Aquesta 16ª edició de la Fira Mediambiental del Penedès de Sant Cugat Sesgarrigues comptarà amb una nova caminada popular organitzada pel CEP Centre Excursionista del Penedès i per l’Ajuntament de Sant Cugat Sesgarrigues, i guiada per l’excursionista penedesenc Toni Inglada.

Amb la col·laboració de Mas Comtal serà una caminada entre vinyes que passa per diferents punts d’interès patrimonial i paisatgístic de la zona, de dificultat fàcil/mitja. Es recomana portar calçat adient per la muntanya, aigua i esmorzar. Amb un petit refrigeri al finalitzar.

L’activitat compta amb el recolzament i suport de l’Ajuntament de Sant Cugat Sesgarrigues. En finalitzar la caminada hi haurà un refrigeri per a tots els participants, tenint l’ocasió de visitar l’Eco de Sant Cugat Sesgarrigues 2018.

Bona caminada i bona fira a tothom!!

CIMS I TRAVESSES CIM DE BALANDRAU 2584 m. (Ripollès)

Dia 23 de setembre de 2018.
Hora de sortida: A les 7 del matí de l’estació de autobusos en cotxes particulars.
Hores de camí: 3 h 30 min. Efectives sense comptar les parades
Dificultat: Fàcil
Desnivell: 654 metres
Kilòmetres: 10 km.

Després de les vacances d’estiu, reprenem les caminades mensuals del CEP. Aquesta vegada ho fem a un cim fàcil de la comarca del Ripollès. El Balandrau o Malandrau com se’l coneixia antigament, és un cim molt popular i molt visitat pels excursionistes des de on es gaudeix una vista excepcional de les muntanyes del Pirineu Oriental.
El cim esta situat en la divisòria d’aigües dels rius Ter i Fresser, concretament a la serra del Catllar, inclosa en l’espai protegit de les capçaleres del Ter i Fresser, és un territori d’àmplies comes i prats i força desforestat per les intenses pastures que ha sofert al llarg dels anys. El cim està coronat pel cilindre del vèrtex geodèsic i forma part de la llista dels 100 cims de la FEEC.

Aquest cim es va fer famós, per les tràgiques morts de set excursionistes esquiadors el nadal de l’any 2000 en que es van veure sorpresos pel torb.

ITINERARI AMB COTXE
De Vilafranca prendrem la carretera C-15 i després C-37 fins a Manresa, per continuar per l’Eix Transversal C-25, i la C-17 cap a Ripoll.
A Ripoll anirem per la N- 260 i C-38 cap a Camprodon.
A l’entrada de Camprodon agafarem primer per la GIV-5264 per continuar per la GIV-5265 cap al poble de Tragorà de Dalt.
A l’entrada del poble girarem a la dreta per una pista cimentada primer i després de terra, prou bona apte per a tots els vehicles, la seguirem durant uns 6 kilòmetres.
Aparcarem el cotxe al collet de la Gralla 1952 m. És l’inici d’una pista a la dreta tancada al transit.

ITINERARI A PEU
Començarem l’excursió anant pel camí de Núria, per una pista que a l’inici puja bastant flanquejant per sota el cim de Castell de Moros ,fins que assolim el pla de la Barsola 2091 m. on hi ha unes basses naturals en les que hi abeuren els animals.
Davant nostre ja tenim el cim del Balandrau la nostre fita per avui. Continuem per la pista i passem a tocar la collada de Font Lletera 2127 m.
Continuem pujant pel mateix camí pista, passant a tocar la font Lletera 2242 m. que raja abundosa al peu del camí. Ara la pujada s’accentua per assolir el coll dels Trespics 2.407 m. obert entre el cims de Fontlletera a la dreta i el cim de Trespics a l’esquerra. Hi ha una caseta amb una petita estació meteorològica.
Deixem el camí de Núria que baixa a la Coma de Vaca i girem a l’esquerra, al sud per seguir un corriol que costeja per sota del cim de Trespics. Ara nomes en cal seguir el corriol de pujada fins assolir el cim del Balandrau de manera molt fàcil.
Dalt del cim del Balandrau 2585 m., és coronat per un vèrtex geodèsic i un mapa en relleu, gaudirem d’una extensa panoràmica del Pirineu Oriental destacant en primer terme al N. les muntanyes de Núria i de la capçalera del Freser i el Ter.
La baixada la farem pel serrat de Granollers , aquesta vegada sense camí però de manera fàcil fins a trobar la pista forestal, arribats a la pista la seguirem cap a l’esquerra per recuperar els cotxes.
-FI DE L’EXCURSIÓ-

