant apart la vessant lúdica- esportiva, el de conèixer un dels paratges més interessats pintorescs i bonics del Penedès, tant pel que fa a la seva flora i fauna, com el de copsar sobre el terreny, l’aprofitament hidràulic que se’n feia del riu en el transcurs dels temps, amb els edificis dels molins, les seves hortes rescloses i recs. També és un punt d’interès el de conèixer, un altre dels camins medievals de la comarca que pràcticament no s’ha alterat en el transcurs del temps. És el tram de camí que passa per l’engorjat de la riera de Mediona fins a la Llacuna, provinent de Sant Sadurní on connectava amb la via Augusta.
Aquesta caminada de resistència la farem seguint la riba del Riu de Bitlles- Mediona i riera de la Llacuna. Aquest camí ha estat darrerament condicionat amb finalitat turística i de lleure amb el nom Camí del riu.
La conca del Riu de Bitlles, te la capçalera a la vessant nord de la serra de la Llacuna a la comarca de l’Anoia, dins de la vegueria del Penedès, sent el pla de la Llacuna, la gran cubeta recol·lectora de les aigües que baixen pels diferents torrents, com el de la Molinada, (que pren el nom d’un antic molí), el torrent de les Covetes, el dels Agullons, del Masip, de la font Cuitora i altres torrents i fonts. Es doncs, en el pont de la Molinada, que podríem situar el naixement del riu de Bitlles, tot i que en els seus 38 km de recorregut, rep diferents noms depenent del lloc per on passa. Al començament al rodal de la Llacuna se’l anomena Riera de la Llacuna, més avall passat l’estret de Rofes, en el pont de les Matoses se’l coneix com a riera de Mediona, a l’alçada de Sant Quintí, passades les fonts de les Deus, se’l anomena riera de Sant Quintí i del poble de Sant Pere de Riudebitlles fins el final, a l’aiguabarreig amb el riu Anoia vora el poble de Monistrol d’Anoia, és el riu de Bitlles.
Pel que fa a la seva aportació hídrica en l’actualitat, (doncs en temps passats era més abundosa) trobem que l’inici a la Llacuna, només porta aigua en temps de pluges i funciona en regim torrencial. Al poble de Rofes rep l’aigua de l’abundosa mina de Rofes, que és canalitzada per regar alguns horts, actualment pocs. A les Deus de Sant Quintí, que rep la major aportació d’aigües provinent de les fonts i el seu cabal ja és continu, durant tot l’any, fins l’aiguabarreig amb el riu Anoia.
Podem dir que el riu de Bitlles era un riu molt treballador, doncs les seves aigües donaven força a fins a 29 molins en el seu recorregut, primerament com a molins fariners i posteriorment alguns foren adaptats com a molins paperers.
Actualment el seu ús a minvat molt i és pràcticament nul, els pocs molins i industries que queden, es mouen amb la força elèctrica i les aigües del riu només reguen alguns horts. Caldrà veure el resultat, amb el nou impuls turístic i de lleure que se l’hi vol donar.
Itinerari
00 h. Començarem l’excursió a l’aparcament de visites de cal Codorniu. Cal Codorniu és l’indústria ensenya de Sant Sadurní d’Anoia, amb la seva casa modernista de l’arquitecte Josep Puig i Cadafalch, edificada l’any 1902, rep al cap de l’any infinitat de turisme de tot el món. Les caves foren fundades l’any 1872 en una finca ja vinatera des de l’any 1551. Anirem pel camí del riu, tot revoltant les instal·lacions de l’empresa cap a la dreta pel camí ampla, de la barriada de Can Catasús. El camí baixa decidit cap a la vall del riu Anoia.
