Amb aquesta sortida la secció d’Esqui i Raquetes vol tancar una temporada d’hivern,

que com ja va sent habitual en aquests darrers anys, ha estat abundosa en neu i en 

emocions. Ens agradaria que tots aquells que heu vingut en les diferents sortides que hem anat realitzant al llarg d’aquesta primera part de l’any ens poguéssiu acompanyar. 

Us volem recordar que aquesta, com totes les sortides que hem fet al llarg de l’any, és una sortida social, i NO és, per tan, UNA SORTIDA GUIADA. Us preguem, per tant, que per la bona marxa del grup valoreu bé les vostres capacitats, l’ascensió a l’Aneto requereix d’unes bones condicions físiques i tècniques i té algun tram força delicat.

 

Dissabte 9 de maig

Sortirem de Vilafranca (Benzinera Penedès), puntuals, a les 11 del matí i ens dirigirem cap a Benasque. Pararem a dinar pel camí. 

L’accés al refugio de La Renclusa, on passarem la nit, el farem des de Benasque (1.138 m) per la carretera A-139 que remunta la vall del riu Ésera. A 11km de Benasque deixarem la carretera y prendrem a la dreta una pista asfaltada que ens portarà al Plan del Hospital, des d’aquí, si el camí es obert, continuarem fins a La Besurta (1.890 m) on deixarem els cotxes.

Un cop equipats, continuarem a peu per un sender ben senyalitzat que puja en ziga-zaga pel marge dret del barranc de La Renclusa fins al refugi (2.140m).

 

Diumenge 10 de maig

El diumenge ens llevarem a les 5 per esmorzar i preparar el material. Sortirem del refugi i ens dirigirem, seguint la llera del torrent, a unes pales que ens permetran guanyar força alçada. Un cop superades seguirem fins al Portillón superior (2.908 m) ―des d’aquí ja podrem veure l’Aneto― on ens haurem de descalçar els esquís per baixar una petita canal que ens deixarà a la glacera de l’Aneto. Un cop a la glacera ens tornarem a calçar els esquís i realitzarem una llarga diagonal en direcció a l’Aneto. El darrer tram el farem en fort pendent fins arribar al famós pas de Mahoma, (una petita cresta força espectacular i aèria) que ens deixarà al cim de l’Aneto (3.404 m). 

Pel retorn ens espera un espectacular descens d’aproximadament 1.300 m de desnivell fins al Forau d’Aigualluts, una curiosa formació geològica on l’aigua que baixa de les muntanyes desapareix en un espectacular forat.

 

Allotjament, inscripcions i altre informació

L’allotjament serà al refugi de La Renclusa, en règim de mitja pensió (sopar, dormir i esmorzar) cal portar, sac prim o llençol, el refugi disposa de mantes.

La sortida es realitzarà en cotxes particulars, cal passar el divendres abans pel local del CEP per tal d’optimitzar les places en els diferents vehicles disponibles.

El punt de trobada dissabte a les 11:00 del matí i aquest vegada, per evitar tot l’enrenou del mercat del dissabte, sortirem de la benzinera del Penedès.

Cal portar-se els dinars de dissabte i diumenge. 

Per la seguretat de tots els participants, cal que tothom porti ARVA, pala i sonda, sense descuidar el material de seguretat personal com són els grampons i el piolet.

Cal obligatòriament, estar en possessió de la llicència federativa modalitat D pels esquiadors/es i de la modalitat C pels raqueters/es, de l’any en curs 2015.

El preu, que inclou règim de mitja pensió (sopar, dormir i esmorzar) al refugi, és 41€ per als NO SOCIS i 32€ per als SOCIS.

Les places estan limitades a 15 participants, en preferència als socis/es de l’entitat.

El període d’inscripció pels SOCIS és del 27 d’abril fins al 6 de maig i pels NO SOCIS del 4 al 8 de maig.

Les inscripcions s’han de realitzar a la secretaria del CEP.

Per més informació podeu contactar a l’adreça de correu: esquiraquetes@cep.cat

 

Lloc: Aneto 

Lloc sortida: Benzinera Penedès 

Inici Dissabte: 9 de maig de 2015 

Fi Diumenge: 10 de maig de 2015 

Hora inici: 10:00 

Dificultat: Molt alta 

Transport: Cotxes particulars 

Material: El propi d’una sortida hivernal, roba d’abric, grampons, piolet, 

Menjar: Dinar de dissabte i dinar de diumenge. 