Notes: Cal portar esmorzar i dinar, trobarem aigua a la font de Fontlletera. El dinar es podrà deixar al cotxe.

La propera excursió serà el dia 13 d’octubre on participarem en l’acció reivindicativa a favor dels presos polítics de CIMS PER LA LLIBERTAT.

I el dia 28 d’octubre reempendrem el cicle de Cim i Travesses al Roc de la LLuna al Catllaràs.

Bony de Salòria des de os de Civís – Ruta wikiloc (autor el yeti74 no 833 136 09)
Entre 10 y 12 km. Desnivell aproximat de 1.094 pujar i baixar.
Hora de Sortida 6.00 AM des de estació autobusos
Sortida amb cotxes particulars: cal inscripció per saber nombre de vehicles.
Esmorçarem abans de començar la caminada
Dinarem en ruta portar-lo a la motxilla.

El Bony de Salòria termeneja entre el Pallars Sobirà i l’Alt Urgell (cim comarcal). Hidrològicament és la partió d’aigües entre la conca de la Noguera de Tor (al nord), la vall de Conflent, o de Santa Magdalena (a garbí) tributària de la del Noguera Pallaresa i la vall de Salòria (a xaloc), de la del Valira i, per tant, del Segre.
Avançada al sud i separada de l’eix pirinenc, el seu principal atractiu és la formidable panoràmica que es divisa des del cim.
La ruta proposada parteix de prop d’Os de Civís que, malgrat la seva adscripció a l’Alt Urgell, solament té accés per carretera a través del Principat d’Andorra.
No és un itinerari difícil i –sense neu– l’únic obstacle a tenir en consideració és el desnivell superior als mil metres.
ACCÈS
Al Principat d’Andorra, per la CG 1, passat Sant Julià de Lòria, a la cruïlla d’Aixovall, prenem a mà esquerra la CG 6 en direcció a Bixessarri i Os de Civís, on arribem desprès de 8 quilòmetres. Continuem un parell de quilòmetres més i fins a la Borda de la Plana, on hi ha un hostal.
INICI RUTA
Deixem el vehicle una mica mes amunt de l Hostal d Os de Civis, cota 1700. En concret 3 corbes mes amunt. La pista mes amunt del hostal, ja no esta asfaltada, però amb cura es pot passar be.
Sortim seguint la direcció del cartell indicador, que posa coll de conflent o riu saloria. Revolt sobre la Borda de la Plana (1.680 m)
Rètols indicadors. A peu, des de la Borda de la Plana fins aquí cal comptar 10’. Seguim, per la pista de trànsit restringit que marxa vers ponent, l’itinerari 4 ‘Riu de Salòria’, ‘Borda Gavatxó’, pel marge dret del riu de Salòria en moderat pendent. Senyals de pintura grocs, molt escadussers. Deixem un ramal de la pista a mà dreta que baixa en direcció al riu (rètol indicador). A l’altra riba veiem la borda Gavatxó i poc més enllà l’escombrera d’una antiga mina de ferro.
Final de la pista (1803 m)
Prenem un ramal a la dreta en direcció al riu on trobem un nou rètol indicador. Seguim ara l’itinerari 5 ‘Pla de la Cabana’ ‘Colla de Conflent’. Els senyals de pintura groga, són ara més nombrosos. Ens enfilem fins atènyer el Pla de la Cabana, àmplia zona de pastura que travessem vers garbí (OSO) guiats per estaques senyalitzades i algunes fites. Al l’altre cap cal superar un relleix rocallós per un grau. En pendent entre moderat i suau, sempre vers garbí abastem el coll.