15 min. 1,2 km. Travessem a gual el riu Anoia per sobre unes passeres de formigó. A la propera cruïlla de pistes, seguim a l’esquerra sense fer cas d’un indicador. El nou camí, ens porta a una caseta d’aigües de la font de la Salut, on per unes escales d’obra ens situen al barri de de Can Catasús. La barriada de 145 habitants té algunes cases notables, com a ca la Remei d’estil eclecticisme i cal Barber del modernisme. Sortim del barri pel primer carrer de l’esquerra i un nou camí l’esquerra ens porta al riu, el seguirem per la riba aigües amunt. En tot el recorregut del riu anirem trobant pals de fusta que ens indiquen el camí del riu.
37 min.2,8 km. Passarel·la de vianants sobre el riu Anoia, construïda l’any 1909. Aquesta passarel·la de formigó, fou construïda per donar servei als vianants del poble de Monistrol d’Anoia, ja que el pont per vehicles no fou construït fins l’any 1957 i el riu es travessava a gual. Remuntat el riu uns 100 metres hi ha l’aiguabarreig del riu Bitlles amb l’Anoia, anar i tornar ens representen15 minuts més. Travessem la passarel·la i arribem al Molinet, on encara podem veure les canalitzacions per l’aigua.
50 min. 3,7 Km. Passem per sota el pont de la carretera de Masquefa abans esmentat, i seguim aigües amunt pel costat de la colònia Pons, quan arribem al primer trencall girarem a l’esquerra pel costat d’uns horts. Ben aviat, passarem per sota el pont de la carretera de Piera. En aquest punt, trobarem la primera palanca de fusta que ens ajudar a passar el riu de Bitlles. És a partir d’aquest punt on seguirem el riu gairebé sempre per la seva riba. La vegetació com és natural, és de ribera amb àlbers, freixes, pollancres i sotabosc de marfull, boix i enfiladisses com l’heura, l’arítjol i mols canyissars.
1 h 11 min. 5,1 km Moli de l’Aixertell esta gairebé en ruïnes, el camí continua pel costat d’unes hortes també abandonades.
1 h 27 min. 6.2 Km A l’altra banda del riu podem veure el molí de Cardús amb una alta xemeneia, fou un dels més importants en el seu temps tenia resclosa pròpia.
1 h 34 min 6,4 Km. passem pel costat de naus de les industries Ribalta, Torrent i dels Riera, que era un molí pelleter. Arribarem a una pista que seguirem a l’esquerra cap a la depuradora.
2 h 3 min. 8,4 Km. Indústria Paperera Fidel hi passem pel davant, continuant cap a la depuradora de les caves Segura Viudas que veiem damunt nostre. El camí ampla passa pel costat del moli Cover, el moli del Mig i moli d’en Parellada, per continuar cap a una zona d’horts molt ben travellats majoritàriament per jubilats.
2 h 25 min. 10,2Km Parc i font de les Pubilles de Terrassola i Lavit, zona arbrada i amb jocs per la canalla. Terrassola i Lavit és un poble de 1383 habitants, en el que cal destacar la seva església romànica dedicada a Sant Marçal, dels segles XI I XII d’estil llombard. El topònim oficial és el de Torrelavit acordat per la unió dels municipis de Terrasola i Lavit l’any 1920, tot i que l’Institut d’Estudis Catalans, recomana emprar el de Terrassola i Lavit. Darrerament per tal de potenciar el municipi turísticament s’ha posat en marxa el projecta Camí del Riu, amb una exposició didàctica del riu. El camí continua cap a l’ajuntament i el carrer Major, on per mitjà d’unes rampes baixem al riu per anar a la dreta a la barriada de Mussons i continuar pel costat del riu.
3 h. 12,3 Km. Moli Blanc ara convertit en una hípica i hotel rural. El camí passa per da ant de la casa i puja una mica cap a cal Batllori, cal Pardas i la paperera Creixell, que veiem a l’esquerra sota nostra.
3 h 7 min. 13 Km. Travessem el riu per una palanca i arribem a la font de l’Enramada que no raja, per pujar cap a les 100 escales, un cop a dalt continuem per camí cap a Sant Pere de Riudebitlles que veiem a tocar.
