Enguany per col·locar el pessebre de muntanya, hem escollit el cim de la punta dels Óssos, es  un cim no massa visitat pels excursionistes,  tot i la seva privilegiada situació i la bona vista que es gaudeix des del cim.

Es tracta d’un cim arrodonit,  cobert de pinedes de repoblació,  situat a la serra de Montdeví al sud del Montsec. Els seus camins d’accés estan poc fresats, degut a que  es troba en un entorn rural  de molt poca densitat de població, i allunyat de  les grans aglomeracions urbanes concentrades  a vora de  la costa catalana.

Un cop acabada l’excursió, farem el dinar de Nadal a Les Avellanes,  al restaurant de Cal Jordi.

ITINERARI.

Començarem l’excursió al poblet d’Alberola 661 m. d’alçada, actualment hi viuen 12 persones, la seva església dedicada a Sant Antoni de Pàdua és del segle XVI, está  situada a la plaça Major prop del local social anomenat El Casalet.

L’antic poble d’Alberola és d’origen àrab i medieval anomenat el Vilot d’Alberola.  Esta situat a l’obaga de la serra de Sant Miquel, a uns centenars de metres del poble actual, prop de la petitona esglesiola de Sant Salvador. Aquest antic poble  murallat fou habitat fins a finals del segle XI.

L’actual poble  pertanyé fins a l’any 1964 al municipi de Tragó de Noguera,  avui negat per les aigües del pantà de Santa Anna,  actualment forma part del municipi d’Os de Balaguer.

Des del poble, comencem a caminar  pel camí de Tragó de Noguera, és una pista ampla en lleugera baixada. Aviat deixem a la dreta la pista que va als  pobles de Canelles i de Blancafort , abandonats. Més endavant deixem a l’esquerra la pista de l’obaga que també baixa al poble de Tragó, i al monestir abandonat de Santa Maria de Vilavert.

41 min. Una vegada passat el pas del Llop (pal indicador)  deixem la pista i prenem a la dreta tot pujant  un corriol que s’endinsa al barranc del Campell, molt ben indicat amb fites però una mica perdedor degut al poc ús, cal estar atents. El corriol en la seva pujada passa pel costat de dos antics corrals (arruïnats ),  el que indica el passat ramader d’aquestes terres. El terreny pel que anem pujant son garrigues de boix i coscons

1 h 40 min. Passem a frec del corral del Queló, també en ruïnes, i entrem en una zona de pineda de repoblació on enllacem amb una pista.

1 h 51 min. Coll del Campell 815 m. cruïlla de pistes, prenem a l’esquerra, Sud, un corriol  que puja per dins d’una pineda i s’enfila decidit cap a la punta dels Óssos,  hem de vigilar de no perdre el corriol tant de pujada, com principalment de baixada ja que és força perdedor. En el transcurs de la pujada, força emboscada, en alguna clariana podrem veure la presa del pantà de Canelles.

2 h 30 min. Cim de la Punta dels Óssos.1014 m. Coronat amb un vèrtex geodèsic. Per fi s’acaben el arbres i tenim una magnifica vista de 360º que va des de el cim del Moncayo, fins al Pirineu Oriental,  amb els Montsecs a primera fila. Retornem pel mateix camí que hem pujat fins el coll del Campell, per prendre la pista principal en direcció est cap a la serra de Blancafort.

3 h 30 min. 825m. Deixem a l’esquerra la pista que baixa al poble abandonat de Blancafort i la presa de Canelles. Més endavant deixem també a l’esquerra la pista al poble dels Masos de Millà habitat.

4 h 21 min. Poble d’Alberola.    FI DE L’EXCURSIÓ

Un cop acabada l’excursió, farem el dinar de Nadal a Les Avellanes,  al restaurant de Cal Jordi.

La 28a edició del programa solidari de TV3 i Catalunya Ràdio tindrà lloc el diumenge 8 de desembre i estarà dedicada a les patologies poc freqüents, que afecten mig milió de persones a Catalunya.

Per col·aborar amb la Marató, el Centre Excursionista del Penedès realitzarem una petita ruta de 8 Km que començarà a les caves Hill, ens dirigirem cap a la la Muntanyeta, passarem per Penyafel,i tornarem de nou a les Caves Hill. La inscripció a aquesta serà voluntària, hi haurà una guardiola a l’inici de la ruta.

