Dies 20 i 21 de juliol de 2019

Hora de sortida: A 2/4 de 4 de l’estació d’autobusos. El viatge es farà amb cotxes particulars.

Hores de camí: 3 h 30 min aproximadament.

Distància del recorregut: 7,5 km

Desnivell: 513 metres de pujada i de baixada.

Itinerari circular. Codi Wikiloc de la ruta 27497500

NOTES: Es farà nit al refugi Juli Soler i Santaló del CEC a mitja pensió. Caldrà portar el dinar de diumenge i ganyips per l’excursió.

El Tuc dera Pincèla està situat en un lloc cèntric de l’Aran i des del cim, gaudirem si el dia és clar, d’una bona vista de les altes muntanyes que l’envolten. El cim està envoltat d’extenses i verdes pastures amb ramats de cavalls vaques i ovelles. Dels vessants del cim neixen les conques dels rius Unhòla, a l’est, el Varradòs a l’oest i el Salient al sud.

L’ascensió no presenta dificultats remarcables, anirem caminant per prats herbats. Una vegada al cim, gaudirem d’una de les millors vistes de la vall d’Aran.

ITINERARI.

L’itinerari comença al Còth de Varradòs, situat a 2.050 m obert entre les valls de Varradòs i d’Unhòla. Aquest coll és accessible, en vehicle des del poble de Bagergue, per una pista forestal en bon estat i apte per tots els cotxes. Des del coll on aparcarem els cotxes, anirem en direcció sud pujant per uns herbats de primer de manera suau, i després en pendent una mica més accentuada però sense dificultat, cap a la serra dera Muntanheta on assolirem el cim del mateix nom.

Cim dera Muntanheta 2.042 m (2 km). A dalt del cim veiem la serra d’Arenho que segueix cap al sud per on anirem a continuació. Farem una lleugera baixada i pugem a un segon cim de la serra, una vegada al cim continuem per la carena fàcil, però en un bon desnivell pels dos costats, fins a assolir un tercer cim de 2.505 m. Tenim el coret dera Pincèla a prop, el passem i remuntem els darrers metres fins cim dera Pincèla.

Tuc dera Pincèla 2.505 m (3,1 km). Coronat amb una creu metàl·lica, on les vistes a 360 graus són espectaculars, destaca el cim del Mauberme que el tenim ben a prop, a l’altre costat de la vall d’Unhòla. Deixem el cim pel sender que baixa per l’altra banda per on hem arribat, travessant uns prats herbats fins a un suau coll, al coll girem a la dreta en direcció als estanh des Truietes i al estanh dera Pincèla.

Estanh des Truietes 2.310 m (4,4 km). Enllacem amb el PR 112 -113 que ve del coll de Salient i el seguim cap a l’esquerra, és un sender que no està massa ben marcat però com que el terreny és ampli, no té cap dificultat. A la sortida dels estanys, el sender es redreça una mica i cal escollir el millor pas, que sense més dificultat ens retornarà al Còth de Varradòs on tenim els cotxes.

Còth de Varradòs 2.050 m (7,5 km). Retornem als cotxes. Una excursió molt recomanable de poques hores per gaudir-la amb bones vistes i desnivells suaus.

Pels més agosarats, si ho desitgen, una vegada assolit el tuc dera Pincèla es pot pujar sense massa esforç el tuc d’Arenho de 2.522 m i retornar pel coll per seguir després, l’itinerari de baixada normal i comú per tots.

-FI DE L’EXCURSIÓ-

Dia 16 de juny de 2019.

El cim de les Piques esta situat a la carena  que  es desprèn del coll del Cantó, i separa les conques hidrogràfiques dels rius Segre a l’est i la Noguera Pallaresa a l’oest. El cim esta  localitzat  en les anomenades Valls d’Aguilar, on el cap de municipi és el poble de Noves de Segre.