Preu: 41€ 

Preu soci: 32€ 

Inclou: Allotjament en règim de mitja pensió al refugi de La Renclusa 

Llicencia: Modalitat D del 2015 

Nombre de places: màxim 15

A local del Centre Excursionista del Penedès.

 

Sant Honorat, 1067 m Alt Urgell

La ruta que avui proposem ens acosta a un bonic racó del pre-pirineu català, situat al sud de l’Alt Urgell. Té el seu inici a l’hotel can Boix, proper al poble de Peramola i l’arribada al poble d’Oliana. El recorregut que farem consta de dues parts clarament diferenciades. La primera, que va des de can Boix fins al cim de Sant Honorat, ens endinsa per un tipus de terreny semblant al del massís de Montserrat, en el qual caminarem, l’un darrere l’altre, en tot moment per senders estrets. La baixada es realitzarà, gairebé en la seva totalitat, per camins amples o pistes, cosa que ens permetrà avançar més en grup.

Arribant al cim, passarem per l’ermita de Sant Honorat, la qual està pràcticament tota enrunada, però encara conserva el portal d’entrada amb la llinda, on s’hi llegeix la data de 1729.

Ja de baixada, visitarem l’església romànica de Santa Maria de Castell-llebre, situada en un esperó rocós al damunt del riu Segre. A l’altra banda del Segre, també enlairada damunt d’un penyal, n’hi ha una altra, la de Sant Andreu del Castell. Aquestes esglésies, ambdues romàniques del segle XI, eren les esglésies dels dos castells que protegien l’estratègic pas de la Garanta, al riu Segre.

A partir d’aquest indret marxarem còmodament per camins força planers fins al poble d’Oliana, al qual hi arribarem per la seva zona d’horta, un cop haguem creuat el riu Segre.

 

 

Itinerari

O min. Hotel Can Boix de Peramola, (597 m). Deixant la vall a l’esquena, marxem en direcció nord-oest.

4 min. Deixem el camí principal i continuem per un senderó que remunta el torrent de Font Viva.

12 min. Abandonem el camí que va al clot de la Font Viva i decantem a la dreta, guanyant alçada per un sender ombrívol.

26 min. Les Esplugues. Deixem aquestes cavitats enrere i seguim pujant, a pas tranquil.

36 min. Arribem a un petit pla amb boniques vistes, que esdevé un lloc ideal per aturar-se, menjar quelcom i recuperar l’alè.

58 min. Bifurcació. Deixem a l’esquerra el sender que marxa planer cap a coll de Mur i decantem a la dreta, seguint el camí, que puja enmig de conglomerats.

1 h 15 min. Coll de Sant Honorat, (969 m). Trobem una pista pedregosa i la seguim cap a l’esquerra. De seguida s’acaba i continuem per corriol estret, obert dins el bosc.

1 h 30 min. Ermita de Sant Honorat, (1061 m). Deixem enrere les restes de la capella i, de sobte, ens trobem al damunt d’una mola envoltada d’estimballs verticals i espectaculars, des d’on gaudim de vistes fantàstiques sobre la Presó, o roca de Picapoll, el pantà d’Oliana, la roca de la Creu, roca de la Valldan, serra de Turp, serra d’Aubenç, etc.

1 h 38 min. Mirador. Situat al sud-oest de la mola, ens ofereix una visió espectacular de la veïna mola de Sant Salvador del Corb, separada de nosaltres per un caos d’agulles i barrancs esfereïdors.

Marxem de l’indret tot desfent el camí de pujada.

1 h 55 min. Recuperem la pista pedregosa i la seguim de baixada.

2 h 10 min. Bifurcació (940 m). Deixem a la dreta el camí que va al roc de Rombau i decantem a l’esquerra, baixant en direcció a Castell-llebre.

2 h 20 min. Abandonem la pista i ens endinsem al bosc per un corriol, mig embrossat, que marxa a la dreta.

2 h 45 min. Ens incorporem a la pista, seguint-la cap a la dreta. De seguida trobarem un encreuament, on seguirem de front, en direcció a Castell-llebre.

2 h 55 min. Església de Santa Maria de Castell-llebre (677 m). En perfecta harmonia l’edificació abraça a la roca i convida a la calma, en un indret tranquil.

Desfem el camí fins al collet, on hi ha l’encreuament i seguim la pista de l’esquerra.

3 h 25 min. Deixem la pista principal, que continua planera, cap a Can Boix, i decantem a l’esquerra per un camí que baixa recte, enmig de camps.