Coll de Conflent (2.177 m). Àmplia collada. De llevant (per l’esquerra en el sentit de la marxa) hi arriba la pista de la Borda de la Plana i que vers ponent, baixa a les Bordes de Conflent. És l’única –i precària– via de comunicació entre Os de Civís i l’Alt Urgell (1). Tanques pel bestiar i dos búnquers de la postguerra. Un d’ells s’ha habilitat com a mirador.
El Bony de Salòria queda a mestral (NO) però encara no podem beure’l. Ens ho priva la gran pala que s’alça sobre el coll vers el nord. Guiats per fites i una estaca, emprenem un corriol que s’enfila pel caire més oriental de la pala. A l’estiu és poc visible, entre l’herbei i les mates de bàlec.
Amb poques concessions, el corriol empren el fort pendent en direcció a un parell d’esperons rocallosos i ens deixa a la carena. En aquest punt podem albirar als nostres peus els Plans de la Regina i el naixement del riu de Salòria i a sobre, vers el nord, el Baciets i la Torre de Cabús. També el Bony de Salòria, vers mestral.
Continuem per la carena, ja per camí menys costerut, en aquella direcció (fites i indicis de corriol) salvant els diversos bonys ara per un vessant, ara per l’altre, fins al cim de 2789 m
Retornem pel mateix camí .

TRAVESSA A PEU VALLTER NÙRIA

La travessa de Vallter  a Núria, és la més clàssica de les travesses  pirinenques, segueix l’antic camí romeu i de transhumància, que des de les valls altes del Ripollès es dirigeix al santuari de Núria. Aquest camí, fou recorregut des de temps llunyans per pastors i romeus i pelegrins, en el seu viatge al Santuari de Núria. Avui el principals usuaris d’aquest camí en són els excursionistes, que  segueixen el GR11 que va Pirineu enllà, o be s’aturen a Núria com farem nosaltres. El camí és fàcil de seguir i està molt fresat, però cal vigilar en cas de tempesta, doncs al ser en una carena no ofereix cap resser.

Durant  tot el recorregut gaudirem de boniques vistes de les valls, carenes i cims ja arrodonits per l’erosió del  Pirineu oriental.

Començarem l’excursió a la zona d’aparcament de l’estació d’esquí de Vallter a 2115 metres d’altitud.  Passant per les pistes d’esquí, ens dirigirem al refugi d’Ull de Ter Vell i al coll de la Marrana.

Coll de la Marrana 2531 m. El camí entra en la Coma del Fresser i primer  en suau baixada i després en pujada lleugera, ens porta a passar prop de la cabana de Tirapits 2700 m. per remuntar tot seguit  fins a l’ampli coll de Tirapits, coll obert entre el cims de la Vaca al N i el cim de Tirapits a l’E.

Coll de Tirapits 2783 m. El camí careneja cap el coll de la Vaca 2793 m. per  baixar a l’ampli coll de Carança,2723 m. amb bones vistes al llacs de Carança a la dreta i la vall de Coma de Vaca a l’esquerra. El camí després  puja suaument fins assolir el pic de la Fosa del Gegant.

Pic de la Fossa del Gegant 2807 m. Som a tocar el cim de Nou Creus 2798 m. anomenat així per les creus que hi ha al cim en memoris dels pelegrins morts en aquets lloc a l’hivern per una tempesta del Torb. Des d’aquest cim ja es pot veure la coma de Noucreus per on baixarem i  el Santuari de Nuria.