Les malalties minoritàries són un grup molt ampli i divers de patologies –entre 6.000 i 8.000, majoritàriament genètiques– que tenen com a denominador comú la baixa incidència: cadascuna afecta, com a màxim, 5 de cada 10.000 persones. Entre un 6% i un 8% de la població té una malaltia minoritària: a Europa hi ha 30 milions de persones afectades, 3 milions a Espanya i prop de mig milió a Catalunya. Si bé el nombre de pacients de cada malaltia és baix, en conjunt suposen un grup molt nombrós. Són, per tant, una gran minoria.

Moltes d’aquestes malalties són patologies greus, cròniques i discapacitants que molt sovint no estan diagnosticades per la complexitat i el desconeixement de la seva existència. El 50% d’aquestes malalties es manifesten en el naixement i tenen un mal pronòstic: un 35% dels pacients no supera el primer any de vida i un 22% no arriba als 15 anys. Un cop diagnosticats, el 40% dels pacients no disposa de tractament o, si en té, no és l’adequat. Aquestes dificultats deriven en un impacte sanitari, social i econòmic molt elevat: una de cada cinc persones té dolor crònic, una de cada tres perd autonomia i una de cada dues presenta discapacitat motora, sensorial o intel·lectual.

Segons els experts, disposar de proves per fer el diagnòstic i de tractaments eficients i segurs són dos dels objectius més urgents de la recerca en malalties minoritàries, que els recursos recaptats per La Marató 2019 contribuiran a impulsar. A més, el programa i la campanya de sensibilització prèvies permetran visibilitzar un grup molt nombrós de patologies, de baixa incidència i de gran complexitat clínica.

És la segona vegada que La Marató de TV3 i Catalunya Ràdio dedica el seu esforç divulgatiu i impulsor de la recerca a les malalties minoritàries.

La temàtica de La Marató 2019 ha estat aprovada pel Patronat de la Fundació a proposta de la Comissió Assessora Científica a partir de les sol·licituds rebudes en l’última convocatòria de propostes de malalties, celebrada al 2017.

ENLLAÇOS D’INTERÈS

Plataforma de Malalties Minoritàries

Federació Catalana de Malalties Minoritàries (FECAMM)

Federación Española de Enfermedades Raras (FEDER)

Testimonis i malalties a La Marató 2019

Completa i fantàstica travessa per les Serres de Pàndols i Cavalls, sortint de l’àrea de lleure de la Fonteta i acabant a Gandesa, resseguint l’anomenada Ruta de la Pau, coronant la cota 705 on es va erigir el Monument a la Pau, en memòria a la batalla de l’Ebre de la Guerra Civil. El camí és majoritàriament per corriol. De la Fonteta vorejarem la Mola d’Irto per la vall de les Carroves per agafar el camí de Sant Marc que començarà a pujar per anar a buscar el barranc de Gandesa per enfilar-nos amb una llarga i progressiva pujada que ens portarà al barranc de Pàndols i d’allà a santa Magdalena. Agafarem aquí un corriol que ens portarà a trobar la carretera gairebé dalt de tot del Mirador de la Serra de Pàndols, a la cota 705, on es va erigir el Monument a la Pau. La baixada alternarà trams de carretera amb dreceres que ens portaran al Coll de Torner. Deixem la carretera passant pel Mas d’en Torner i comencem a pujar pels Volandins fins a coronar el Puig Cavaller, un fantàstic mirador de la Terra Alta, des d’on baixarem per una espectacular balma per agafar el corriol que ens portarà cap a Gandesa, i finalitzar aquesta espectacular i variada ruta. Dificultat. Moderada. Tant pel desnivell com per la pujada als Volandins.