3 h 45 min. Arribem al fondo, on s’uneixen el torrent de Rombau i la rasa de la Burfaralda. Creuem la carretera de Peramola i seguim per la carretera de Tragó. Abans d’arribar al poble, decantarem a l’esquerra i creuarem el riu Segre per una palanca, que ens porta a l’horta d’Oliana.

4 h 15 min. Oliana (450 m), punt final de la caminada.

 

 

Informació

Dia: 26 d’abril de 2015

Lloc sortida: estació d’autobusos de Vilafranca

Hora trobada: 07:00 h del matí

Dificultat: Fàcil

Distància: 11,5 Km.

Desnivell: 500 m de pujada i 600 m de baixada

Horari: 4 h 15 min.

Transport: Autocar

Les inscripcions s’han de realitzar a la secretaria del CEP.

Concert a l’església de Sant Francesc de Vilafranca del Penedès

Amb la Coral Associació Coral de l’Ampolla i Coral del Centre Excursionista del Penedès

L’Entrenament està obert a tothom, està enfocat per a tots els nivells de corredors/es, l’objectiu serà fer un tros del traçat dels 7 cims d’enguany corrent ens adaptarem al ritme que sigui més agradable per tothom, l’objectiu no serà el temps sinó que tothom finalitzi l’entrenament amb les millors sensacions i que tots/es arribem al final.

El punt de sortida serà Torrelles de Foix, el dia 18 d’abril al matí, sortirem a les 8:00 del matí ,la distància aproximada que farem seràn uns 28km anant per part del nou traçat de l’edició d’enguany, el temps màxim que tindrem per fer-ho seràn 5hores.

L’entrenament serà autosuficient això voldrà dir que tothom haurà de portar la seva aigua i menjar que cregui oportú per afrontar amb garanties aquesta distància.

Dia màxim per confirmar assistència dimècres 15 d’abril o fins assolir tot l’aforament.

Sortida d’esquí de muntanya i raquetes de neu. Tuc de Parrós, 2727m. (Val d’Aran)

 

Dissabte 18 d’abril

Dissabte plantegem l’ascens voluntari a la Salana de 2.483m. Començaríem des dels Banys de Tredòs.

Quan haguem acabat l’excursió, agafarem els cotxes i anirem a Salardú al refugi Juli Soler i Santaló, on soparem i dormirem.

 

Diumenge 19 d’abril

El diumenge en dirigirem cap al Pla de Beret (1.840m) on deixarem els cotxes.

El Tuc de Parros és una de les ascensions clàssiques a l’Aran i de les més freqüentades per la seva facilitat d’accés. En posarem en direcció al Nord deixant el riu Noguera Pallaresa a la dreta. Ràpidament ens endinsem al bosc de Parros on la solitud i el contacte amb la natura és total. Al cap d’una estona girarem cap a l’Oest per la vall de l’arriu de Parros. Les últimes pales són dretes. Després veurem l’estanh nere de Parros i de seguida farem cim (2.731m).

L’emplaçament estratègic del Tuc ens farà gaudir del magnífic circ de Montoliu situat al nord i amb el Tuc de Maubèrme com a teló de fons. AL sud contemplarem el Parc Nacional d’Aigüestortes. També veurem al SW l’imponent massís de la Maladeta on hi anirem a la sortida de maig.

A la baixada si el temps i les cames ens ho permeten podrem fer el Cap dels Clossos (2.417m) que ens deixarà directament al Pla de Beret sense haver de remuntar.

 

Allotjament, inscripcions i altre informació

L’allotjament serà al refugi Juli Soler i Santaló, en règim de mitja pensió (sopar, dormir i esmorzar) cal portar, sac prim o llençol, el refugi disposa de mantes.

La sortida es realitzarà en cotxes particulars, cal passar el divendres abans pel local

del CEP per tal d’optimitzar les places en els diferents vehicles disponibles.

El punt de trobada dissabte a les 6:00 del matí a l’aparcament de Sant Julià. Qui no faci l’excursió de dissabte, haurà de procurar arribar abans de les 18:30 al refugi.

Cal portar-se l’esmorzar i el dinar de dissabte i també el dinar diumenge.

Per la seguretat de tots els participants, cal que tothom porti ARVA, pala i sonda, sense descuidar el material de seguretat personal com són els grampons i el piolet.