Santuari de Núria 1973 m. Lloc de pelegrinatge i molta devoció a la verge de Núria. Diu la llegenda que la imatge fou trobada per uns pastors, al costat d’ una campana i una olla  a la cova de Sant Gil, sent aquest sant anacoreta, a qui s’atribueix la talla en fusta de la Mare de Deu. Al llarg dels anys aquests símbols populars han esdevingut per l’advocació contra l’esterilitat.

L’any 1162 hi havia en aquest lloc un hospital  per donar refugi a pastors i vianants, i una petita capella de l’hospici dedicada a Santa Maria. El  santuari actual data de l’any 1640 i el cremallera fou inaugurat l’any 1931.

El retorn el farem amb cremallera fins a Ribes de Freser. On ens esperarà l’autocar.

La propera excursió 15 de juliol al pic de Salòria.

Diumenge, dia 17 de juny de 2018.
Hora de sortida: A les 6 del matí amb autocar de l’estació d’autobusos.
Dificultat: moderada.
Hores de camí: 5 hores.
Kilòmetres: 12,500.
Desnivell de pujada:  900 metres.
Desnivell de baixada: 925 metres.
Cal portar: Esmorzar i dinar pel camí, al ser una travessa d’alta muntanya cal portar roba impermeable i d’abric i calçat adequat.

Parc Natural del Montseny

El Parc Natural del Montseny és un parc natural que protegeix part del Massís del Montseny. Es va establir l’any 1977 i és gestionat per la Diputació de Barcelona des de 1977 i per la Diputació de Girona des de l’any 1978.

També des de l’any 1978 és reserva de la biosfera de la UNESCO convertir-lo en lúnic  de  Catalunya i es va establir com a parc natural l’any 1987.

El Montseny esta enlairat entre les planes de les comarques del Vallès, Osona i la Selva, es presenta com un bloc muntanyós de perfil característic i altiu, visible des de molts indrets de Catalunya i conegut arreu per la bellesa dels seus paisatges.

Precisament, el nom del massís, que prové del llatí Mont Signus (mont senyal), palesa la fisonomia del seu relleu.

Abasta part dels termes municipals d’Aiguafreda, El Brull, Campins, Cànoves i Samalús, Figaró-Montmany, Fogars de Montclús, La Garriga, Gualba, Montseny, Sant Esteve de Palautordera, Sant Pere de Vilamajor, Seva, Tagamanent, Arbúcies, Breda, Riells del Montseny, Sant Feliu de Buixalleu i Viladrau

El parc natural del Montseny està agermanat amb el Parc National des Cévennes (França) des del 1987, i amb el Parque Internacional La Amistad (Costa Rica i Panamà), des del 1994, ambdós declarats també reserva de la biosfera. Amb tots dos manté sengles programes d’actuació triennals que han permès desenvolupar múltiples accions conjuntes.

L’aprofitament dels recursos naturals a les muntanyes sol ser posterior al de les planes, molt més favorables per a l’establiment de les comunitats humanes. Així i tot, el poblament al Montseny data de temps prehistòrics, com ho testimonien les troballes de destrals i ganivets de pedra a Aiguafreda, el Brull, Montseny i Sant Marçal; els megàlits de la serra de l’Arca i les pinedes, o el menhir del pla de la Calma.

Les agudes . que es el Segon cim en altitud del Montseny, però el més esvelt i atractiu, d’àmplies panoràmiques sobre la regió nord oriental del Principat que abasta des dels Pirineus i Prepirineus Orientals (on són fàcilment identificables el Pedraforca, el Cadí, el Puigmal, el Canigó, etc.) a la costa i a les serres prelitorals i litorals de més al sud, on destaquen Montserrat, Sant Llorenç de Munt i Collserola. Magnífiques vistes sobre l’entorn proper, vall de Santa Fe, Guilleries, Matagalls, Collsacabra.