3 h 24 min. 14.7 Km. Pont de l’Altra Banda de Sant Pere de Riudebitlles. La població de Sant Pere de Riudebitlles té 2381 habitants. L’església parroquial de Sant Pere d’origen romànic del segles XII I XIII fou un antic priorat, i durant el segle XV aquest priorat passa a dependre de Montserrat. Cal destacar el palau dels marquesos de Llió, data dels segles XIII I XIV, el marquesos foren els impulsors de la construcció de nombrosos molins. Un altra element característic de Sant Pere i molt visible, que esta fortament relacionat amb l’aigua és l’aqüeducte del Pont Nou. Data del segle XIII i es va construir per portar l’aigua als molis i als horts.
Creuem el pont per baixar després cap la llera del riu, que el seguirem aigües amunt. Ben aviat trobarem a la nostra dreta la font del Quadres, arranjada al anys 5o del passat segle, disposa de taules i bancs per seure. Ara el pas del riu s’estreny, amb cases i industries a banda i banda. Continuant pel riu arribarem a l’àrea d’esbarjo del Soler, també amb bancs per seure, taules i una font pública.
3h 44 min. 15,8 Km. Pèlag Bullidor, anomenat així per l’escuma que fa l’aigua en passar entre dues pedres. En altres temps, era lloc de bany a l’estiu de la canalla de Sant Pere de Riudebitlles.
3 h 55 min.16 ,40 Km. Pont de la carretera C-15, el passem per sota gairebé a tocar de les bigues del pont, és un pas espectacular obert per facilitar el pas als caminants, equipat amb cables a manera de passamans. Continuem ara enlairats sobre el riu vorejant uns camps d’oliveres i després seguint un canal d’aigua.
4 h 36 min 18,5 Km. Passem per sota la carretera de Sant Quintí de Mediona i arribem al molí de Can Oliver, important i gran edifici avui en desús. Travessem el riu i ens enfilem pel camí cimentat cap el poble de Sant Quintí de Mediona. És un poble de 2101 habitants, la seva església inclosa en el inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, es troba documentada des de l’any 962, a l’any 1067 hi havia una cel·la monàstica depenent de Ripoll. Un dels fets destacats de Sant Quintí esdevinguts l’any 1714 en que es varen degollar 800 persones i fou saquejat i cremat el poble per les topes borbòniques.
Passarem pel davant dels safaretjos públics, travessarem de nou el riu i per la seva riba dreta arribarem al paratge natural de les Deus.
5 h 6 min. 20,7 Km. Les Deus de Sant Quinti formen uns dels paratges naturals més bonics de la comarca, les seves fonts i grutes foren arranjades l’any 1954, dels seus 23 brocs brolla l’aportació d’aigua més important del riu.
La caminada continua remuntant les escales que hi ha darrera de les fons, on podrem admirar les formes capritxoses de les roques que ha provocat l’erosió de l’aigua. També podrem veure les instal·lacions del Parc d’Aventura de les Deus.
El camí continua arran de riera de Mediona, a partir d’aquest lloc només porta aigua en èpoques de pluja i passa a anomenar-se riera de Mediona. Aquest camí desemboca en una pista que seguirem fins arribar la masia de cal Mallofré de les Parellades, on girarem a l’esquerra en direcció a la riera que seguirem aigües amunt.
5 h 24 min. 21,9 Km. Travessem la carretera de la urbanització de Can Verdaguer, per anar a buscar la riera, la seguirem per la riba dreta, després la creuarem, i ens incorporarem a el camí ral de Sant Quintí de Mediona a la Llacuna. PR- 155 marcat amb groc i blanc. A la dreta veiem la masia de Santa Anna amb la capella del mateix nom. El camí s’engorja en l’anomenat estret de Mediona, fou un Important camí de pas durant segles, segons l’historiador Carles Querol, per aquest lloc hi va passar Miguel de Cervantes de camí cap a Barcelona, per documentar-se per escriure El Quixot. També se sap que hi va passar l’exèrcit de Napoleó de camí cap a la batalla d’Igualada. Una prova de la importància d’aquest camí, n’és la construcció del castell de Mediona enlairat per sobre el llit per controlar-ne el pas.