Cal obligatòriament, estar en possessió de la llicència federativa modalitat D pels esquiadors/es i de la modalitat C pels raqueters/es, de l’any en curs 2015.

El preu inclou, règim de mitja pensió (sopar, dormir i esmorzar) al refugi.

El preu pels NO SOCIS es de 40€ i el preu pels SOCIS es de 35€.

Les places estan limitades a 15 participants, en preferència als socis/es de l’entitat.

El període d’inscripció pels SOCIS és del 27 de març fins al 15 d’abril i els no socis del 8 al 15 d’abril.

Les inscripcions s’han de realitzar a la secretaria del CEP.

Per més informació podeu contactar a l’adreça de correu: esquiraquetes@cep.cat

 

 

Lloc Val d’Aran

Lloc sortida Aparcament St Julià (Vilafranca)

Inici Dissabte, 18 d’abril de 2015

Fi Diumenge, 18 d’abril de 2015

Hora inici 06:00

Dificultat Mitjana-alta

Transport Cotxes particulars

Material El propi d’una sortida hivernal, roba d’abric, grampons, piolet, ARVA, pala i sonda.

Menjar que s’ha de portar Esmorzar i dinar del dissabte, dinar de diumenge.

Preu 40€

Preu soci 35€

Inclou Allotjament en règim de mitja pensió al refugi Juli Soler i Santaló

Llicencia Modalitat D del 2015 (esquiadors), Modalitat C del 2015 (raqueters)

Nombre de places 15

SORTIDA BTT AL CASTELL DE MARMELLAR

El proper 12 d’abril, anirem en btt al castell de Marmellar, un indret molt bonic i amb molta història, però poc conegut i eclipsat per la proximitat del Castellot. Sortirem a les 8 h. del pàrquing de Sant Julià direcció a La Bleda i Sant Martí Sarroca, passant per sota del castell. Seguirem per davant de l’ermita de Sant Joan Lledó i, poc després, per la bonica balma dels pobres, decantarem a l’esquerra i en pujada farem cap a Can Grau, on pararem sota una bonica alzina. Seguirem la marxa per camins entre vinyes que ens portaran a un corriol de pujada fins al “Pla de Cal Garranxina”, on farem parada per esmorzar.

Amb les forces renovades, pedalarem fins la pista de Roca Vidal, passant per la masia de Mas d’en Coll, seguirem la pista 300 metres i farem un gir a la dreta per començar la pujada al Clapí Vell, però no arribarem dalt. Ja que quan trobem la cruïlla dels Navegants, l’agafarem per anar una altra vegada a la pista de Roca Vidal i la urbanització de les Pinedes Altes. I per un camí de baixada que la voreja, farem cap a la riera de Marmellar, just sota el castell i amb les btt’s a la mà (la pujada no és ciclable) arribarem al destí de la nostra sortida.

Tornarem per un llarg, bonic i frondós corriol que travessa sis vegades la riera de Marmellar (està seca). Un cop al camí principal, anirem en paral·lel a la riera fins que sobtadament girarem a l’esquerra i per una forta rampa, per un camí en molt bon estat pujarem pel Turó del Cal Morgades fins a la cruïlla amb el camí de la Creu de Barceló.

A partir d’aquí, baixada: primer per un camí ample i després per corriols fins a Sant Pere at Vincula, Can Rigol i La Bleda i per la Torre de les aigües i el pla del Vivé tornarem al punt de sortida i final de la pedalada, després de 42 km.

 

Informació

Dia: 12 d’abril

Hora: 8 h matí

Lloc sortida: pàrquing de Sant Julià

Quilòmetres: 42 km

Nivell tècnic: mig

Nivell físic: mig – alt

Cal portar: Casc, esmorzar, aigua i estris per punxades.

Inscripcions: gratuït, per la web o a la secretaria del CEP.

 

Projecció i Ressopó. El tomb al cerví (J.Ballester, J.Domènech, J. Galimany, F. Masachs)

Entrada lliure, al local del CEP a les 21:30h.

XIII CAMINADA DE RESISTENCIA DE RAMS “ RUTA DELS CASTELLS”

Diumenge dia 29 de març de 2015.

Lloc i hora de sortida: A les  6  del matí de l’estació de autobusos.

Dificultat: Caminada llarga, per bones pistes i algun tram de sender.

Kilòmetres de camí: 41 aproximadament.

Desnivell: 1300 m. de pujada i 1100 m. de baixada.

Durada: 10 hores i 15 min. Efectives.