Es tracta d’un extens municipi creat l’any 1972, al fusionar-se els antics termes  de la Guardia d’Ares, Taús,  Castellàs i Noves de Segre, la seva superfície és de 1.238 km2, i  el cens és de 302 persones, de les quals,  més de la meitat no hi viuen permanentment.  El municipi té una densitat de població de 1,2 habitants per  km2, densitat semblant al Sàhara Occidental,  cal tenir  en compte que només al poble de Noves de Segre ja n’hi viuen 134 persones , les  restants es reparteixen els 1.238 km.2.

El seu extens territori està  cobert de boscos i pastures i alguns cultius de farratges i cereals pel bestiar.

L’arquitectura romànica de les valls d’Aguilar, la formen un conjunt de capelles romàniques del segle XI que són: Sant Esteve de la Guardia d’Ares, Sant Martí de Taús i Santa Elena de Trejuvell.  Actualment una bona carretera asfaltada  de 28 kms, a partir de Noves de Segre, uneix aquests pobles  i amb un considerable desnivell de 900 metres.  Els llocs de Taús I Els Castells són documentats ja a l’any 1.094

ITINERARI.

Començarem aquest itinerari al poble de Taús, situat a 1.453 metres d’alçada en un altiplà conreable. El poble força ben arreglat i endreçat i amb la majoria de cases recuperades com a segona  residencia, actualment  hi viuen 43 persones de manera fixa. La capella romànica de Sant Martí, del segle XI esta situada a la vora de la carretera a les afores del poble al costat del  cementiri,  ja dins el poble hi ha l’església nova del segle XVIII  dedicada Sant  Julià.

Sortim del poble passant  per la plaça Nova, anem a l’esquerra a buscar el camí ral , marcat amb groc i recuperat per ús excursionista, anem  en direcció al poble de Els Castells. Aquest camí, havia estat la important carrerada del Boumort  que passava per l’interior del poble de Taús, i en cobraven un  peatge pel pas del ramat.

Ben haviat  passarem pels aiguamolls de  la font Vella i més endavant el camí puja  lleugerament cap el coll de la Cirera, després  planeja ja en vistes del poble de Els Castells.

2,2 km. Passem a tocar el moli del Grau en ruïnes i pugem a una pista,

2,7 km. Poble de Els Castells 1503 m. hi viu una persona de manera permanent. Moltes cases son enrunades,  l’església  del poble es dedicada a la Mare de Deu de  l’Assumpció i no esta en massa bon estat de conservació.  Pugem cap a la part alta del poble on la majoria de cases estan enrunades.

4 km. Coll de les Esglésies. Ample collada i cruïlla de pistes, ens dirigim cap a la petita ermita de la Mare de Deu de la Guia ben conservada, anys enrere  s’hi  feia un aplec. Al voltant hi ha prats de dalla i algunes bordes en ruïnes. Continuem ara per pista cap els prats superiors, grans prats de pastura dels ramats d’ovelles en transhumància,  de camí  cap a les pastures pirinenques.

5,5 El camí fa un gir sobtat a l’esquerra per pujar dalt de la carena, en aquest punt deixarem el camí senyalitzat ( pal indicador) per anar per una pista cap al nord en direcció al cim que ja veiem.

7 km. Cim de les Piques,  unes roques el coronen, des del cim,  gaudirem d’una àmplia panoràmica de bona part de Catalunya i el Pirineu, i si el dia és clar s’albira  des del Canigó al Mont Perdut. Retornem del cim pel mateix camí fins al pal indicador, ara flanquejant per sota el cim de les  Roques Agudes, seguint rastres de bestiar,  anirem a buscar una pista que seguirem de baixada, cap el sud. Al final de la pista baixarem per un grau dreturer  tot buscant el millor pas.

12,2 km. Arribem a una zona més planera on en altre temps hi havien camps de correu, agafem una pista a la dreta que en retornarà al poble de Taús.

Abans d’arribar al poble i quant ja el veiem sota nostre,  prenem una drecera a la dreta senyalitzada que ens i portarà.