5 h 48 min. 23,5 Km. Cruïlla amb el camí que puja al Castell de Mediona. A la dreta podrem veure l’engorjat del torrent del Duc Continuem pel camí de la riera. Una mica més endavant a l’esquerra es poden veure unes grans parets, una cova i un pèlag, es tracta del pèlag i cova de Bruixes, on una llegenda ens diu: que hi vivia la reina de les bruixes, aquesta s’apareixia als transeünts en forma de trist i quiet anyell, cridant-los plàcidament en veu humana.
6 h 14 min. 25,3 km. Camí asfaltat del castell de Mediona, el seguirem planejant pel que havien estat les fèrtils hortes de Mediona, regades pel cabal de la riera que en aquest pla torna a porta aigua. A l’esquerra al costat del camí encara s’hi pot veure el rec de l’aigua. Passarem a tocar les parets fetes de carreus ben escairats de l’antic moli de sant Joan de Mediona. Aquest moli junt amb la resclosa i el rec, pertanyer al monestir de Sant Cugat del Vallés.
6 h 31 min. 26,7 Km. El poble de Sant Joan de Mediona té uns 800 habitants i la seva església dedicada a Sant Joan, esta inclosa en l’inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. És d’origen romànic de segle XI i data de l’any1299. Fins a l’any 1963 es coneixia com a Sant Joan de Conilles.
Arribarem al poble pel carrer del Moli, girem a l’esquerra i anem cap als antics safaretjos, després travessarem la riera i en dirigim a l’església i la zona esportiva, per incorporar-nos de nou a la llera de la riera. Travessarem per sota el pont de la carretera de la Llacuna i ens incorporarem al camí Vell de la Llacuna.
6 h 57 min. 29 Km. Barriada de Can Xombo, el camí continua per la vora de la riera i la seguirem fins a travessar-la a gual. Passat el gual deixem el camí mes ampla per anar a buscar un corriol que puja, a mitja pujada prenem un nou corriol a l’esquerra que ens portarà fins a unes vinyes, el lloc és uns mica perdedor i cal fer atenció, ja que el camí que seguíem arran de riera pel poc trànsit s’ha perdut tot i que encara se’n veu el seu pas. Anirem doncs després de les vinyes a una casa enrunada, a partir de la casa el camí ja és clar, doncs torna a baixar cap a la riera.
7 h28 min. 31, 2Km. Moli de Cal Trill esta en ruïnes a la vora de la riera el deixem a la dreta i continuem pel camí que arriba a un camp. El camí original esta força perdut i en algun lloc caldrà anar pel llit de la riera si no porta aigua. A l’esquerra enlairada ens queda la masia de Cal Magines. Arribarem al camí d’accés a Can Valls, anem cap a la dreta cal arribar a la masia tota blanca i endreçada, girarem a l’esquerra cap a cal Pau de les Barraques.
7 h 42 min.31,4 Km. Cal Pau de les Barraques, un rètol ens indica que estem en una propietat privada, fins el moment no hem trobat ningú per demanar-li permís per passar, esperem poder-ho fer, en cas negatiu tindrem que anar per carretera. Travessarem la carretera de la Llacuna, per sota el pont de les Matoses, i passarem pel costat dels horts de la barriada de les Barraques. Aquets horts són regats amb l’aigua de l’abundosa mina del barri de Rofes.
7 h 47 min. 32,7 Km. Barriada de les Barraques són quatre o cinc cases, algunes de tancades, altres recuperades com de segona residència i en una i viuen sempre. Passem entre les cases, agafarem un camí a l’esquerra que travessa la riera de la Llacuna i que passa per sobre de l’estret de Rofes. Més endavant, agafarem un sender a la dreta que baixa cap el fons de la riera, i passa a tocar la cova i la font de la Rossella, travessàrem de nou la riera i anirem pel costat del tub de l’aigua de la mina. Dalt enlairades, a la dreta hi ha les cases i els molins del poble de Rofes.