Preu: 20€. Inclou el desplaçament en autocar al punt d’inici i la recollida al final, la samarreta commemorativa, les begudes del  dinar i el berenar al final de la caminada.

 

Notes: També es podrà començar al coll de la serra de la Llacuna punt quilomètric 13.200.hora de pas aproximadament, 9.30 hores o també al poble de Rofes, quilòmetre 22; hora de pas a les 12 del migdia, i al poble de Santa Candia kilòmetre 28.400, a les 13 hores. Cal portar esmorzar, dinar i ganyips per anar picant. D’aigua no cal portar-ne, doncs en trobarem en les fonts que anirem passant, i a l’hora de dinar el CEP posarà el vi fresc i algun refresc.

Enguany la caminada de resistència de rams, l’hem volguda anomenar Ruta dels Castells , doncs en el seu recorregut, passarem per cinc d’aquestes construccions o de les seves restes, que ens transportaran a un passat de guerres i lluites entre el món cristià i l’islam, i malgrat haver passat més de mil anys, aquesta lluita entre les dues cultures  continua tan vigent que amb l’excusa de la religió, es lluita per imposar el seu poder econòmic en perjudici de la pau mundial.  Aquesta llarga caminada transcorre per la serralada prelitoral catalana, coberta amb una extensa i ben conservada  massa forestal majoritàriament de pi blanc. També passarem per una colla de fonts naturals, la majoria rajant.

Els castells de marca del Penedès establien la frontera entre el Comtat de Barcelona i Al –Andalús al voltant dels anys 800 d.C. És a  partir del segle X, que  la frontera es trasllada. Posteriorment, amb la pèrdua de poder per par dels andalusins i la consolidació dels comtats francs,  amb conquestes de nous territoris  cap al sud, aquests castells perden el seu paper estratègic i militar i passen a ser un instrument d’expansió feudal ocupats pel senyor baró o castlar que exercia el dret de cobrar els impostos als pagesos, exercia d’administrador de la justícia de l’ordre i la de defensa de la població, consolidant el model feudal que fou  una font de riquesa i control sobre la població amb l’ajut de la religió. La decadència d’aquests castells comença en la recerca de millors condicions de vida per part de la noblesa, baixant a la plana, o convertint els castells en palaus residencials si era possible. Els pagesos i habitants dels pobles també hi contribuïren força en llur deteriorament, doncs els castells eren espoliats de les bones pedres ben escairades i treballades, per construir-se les cases.  Les guerres també hi jugaren un paper important i destacat en la destrucció sobretot la de Successió en que Felip V ordena enderrocar-los.

Aquests castells es construïen en llocs alts i roquers, de difícil accés i de bona visibilitat, no eren massa grans, amb una o dues torres i la residencia del castlà, un dipòsit d’aigua i les dependències del soldats i la cavalleria. 

L’alçada màxima que assolirem a la caminada serà la del cim del Montagut de 964 metres. Per anar baixant progressivament fins al poble de Rofes,  seguidament  remuntarem la serra de Freixes, després tornarem a baixar a creuar la riera de Carme, per tornar a pujar suaument cap  la serra de la Portella i de la Guàrdia.

Llocs d’interès pels que passarem:

Racó de Sant Bernat patró dels excursionistes o muntanyencs, lloc de repòs o recolliment vora el cim del Montagut, recentment restaurat per membres del CEP.

Cim i castell de Montagut. El cim és vèrtex geodèsic de primer ordre per les seves dilatades panoràmiques. En aquest cim hi havia el castell de Montagut. Avui esta totalment enrunat i sols en queden les pedres i carreus escampats pel cim. Aquest castell esta documentat des de finals del segle X  i el seu primer propietari va ser Alsulf de Gurb, més endavant passa a mans de Hug de Cervelló.

Església de Sant Jaume de Montagut. La nau de l’Església és d’estil gòtic del segle XIV és tracta d’un gran edifici que sorprèn per la solitud i aïllament del lloc. Al seu costat avui desapareguda en la restauració feta l’any 1984, hi havia la rectoria i el cementiri adossat al costat.  Donava servei religiós a 63 masies disperses de l’antic terme de Montagut. L’últim capellà va ser assassinat per robar-lo l’any 1869.

Pèlag o llac de Formigosa. Alimentat amb l’aigua de la font, aquest estany artificial es va construí en la dècada dels anys 60 per una futura urbanització. Avui constitueix un indret encisador.