Turó de l’Home, punt culminant del massís. Arrecerat a llevant hi ha l’observatori meteorològic bastit el 1932 pel Centre Excursionista de Catalunya. La visió des d’aquest punt complementa la de les Agudes i s’estén sobre la vall de la Tordera i el Vallès Oriental

La meva proposta es fer un recorregut lineal al qual hi hagi el mínim de pista possible, per aquest motiu he escollit pujar des de el aparcament de Sesferreres,  inici d’aquesta ruta , al pla d’en Mon, un espai ampli i còmode per estacionar que hi a al punt Quilomètric 26.5 de la carretera BV-5114 entre Sant Marçal i Santa Fe del Montseny i la Finalitzarem al Aparcament que hi ha a Santa Fe del Montseny. .

Farem dos grups un que pujarà a Les Agudes i l’altre que farà de mes a mes el Turo de l’Home,

GRUP A  Farà  uns 14 km

GRUP B  faran 9, 84 km desnivell  498 de pujada i  678 de baixada

Hora de Sortida a les 7:00 de l’estació de autobusos de Vilafranca.

Sortirem per darrera del aparcament per una Fageda i camí ample, arribarem al encreuament de la Carretera al quilòmetre 27 de la BV 5144- Aquí Creuarem la Carretera per fer una petita baixada per un camí sense definir fins a una pista que es el Gr. que be des de el Café, Pla de la Calma i Sant Marçal. Aquesta Variant 2 del GR5 ens portarà fins al Coll de Sessagudes.

A La primera bifurcació agafarem la pista dreta doncs el de l’esquerra ens portaria a la Barraca d’en Codony.

Aviat deixarem la pista. on esmorcàrem tots plegats per dividir-nos en dos grups i aixi poder encara la pujada a diferents nivells.

Ens enfilarem per Corriols de Boscos i pujarem pel Serrat Llarg al costat del riu Sot del Pedreguer Rodo,. Trobarem  en la pujada fins a cinc ocasions Bancals d’antigues places carboneres, les quals en resten, amb prou feines, els murs de contenció.

A  mitja pujada estem a la zona de la Goitadera, La pujada es va en ziga zagues i ressegunit el franc del Emprius i anem guanyant terreny entre la frondosa fageda del Vessant occidental de les Agudes d’inusual Bellesa, creuarem algunes que d’altres tarteres i saltarem algun que altre arbre caigut..

Aquesta pujada a les agudes es una clàssica que es fa en la Travessa del Montseny que ve de Sant Marçal

El grup A  pujarà directe al Coll de Sessagudes per fer el Turo de l’home anar i tornar. Seguirem el GR pel llom carener primer  per la seva banda oest i desprès per l’est. Es desemboca al Coll de Sesbasses (1644m) es creua la pista asfaltada que du al cim de Puig Sesolles i,pel Camí de l’altra banda es fa el cim del Montseny.

El turo de l’Home de 1707 m es el punt culminant del Massís. es torna enrere pel mateix camí.  al coll  de Sessagudes i fer seguidament les Agudes.

Al dirigir-nos al Turo de l’Home tan sols  implica  un 4  km. mes  que la resta del Grup..

B  El segón grup pujara fins al Coll igualment a un ritme sostenible i quan arribin a dalt hi haura la possibilitat del que no volguí fer cim que es quedi reposant allà esperant als que volguin pujar a les Agudes i al Grup A..

Ens trobarem tots en  aquest coll per fer la baixada junts per pr-c208 fins a la font de Briançó on es pot   dinar  o depenent de la marxa. Fer-lo a la font de Passavets

Tornarem a Creuar la Carretera i ens endinsàrem en el Pla de Ginebrons i des de aquest punt anirem una bona estona al costat del riera de Passavets i les cascades, bonic tram per recórrer en silenci, dons parlar amb tanta aigua era una mica complicat.

Deixarem el riu que segueixi el seu curs i nosaltres ens dirigíem al Santa Fe on cal la possibilitat de fer el cafè i les cerveses de final de caminada, o visitar les sequolles o el pantà de Santa Fe.

RECORREGUT Wikiloc