8 h 33, 5 Km Arribem al sender de Rofes a la font del Teix. El seguim a l’esquerra, tot passant pel costat de la font del Grau, més endavant el sender s’incorpora de nou a la pista que seguíem abans.
8 h 5 min 34 Km. Font del Teix. El raig és minso, doncs l’aigua es perd per sota però l’aigua és molt bona. En la dècada del anys 50, era embotellada i portada als mercats de Vilafranca i Igualada. Continuem pel camí ampla que va vorejant la riera.
8 h 15 min.35 Km. Corral de Cal Martinet i una mica més endavant i ha la masia de cal Martinet, el camí ampla segueix cap a l’esquerra.
8 h 28 min.36,5 Km Trencall a la dreta que puja al castell de Vilademàger. Continuem recta.
8 h 38 min.38, 2 Km. Carretera de la Llacuna la seguim uns metres a l’esquerra, per agafar un camí a la dreta. La Llacuna ja és a tocar.
8 h 48 min. 38, 7 Km. Poble de La Llacuna, 700 habitants, antiga població murallada, en altres temps fou Important cruïlla de camins medievals, doncs de Vilafranca arribava el camí anomenat via Mercadera, provinent de Barcelona per Sant Boi i Olesa de Bonesvalls, que ja hem recorregut en anys passats per altre costat hi arribava el camí que hem anat seguint. El poble disposava d’hospital de pelegrins, fundat igual que el d’Olesa de Bonesvalls per la poderosa família Cervelló l’any 1324, situat en el lloc que ara ocupa l’església, la seva missió era la de donar acolliment als mercaders, ramats, pelegrins i vianants que anaven al camí de Sant Jaume de Compostela, o altres destins.
Pont de la Molinada sobre la riera de la Llacuna, lloc de confluència de diferents torrents punt final d’aquesta llarga, interessant i divertida excursió.
-FI DE L’EXCURSIÓ-
Informació
Diumenge dia 9 d’abril de 2017
Lloc de sortida: Estació d’autobusos
Hora: 06.45 del matí .
Dificultat: Alta per les hores de caminada.
Distància: 38 km.
Desnivell: 600 metres aproximadament.
Hores: 8 hores 48 minuts.
NOTES:
Transport: Cal inscripció prèvia per reservar plaça a l’autocar per anar a Sant Sadurní d’Anoia i tornar des de la Llacuna.
Tots els inscrits abans del dia 29 de març podran escollir talla de la samarreta de la caminada d’enguany. Si us incribiu online, envieu un correu electrònic a secretaria@cep.cat indicant el nom amb què s’ha realitzat la inscripció i la talla de samarreta escollida. Al final d’aquesta pàgina hi ha la relació de talles i mides.
En acabar la caminada, com de costum hi haurà berenar de pa amb vi i sucre.
Cal portar: Esmorzar, dinar i ganyips pel recorregut, el CEP posarà l’aigua i beguda a l’hora de dinar. És molt important de portar botes que siguin mínimament impermeables, per poder travessar el riu diferents vegades, també pals per caminar, doncs ens ajudaran a mantenir l’equilibri a l’hora de passar els guals i passeres del riu.
Aquesta caminada només es pot fer en temps estable i cal abstenir-se si fa poc que ha plogut, o bé hi ha amenaces de pluja, doncs la crescuda del riu pot ser sobtada i representa un perill.
Com cada any els que no vulguin fer la caminada sencera s’hi poden afegir en els punts següents:
2/4 de deu font de les Pubilles de Terrassola i Lavit. Lloc d’esmorzar.
2/4 d’onze font de Quadres Sant Pere de Riudebitlles.
12 hores les deus de Sant Quintí.
2/4 de dues Els rentadors de Sant Joan de Mediona. Lloc de dinar.
A la tornada l’autocar tornarà a passar per aquets llocs.
Talles per a homes
Talles per a dones