13  km. Poble de Taús hi entrem per la part de dalt travessem tot el poble i arribem a la plaça Nova i la font.

-FI DE L’EXCURSIÓ-

Notes: Al poble no hi ha bar,  ni cap àrea de pícnic,  dinarem  a la plaça Nova només hi ha una font a prop de l’autocar.

La propera excursió serà el dia 21 de juliol al Tuc d’era Pincela de 2.536 m. (Vall dAran)

ATENCIÓ, ACTIVITAT SUSPESA PER CAUSA DEL MAL TEMPS

‘Camí de la retirada’, Molló (Ripollès) – Prats de Molló (Vallespir)

Per coincidència de la data prevista inicialment amb les eleccions europees,
aquesta sortida s’avança al dissabte dia 25 de maig. Disculpeu les molèsties.

Us proposem aquesta interessant i bonica travessia coincidint amb el 80è aniversari de tan tristos records. De més a més de la càrrega històrica d’aquesta caminada podem disfrutar de magnífics boscos de pi roig i avets a cavall de les comarques del Ripollès i el Vallespir amb precioses vistes del Costabona, Canigó i els Pirineus Orientals.

El “camí de la retirada” es refereix a les rutes i camins que seguiren els exiliats, tant civils com militars, durant la retirada, per travessar la frontera en direcció a França, l’èxode republicà cap a l’altra banda dels Pirineus a partir de l’hivern de 1939, quan Barcelona va caure en mans dels franquistes durant la guerra civil espanyola el 26 de gener. Es pot dir que hi hagué molts “camins de la retirada”, alguns més transitats i d’altres menys. Un dels més coneguts, però, i probablement el més important, és el camí de la retirada que va des de Molló a Prats de Molló passant pel coll d’Ares.

Del 27 de gener al 13 de febrer, entre 85.000 i 95.000 persones van travessar el Pirineu, de la vall de Camprodon al Vallespir, camí cap a un exili que per a la majoria seria llarg i penós. Molts d’aquests refugiats van ser acollits en un primer moment pels habitants de Prats de Molló. Aquesta localitat es va convertir en un improvisat campament on milers de refugiats foren atesos.

Aquests camins de la retirada, que han tingut una transcendència destacada en la història de catalunya, durant la guerra civil espanyola i l’exili del franquisme, amb el temps, en els darrers anys, se’ls ha volgut rememorar i recuperar com a part de la història mitjançant diversos projectes d’arranjament i senyalització.

TRACK

FUTLLETÓ

-La inscripció a una activitat  del CEP, comporta  acceptar que la seva imatge es pot difondre en les xarxes socials utilitzades habitualment per l’entitat.(web, Instagram,Facebook, Twitter). Així mateix, accepta formar part d’un grup de whatsapp, creat exclusivament per la gestió de l’activitat en cas necessari.

– Tota persona que  s’inscrigui  a una sortida o excursió del CEP, acredita tenir uns coneixements i un nivell físic i tècnic necessari, per el normal  desenvolupament l’activitat, acceptant, que el CEP i els organitzadors de la sortida, no seran responsables dels accidents que puguin succeir i assumint que la practica dels esports de muntanya comporten un cert risc. 

-Per participar en una sortida o excursió del CEP, és obligatori, estar federat amb la llicencia d’acord a l’activitat a dur a terme. 

Aquesta sortida per coincidència amb el dia de les eleccions, canvia de data i s’avança pel dissabte dia 27.

El Castell de Roques de Benet 1070m. Terra Alta. 100 cims “essencials” de la FEEC.

Interessant i bonic recorregut circular des de l’aparcament de La Franqueta, veurem la Cova Benaixa,
pujarem al cim de Botana 1029m. des d’on gaudirem d’unes vistes impressionants de les Roques de Benet
ja que ens trobem uns metres més amunt, baixarem i anirem a l’objectiu d’avui, pujar al Castell de les
Roques de Benet 1017m.

Més informació al FUTLLETÓ