9 ena. ETAPA. AERI DE MONTSERRAT- MARTORELL

Dissabte, dia 18 de febrer de 2023

Hora de sortida: 7 del matí de l’estació d’autobusos. Desplaçament amb autobús. (si és possible)

Kilòmetres de camí: 18 kilòmetres. aproximadament

Hores de camí: 5 hores aprox.

Desnivell positiu: 205 metres. Aprox.

Desnivell negatiu: 288 metres aprox.

Dificultat: fàcil

Situats al peu de l’aeri de Montserrat, anirem seguint el riu Llobregat la seva riba esquerra, gairebé a tocar el pas de les vies del tren.

Passarem més endavant l’estret del Cairat i per damunt del ruïnós balneari de La Puda. A la sortida del congost, del Cairat el riu s’obre pas entre conreus d’horta a tocar la colònia Sedo, per arribar més elevant a la població d’Olesa de Montserrat i posteriorment a l’aiguabarreig amb el riu Anoia I Martorell, acabant l’excursió al pont del Diable

Llocs de pas:

Telefèric aeri de Montserrat. Fou construït a Alemanya i entra en funcionament l’any 1930.

Can Tobella del Cairat. Gran i antiga masia de planta basilical amb alguns edificis annexos i capella. El mas esta documentat des del segle X, consta en propietat de la mateixa família fins a l’actualitat.

Balneari de la Puda. Fou un balneari d’aigües sulfuroses del terme d’Esparreguera. Entra en funcionament l’any 1.868 com a possessió de la parròquia d’Olesa de Montserrat. Després de passar per diferents propietaris, en l’actualitat pertany a l’ajuntament d’Esparreguera, i està declarat monument històric.

Les aigües medicinals sulfuroses brollen en dues fonts a la vora del riu. L’edifici original va resultar destruït per unes riuades i va ser reconstruït uns metres més amunt, en el seu lloc actual.

En l’època de màxima esplendor va ser molt popular entre la burgesia barcelonina de finals del segle XIX i principis del XX. En que hi anaven a prendre les aigües, i fer cures de repòs.

Es va tancar definitivament l’any 1958, tot i que en l’actualitat es troba en estat ruïnós, hi ha projectes per reconvertir-lo en hotel.

Colònia Sedo. Fou fundada per Miquel Puig l’any 1.846, al costat d’un molí de farina, com a fàbrica tèxtil, amb els anys s’anà ampliant i construint una colònia tèxtil, amb habitatges pels treballadors, economat, escoles i capella. Va estar en funcionament fins l’any 1.980, en què va tancar la producció per greu la crisi del tèxtil..

L’any 2.008 la generalitat va reformar la colònia construïda 229 habitatges i el museu de la colònia Sedo

Martorell. Actualment, Martorell és una vila de 28.000 habitants, eminentment industrial, ja que tant l’agricultura com les indústries tradicionals de terrissa i rajoles han passat a ser testimonials d’altres temps.

Martorell està situat a les confluències dels rius Llobregat i Anoia, i ha estat de sempre un important nus de comunicacions, ja en època dels romans amb el pas de la Via Augusta, com a testimoni ens ha quedat el Pont del Diable.

A l’edat mitjana hi havia el pas del camí ral cap al centre de la península. Actualment, hi trobem el pas de les autopistes AP-7, A-2, la RENFE, l’AVE, Els Catalans amb dues línies a Manresa i a Igualada.

La vila de Martorell ha estat destruïda en diferents ocasions, l’any 1641 en la guerra dels Segadors, 1,808 va patir les represàlies de l’exèrcit francès per la derrota en la batalla del Bruc, l’any 1939 l’exercit franquista, va bombardejar durament la població civil abans d’entrar triomfal a Barcelona.

El monument més conegut de Martorell és el Pont del Diable construït pels romans l’any 10 ac. per donar pas a la Via Augusta. Ha sofert diferents enderrocs i reconstruccions durant els anys, amb més o menys encert, la última en la passada guerra civil, durant la retirada de l’exèrcit republicà.