Dia 24 de novembre de 2019
Hora de sortida: 6.30 h de l’estació d’autobusos.
Sortida amb autocar.
Hores de camí: 5 h 30 min aproximadament.
Distància del recorregut: 14,7 km
Desnivell: 740 metres de pujada i de baixada.
Pendent mitjà: 10.1%, pendent màxim: 33%

Descarrega fulletó fent clic en PDF

Magnífica travessa per la Serra de Catllaràs per bonics senders enmig d’una vegetació exuberant que ens ofereix extensos prats i atapeïts boscos de teixos, faigs, pi roig, rosa mosqueta i gran varietat de molses, líquens i BOLETS! Durant tota la ruta podrem apreciar, travessant entre boscos i prats, el contrast de colors que ens ofereix la tardor, a més anirem veient formacions rocoses espectaculars i diverses boques de mines, pous i restes de construccions que ens recorden la intensa activitat minera de la zona en el seu dia. Avui en dia, la principal activitat és l’aprofitament dels extensos prats per a la ramaderia i la fusta dels boscos, com podrem comprovar sortejant tifes de vaca i a elles mateixes, així com la diferència entre zones a on han talat o no.

Caldrà demanar assegurança temporal per a totes aquelles persones que no disposin de l’assegurança anual de la FEEC. La mínima modalitat exigida per aquesta activitat és la “A”. Es podrà demanar l’assegurança temporal màxim fins el dia 18 d’octubre. El seu cost és de 5€ i es pot pagar per la plataforma online en el mateix moment de realitzar la inscripció, on si es fa dins el termini ja es considerarà sol·licitada.

Més informació i díptic.

NOTA: Aquesta sortida és la recuperació de la que NO es va poder fer el dia 18/10/2018 per causes del mal estat del recorregut degut a la meteorologia d’aquells dies sumat al mal pronòstic que hi havia pel mateix dia de la sortida. Ara es farà en autobús.

AMPLIEM TERMINI D’INSCRIPCIONS!

Romeria de Montserrat 2019

El proper dissabte dia 19 d’octubre de 2019, el Centre Excursionista del Penedès, organitza la tradicional anada a peu a Montserrat. Per motius de seguretat, i evitar el perill que representa el passar per la carretera amb molt de transit de bon matí i a les fosques, començarem la caminada a la creu de la Pelegrina situada a l’inici de la carretera de les Cabanyes a l’hora de costum, les 7 del matí.
Aquesta caminada coincideix en part, l’antic camí romeu que seguien els devots i fidels en el seu pelegrinatge a peu a la muntanya santa, és per aquest motiu, que a l’arribar al poble de Piera es passa per un carrer anomenat carrer del “Camí Romeu”.
Aquesta caminada és llarga d’uns 38 Km. i un desnivell positiu acumulat de 1150 metres, que s’acostuma a fer en unes 10 hores efectives (sense comptar les parades).

La inscripció és gratuïta per als socis, només cal apuntar-se via web o a la secretaria del CEP.

En cas de no disposar de llicència, caldrà tramitar una temporal, preu de 5€.

El retorn anirà a compte de cadascú.

L’ hora prevista d’arribada a Montserrat serà a les 7 de la tarda, aproximadament.

Creu de la Pelegrina
Situada, avui, a l’entrada de la ciutat per la carretera de Guardiola, al llarg dels temps ha tingut diferents emplaçaments, assenyalant sempre, però, l’accés a la ciutat per aquest cantó.
Al segle XVII era coneguda amb el nom de creu de Santa Magdalena, al trobar-se situada prop de la capella del mateix nom.
L’existència de la creu de la Pelegrina està documentada ja en el segle XV. La creu actual ha hagut de ser restaurada i sovint transformada, a conseqüència de les agressions dels agents atmosfèrics i dels esdeveniments històrics.

Lloc sortida Creu de la Pelegrina
Inici dissabte, 19 d’octubre de 2019
Hora inici 7:00

El Parc Natural dels Ports, fou creat l’any 2001 amb 35.000 ha. Entre les comarques de Baix Ebre, la Terra Alta i el Montsià, tocant la Comunitat Valenciana i l’Aragó.

Forma part de la Xarxa Europea Natura 2000, i és declarat Reserva de la Biosfera, acull més de mil espècies botàniques i la fageda més Meridional d’Europa. Cal destacar la presència de la cabra hispànica, amb la colònia més important de tot l’Estat.