Font de Jovany. D’aigua molt bona, raja sempre  encara que de raig minso, hi ha la creença popular que al trobar-se la font  a tanta alçada, l’aigua només pot baixar del Pirineu.

Coll de les  Rimbaldes. Antic pas ramader de la carrerada de Santa Coloma.

Castell de Vilademàger i església de Sant Pere de Màger. El castell és documentat des de l’any 987 en unes anotacions de la donació del comte Borrel II. A l’any 1079 passa a la família Cervelló i a partir del 1347 entra a formar part de la baronia de la Llacuna. L’església de sant Pere, antiga parròquia de la Llacuna, és una església en principi romànica modificada posteriorment. De l’any 1169 se’n te el primer document, es remodela al segle XIV en que se la anomenava Sant Pere de la Vila de Màger, i esta catalogada com a bé cultural d’interès nacional.   

Les Font de cal Marquet i el càmping. A l’indret del càmping masia de cal Marquet, trobarem dues fons d’aigua molt bona. La primera havia estat porxada i la segona esta al davant de la masia les dues  ragen sempre.    

Font dels Horts. Molt ben arranjada i neta  rega els pocs horts que queden en servei.

Castellot de cal Martinet. Del que havia estat aquest gran casal fortificat només en resten unes poques parets i la base d’una torre rodona romànica, que es data en el segle XI,  i un altra de quadrada de segle XIII. Darrerament ha estat netejat de la vegetació que el tapava.

Font del Teix. Aquesta font va tenir molta nomenada en els anys 50 del passat segle, quan hi havia una planta que l’embotellava amb finalitats curatives. Es venia entre altres llocs a Igualada i a Vilafranca. L’aigua es bona però una  part el raig es perd pel terra.

Font de la riera. És més abundosa que l’anterior raja al llit de la riera.

Poble de Rofes. Aquest poble pertany al terme municipal de la Llacuna, de 74 habitants l’església de Sant Josep, va ser construïda pels veïns del poble l’any 1985.

 Castell i església de Sant Miquel  d’Orpi. El conjunt del Castell i l’església de Sant Miquel, estant situats a mig aire en la vesant obaga de la serra de Freixes. Del castell se’n tenen les primeres noticies l’any 978  com a límit entre els bisbats de Barcelona i de Vic. Actualment el castell esta restaurat hi ha un restaurant. L’església de Sant Miquel fou l’església del castell conserva l’absis romànic, amb arcuacions llombardes, la resta està molt modificada.

Santa Càndia de les Bresques. Actualment la capitalitat del municipi d’Orpi és Santa Càndia. El que més sorprèn és l’església gòtica, documentada des del segle XIV. La seva portalada és destacable d’un  gòtic tardà o flamíger, l’absis poligonal i campanar de cadireta aixecada sobre uns fonaments de una església romànica d’una nau amb absis semicircular. S’hi celebra un aplec de les bresques de Santa Càndia, molt concorregut el darrer diumenge del mes d’abril.

Santuari de Collbàs. El Santuari Marià és de l’any 1793 tot i que ja es cita en el segle XIII. A l’interior s’hi venera la Mare de Déu de Collbàs.  L’imatge esta dempeus  i sosté el nen Jesús amb l’esquerra, i amb la dreta antigament sostenia un fòssil, molt abundants en aquest indret. Es celebra l’aplec el dilluns de Pasqua de Resurrecció. Tot el conjunt del santuari i l’hostatgeria adossada, ha patit les conseqüències de la barbàrie incontrolada d’alguns elements per civilitzar. És una pena que el patrimoni col·lectiu se’n vagi a norris per la deixadesa de les autoritats tant les eclesiàstiques com civils en no posar-hi remei.

 Castell de Claramunt. Aquest castell és romànic del segle X. Formava part del comtat de Barcelona i la primera referencia que se’n te és de l’any 978. Del segle X al XII  pertanyé a la família dels Claramunt, i és a finals XVII que va passar a mans dels Ducs de Medinacel·li. Al 1714 va patir una forta destrucció per part de les tropes de Felip V. L’any 1974 va ser adquirit pel govern d’Espanya que el transferí posteriorment a la Generalitat de Catalunya l’any 1981, que se’n feu càrrec de la restauració, una vegada acabada aquesta, el cedeix la gestió a l’ajuntament de la Pobla de Claramunt.