Fi de l’excursió

Notes:

Cal inscripció prèvia, portar mascareta dins l’autocar, esmorzar i aigua pel recorregut, per dinar tornarem a Vilafranca, doncs el viatge de tornada és curt.

La propera excursió serà el dia 18 de març entre Martorell i Sant Boi de Llobregat.

8 ena. ETAPA SANT VICENÇ DE CASTELLET – AERI DE MONTSERRAT

Dissabte, dia 18 de gener de 2023
Hora de sortida: 7 del matí de l’estació d’autobusos.
Desplaçament amb autobús. (si és possible)
Kilòmetres de camí: 15 kilòmetres. aproximadament
Hores de camí: 4 hores aprox.
Desnivell positiu: 81 metres. Aprox.
Desnivell negatiu: 114 metres aprox.
Dificultat: fàcil

En el transcurs d’aquesta vuitena, etapa ja molt humanitzada, anirem seguint el curs del riu, passant per diferents nuclis de població,  (antigues colònies) que han anat creixent convertint-se totalment en pobles industrials, en principi amb l’aprofitament de la força motriu del riu, actualment aquestes sèquies, s’utilitzen com a rec pels cultius o bé s’han convertit en minicentrals elèctriques.
Intentarem agafar alguna variant descrita en la guia, per no fer massa recorregut urbà o carretera.

Llocs de pas:
Colònia Burés. Fou construïda a partir de l’any 1872 pels germans Burés dedicats al teixits de seda. Aquí comença la variant que evita el trams urbans i camins asfaltats.

Barri de la Bauma. Barriada industrial amb la fàbrica construïda a mitjans del segle XIX.
Monistrol de Montserrat. La vila de Monistrol de Montserrat en l’actualitat te uns 3000 habitants, pertany a la comarca del Bages, de les primeres notícies que se’n té, es remunten a l’any 888, en que el comte Guifré el Pilós fa una donació al monestir de Ripoll. En l’actualitat els seus habitants, es dediquen a la indústria i al turisme, amb la muntanya i el monestir de Montserrat com a pol d’atracció.
Aeri de Montserrat. L’aeri de Montserrat Fou construït a Alemanya i va entrar en funcionament l’any 1930. Funcionant ininterrompudament des d’aquella data menys en els anys posterior a la guerra civil, per obres de reparació dels desperfectes ocasionats en la guerra. L’aèri salva un desnivell de 544 m., i una distància de 1.350 m., a una velocitat de 5 metres segon, cada cabina hi acull 30 persones.

Fi de l’excursió.

Notes:
Cal inscripció prèvia, portar mascareta dins l’autocar i esmorzar, per dinar tornarem a Vilafranca, doncs el viatge de tornada és curt.
L’excursió del mes de febrer serà el dia 18. Anirem de L’aeri de Montserrat fins al pont del Diable de Martorell.

Enguany per la caminada de la col·locació del pessebre, hem escollit un cim fàcil, apte per tothom, per afavorir una màxima participació en un dels actes de més solera de l’entitat, com és la col·locació del pessebre.

El cim escollit es el Tossal de Monteró de 574 metres d’alçada, situat a la comarca de la Noguera. És un cim modest en alçada, però amb una llarga història que va des de l’edat de bronze, passant per assentaments ibèrics, romans i àrabs,  fins que amb la construcció de trinxeres i nius de metralladores en la darrera guerra civil, es va destruir  bona part del patrimoni històric.

Situat a les alçades davant de Sant Llorenç de Montgai, amb el seu pantà formen un conjunt paisatgístic de notable bellesa.

El castell de Gelis d’origen àrab del segle XI, situat dalt d’un turo i el pas de l’Orellut junt amb la coma de Gelis,  són uns miradors excel·lents de la contrada.

Des de l’assentament on hi ha les restes,  al cim de Montero gaudirem d’una posició visual immillorable de la comarca de  la Noguera i la serra del Montsec.

Degut a la seva posició estratègica i la bona panoràmica que es gaudeix, ha esdevingut un dels nous 100 cims de la Feec.

Un any més posarem el pessebre, obra d’en Joan Solis, i cantarem nadales tradicionals.