El tret característic dels Ports és el relleu escarpat i abrupte amb profunds barrancs, engorjats, gúbies i alteroses i espectaculars agulles i cimals de formes capritxoses. El massís s’alça imponent 1.400 metres per sobre les planes agrícoles que l’envolten i el cim principal el cim de Caro amb 1442 m d’altitud és el punt culminant.

Per conèixer aquest espectacular massís, el recorren senders senyalitzats GR, PR, i rutes com els Estels del Sud, però el més important, és que hi ha una extensa xarxa de camins empedrats de bast, que són ancestrals, i els feien servir pagesos, carboners, pastors, bosquetans, i altres, que al desaparèixer aquests oficis s’estan perdent ràpidament envaïts per la vegetació.

Enguany per la travessa de tardor, us proposem recórrer alguns d’aquests camins, concretament pujarem el que va per la vall de Lloret i l’Escarrisó de Barosa, i baixarem pel coll de Lloret, la font del Sapo i el pla de l’Hospital per retornar al punt d’inici.

Itinerari:

DISSABTE DIA 12 – Uns 2 kilòmetres abans d’arribar al poble de Mas de Barberans, a la dreta trobarem una pista asfaltada indicada cap a la vall de Lloret i a la ramaderia de Pedro Fumadó, la seguirem uns 6 kilòmetres i aparcarem els cotxes, no hi ha massa lloc.

Agafarem una pista de terra que baixa al llit del barranc deixarem la pista a l’esquerra i anirem seguint marques vermelles.

Llocs de pas. Barranc de Lloret – Escarrisó de Barrosa – coll de Morralets – cova d’Ebre – coll de Pallers – GR7 – coll de la Carrasqueta – Refugi del Caro.

DIUMENGE DIA 13 – Coll de Carrasqueta – coll de Pallers – Baixador de Caguitos – Cova del Vidre – roca Omedes – coll de Lloret – font del Sapo – Cova de l’Hospital – coll Ventós-font del Divendres – camí de mas Cansalader – barranc de Lloret.

Fi de l’excursió.

Notes: Es farà nit en el refugi del Caro a mitja pensió. Cal portar sac de dormir o llençol, esmorzar i dinar pel primer dia, aigua pel recorregut, el dinar del segon dia el deixarem al cotxe. Per fer el recorregut ens guiarem per mapes i alguns Traks de dubtosa procedència. El recorregut no l’hem anat a conèixer abans pel que ens podrem trobar alguna sorpresa aventurera.

‘Camí de la retirada’, Molló (Ripollès) – Prats de Molló (Vallespir)

Us proposem aquesta interessant i bonica travessia coincidint amb el 80è aniversari de tan tristos records. De més a més de la càrrega històrica d’aquesta caminada podem disfrutar de magnífics boscos de pi roig i avets a cavall de les comarques del Ripollès i el Vallespir amb precioses vistes del Costabona, Canigó i els Pirineus Orientals.

El “camí de la retirada” es refereix a les rutes i camins que seguiren els exiliats, tant civils com militars, durant la retirada, per travessar la frontera en direcció a França, l’èxode republicà cap a l’altra banda dels Pirineus a partir de l’hivern de 1939, quan Barcelona va caure en mans dels franquistes durant la guerra civil espanyola el 26 de gener. Es pot dir que hi hagué molts “camins de la retirada”, alguns més transitats i d’altres menys. Un dels més coneguts, però, i probablement el més important, és el camí de la retirada que va des de Molló a Prats de Molló passant pel coll d’Ares.

Del 27 de gener al 13 de febrer, entre 85.000 i 95.000 persones van travessar el Pirineu, de la vall de Camprodon al Vallespir, camí cap a un exili que per a la majoria seria llarg i penós. Molts d’aquests refugiats van ser acollits en un primer moment pels habitants de Prats de Molló. Aquesta localitat es va convertir en un improvisat campament on milers de refugiats foren atesos.

Aquests camins de la retirada, que han tingut una transcendència destacada en la història de catalunya, durant la guerra civil espanyola i l’exili del franquisme, amb el temps, en els darrers anys, se’ls ha volgut rememorar i recuperar com a part de la història mitjançant diversos projectes d’arranjament i senyalització.

TRACK

FUTLLETÓ