La Pobla de Claramunt.   La pobla de Claramunt te uns 2100 habitants que és dedican a l’agricultura o bé a les feines dels molins paperers, principal industria de la població. Un fet destacable en l’historia  de la població, va passar l’any 1344, quan una riuada es va emportar el poble construït a la riba esquerra del riu. El senyor del castell va atorgar una nova  carta de repoblació i el nou poble es va reconstruir a l’altra banda del riu sota el castell. És interesant visitar el poble amb carrerons estrets i moltes fonts d’aigua, així com els safaretjos públics.   

ITINERARI

Començarem la caminada, a la pista asfaltada que va del coll de la Torreta al poble de Querol. Anirem per una pista que ben aviat deixarem per un sender a l’esquerra que puja. Pal indicador. Travessarem el GR 172, (marques vermelles i  blanques) continuant pel mateix sender marcat amb les senyals verdes i blanques del recorregut dels 7 cims.

20 min. 1.190 km .Racó de Sant Bernat. Continuem pel sender fins assolir el cim del Montagut. Després de contemplar el paisatge anirem en direcció N per seguir el camí de baixada.

30 min. 1.800 km  Sant Jaume de Montagut. Retrobem el GR que ara seguirem en direcció N.

50 min. 3.600 km.  Estany de Formigosa. El voregem pel seu vesant W per continuar pel GR. Passarem pel coll del Vent. A l’esquerra hi han les ruïnes de les cases de Formigosa. El GR planeja a la dreta.

1 h 2 min. 4.500 km. Font de Jobany a l’esquerra del camí. Continuarem recte pel mateix camí en lleugera pujada.

1 h 15 min. 5.700 km. Coll de Pinar de la Costa. A l’esquerra marxa  el camí que va a Sant Magí de la Brufaganya marcat com a PR (groc i blanc).

1 h 38 min.7.700 km. Coll de la Rimbalda. Travessem la pista i continuem pel corriol que més endavant és una pista i la seguirem de pujada deixant el GR que marxa cap a la dreta.

2 h 12 min. 11.300 km. Collet abans de puig Castellar. Cruïlla de pistes. Anirem per la segona pista que trobem a la dreta, aquesta s’acaba en uns sembrats, continuant per l’esquerra pel corriol del 7 cims. Ben aviat trobarem una nova pista i la seguirem a la dreta, deixant també a la dreta les restes d’un poblat ibèric.

2 h 26 min. 13.200 km. Coll de la serra de la Llacuna. Travessem la carretera i anem a la dreta uns metres per deixar-la, per una pista que va a l’esquerra seguirem de nou el GR. Que va per tota la carena de la serra, deixant diferents camins a dreta i esquerra.

3 h 1 min. 15.100 km. Collet de la serra de la Llacuna. Continuem recta.

3 h 14 min. 16.300 km. Deixem el GR que marxa cap a la dreta a Sant Joan de Mediona, per anar cap a l’esquera, pel camí del castell en forta baixada. Pal indicador. Al castell de Viladamàger que hi entrem, passem pel davant de l’església  i baixarem per la porta d’accés.  

3 h 41 min. 17.400 km. Càmping masia de cal Marquet. Estem a la font de dalt, baixem pel camí cap a la masia, on hi ha la font de Baix. Continuem la baixada llarga i pronunciada cap a la font dels Horts. Després anirem cap a la dreta pel camí vell de Rofes, que va entre sembrats i bosc.  Una mica abans de la masia de can Martinet, després de travessar la riera de la Llacuna, pugem a la dreta per un camí de bosc fins a una esplanada.

4 h 16 min. 19.700 km. Castellot de cal Martinet. Les masies estan sota. En l’angle est de l’esplanada hi ha un corriol que seguirem de baixada, fins a trobar la riera de la Llacuna aquesta la seguirem aigües avall per un bon camí.

4 h 33 min. 21 km. Font del Teix. El camí continua seguint la riera, més endavant deixarem el camí ampla per agafar-ne  un de més estret que baixa a la riera, prop del seu llit, trobarem una font que raja força. Seguirem la riera aigües avall, per sortir-ne cap a l’esquerra per un caminet que voreja uns antic horts.

4 h 47 min. 22 km. Passem per sobre un pontet el torrent del Clot a la vora del molí i arribem a al poble de Rofes, passem pel costat de l’església per travessar la carretera, continuant recta. Farem un 100 metres per aquesta carretera  i girarem a la dreta per camí carreter que puja. Aquest camí que puja primer per bosc, i després per camps de conreu, ja no el deixarem fins a la casa Alta a la serra de Freixes. 