NOTES IMPORTANTS: Cal portar esmorzar, aigua  i ganyips pel camí.

Degut a la dificultat per trobar restaurant, i per la proximitat del lloc, anirem a dinar a casa.

Celebrarem la posada del pessebre a l’arribar a l’autocar,  brindant amb cava i coca per desitjar-nos bones festes nadalenques.

Cal inscripció prèvia per reservar plaça a l’autocar.

IMPORTANT: Per la normativa Covid vigent, cal portar mascareta dins l’autocar.

En aquesta  setena  etapa, passarem d’un paisatge on  la pressió humana hi és present de forma testimonial, a un paisatge on l’activitat humana exerceix una forta pressió sobre el territori, carreteres, urbanitzacions i industries que alteren fortament el elements naturals que hi ha, com el sempre present riu Llobregat, principal eix vertebrador d’aquest GR.

Els Tres Salts del Llobregat; la gola del Bigaire, l’ermita de Sant Miquel de Matadars i la Torre de Breny…Tot ho anirem descobrint a mesura que avancem en el nostre caminar tot  vorejant el riu.

Llocs de pas:

Pont de les Generes. No el passem, aquest pont porta a la gran masia de les Generes. Aviat passem sota el cingle de Tolega.

Torrent de Riu d’Or. Anomenat així per la presencia en altres temps de petites mostres d’aquest mineral valuós.

 Resclosa de la Mina. Aquest canal que neix a la resclosa, alimenta la central hidroelèctrica de les Marcetes.

Tres Salts o Ulls del  Llobregat. En aquest indret el riu s’ha obert camí en la roca calcària. Al voltant d’aquest espai es conserven testimonis d’edificacions que canalitzaven l’aigua, per usos humans.

Fora de ruta. Casa de les Tines. Es tracta d’un conjunt de set  tines de pedra seca protegides com a bé cultural d’interès local. Si ens va bé les visitarem.

Masia de les Hortes. En estat d’abandó, inici del bosc de ribera del cingle de Roca Tinyosa, de més de 80 metres d’altura.

Gola del Bigaire. Al sortir del cingle, trobem a l’esquerra la Gola del Bigaire, es tracta d’un aflorament calcari en forma de plataforma erosionada per l’aigua. Si el cabal del riu es baix, ens permetrà de travessar-lo, això ens estalviarà un tram de carretera d’un kilòmetre  fins el Pont de Vilomara. Tant si seguim per la riba dreta com per l’esquerra arribarem al poble del Pont de Vilomara.

El Pont de Vilomara. Topònim derivat del pont sobre el camí ral de Manresa a Barcelona. Es interesant visitar l’església romànica de Santa Maria de Matadars. Construïda sobre un assentament romà, situada en una urbanització a la part final del poble.  Seguim pel passeig fluvial del Pont de Vilomara que ens durà a la carretera de Sant Vicens de Castellet que cal seguir un kilòmetre, tot passant pel raval de Boades.

Edifici de la fabrica de Carburos S.A.  Destaquen les seves imponents quatre  xemeneies, aquesta fabrica de finals del segle XIX basava la seva producció en les piles elèctriques i carbons d’arc voltaic. Més endavant passarem per sota del pont del ferrocarril una construcció de ferro de l’any 1924.

Aiguabarreig Llobregat- Cardener.  Podem observar el Pont de   Dosrius anomenat així per el paratge carregat de simbolisme on es troba.

Torre del Breny. Barriada del terme de Castellgalí. La Torre del Breny és un mausoleu romà que data del segle III, és un dels més importants dels que queden a la península. Caminarem entre els horts de Sant Vicens de Castellet i el canal de Can Soler, arribant al nucli urbà de Sant Vicens de Castellet  punt final d’aquesta etapa.  

Notes:

Cal inscripció prèvia, portar mascareta dins l’autocar i esmorzar, per dinar tornarem a Vilafranca, doncs el viatge de tornada és curt.  

L’excursió del proper més de desembre, el destinarem a la col·locació del pessebre al cim del Monteró.

La propera del Riu Llobregat entre Sant Vicens de Castellet i Martorell, el mes de gener de 2023.