5 h 42 min. 25.800 km. Casa Alta en ruïnes, ens queda al davant, abans d’arribar-hi girem a l’esquerra per una bona pista. Anem pel vesant obac de la serra de Freixes. Al  fons ja es veu la depressió de la riera de Carme. Passarem a tocar de can Riba i arribarem al castell d’Orpí.

6 h 10 min. 27.400 km. Castell i església d’Orpí. A baix enclotat veiem el poblet de Santa Candia. Per un senderó que travessa un tallafocs, arribem a una pista, que la seguirem de baixada, travessarem la riera de Carme i pujarem al poble de Santa Candia.

6 h 25 min. 28.400 km. Santa Candia.  Agafarem el camí del riu que és a la vegada el vell camí dels horts  i el seguirem aigües avall, per dins d’una vegetació de ribera.

6 h 47min. 30.160 km. Travessem la carretera de Carme, per pujar per una antiga pista. Arribarem a un camp de blat, el travessem pel costat del marge i arribem al camí d’accés a cal Palet.

7 h 8 min. 31.300 km. Abans d’arribar a cal Palet el camí tomba passa pel costat del molí de la Fagina on amb lleugera pujada, i després planejant anirem al Santuari de Collbàs.

7 h 57 min.33.010 km. Santuari de Collbàs o de les Llentilles. Enllacem amb el GR 172 i el seguirem cap a la dreta tot planejant.

8 h 17 min. 34.200. km. Passem  ben a prop del coll de les Llentilles on hi ha molts nummulits escampats pel terra. El camí continua amb la tendència direccional de Llevant, seguint el GR.

8 h 36 min.35.550 km. Passem a tocar un gran dipòsit d’aigua d’Igualada, en aquest lloc deixem el GR, per anar cap a l’esquerra seguint un PR que marxa cap a Llevant, carenejant per la serra de la Guardia.

9 h 6 min. 36.710 km. Coll sota el cim de la Guardia. Deixem el PR momentàniament que puja al cim de la Guardia, per seguir per una pista ampla que baixa suaument, per sota el cim i que de nou ens portarà al PR. El castell de Claramunt ja el tenim ben a prop.

9 h 41 min. 38.610 km. Castell de Claramunt i el conjunt del castell i les esglésies de Santa Maria i Santa Margarida és del tot recomanable la visita, però ho deixarem per un altra dia amb més tranquil·litat, ja que tenim ganes d’acabar. Baixem del Castell per la seva pista d’accés motoritzat però tancada al trànsit privat. Passat l’aparcament, deixarem la pista d’accés i baixarem per unes escales que ens portaran dins del poble,  on per carrerons estrets i algunes boniques places i fonts, fins i tot els rentadors públics arribarem al costat de l’hostal Robert on ens recollirà l’autocar.

10 h 15 min. 41 km. Hostal Robert i carretera d’Igualada.

                                               FI DEL RECORREGUT

Informació en PDF

Cova de la Plana Joana

La cova de la Plana Joana o cova Gran està situada a 490 m sobre el nivell del mar, a uns 3 km del poble de la Juncosa de Montmell. Es la cova més gran de la zona i antigament es feia servir com a refugi per a ramats i pastors.També pujarem al Puig de la Cova ( 663 m ), un fantàstic mirador del Montmell, però també de bona part de les comarques tarragonines i del sud de Barcelona, així com de la mar Mediterrània, Montserrat i alguns cims pirinencs. Farem una ruta circular sortint del bonic poble de la Joncosa de Montmell. La distancia recorreguda serà d’uns 7 km amb un desnivell positiu de 320 m. 

 

Itinerari

Anirem amb cotxes particulars fins a la Juncosa de Montmell, passant per la N340 fins a l’Arboç, Banyeres, Llorenç i la Bisbal de Penedès. Aparcarem a l’àrea esportiva de la Juncosa, des d’on començarem a caminar. 

Deixarem el poble de la Juncosa resseguint unes vinyes a tocar del cementiri fins a trobar un camí que ens durà a la carretera, la creurem i agafem un camí que baixa fins al Torrent del Mas Campanera. Seguirem aquest torrent per un corriol fins a arribar a un encreuament de camins. Aquí agafarem un altre corriol que segueix el torrent que ens durà fins a la cova. 

Deixarem la cova en direcció nord seguint unes fites de pedra que ens ajudaran a arribar al cim de la Cova. 

Deixarem el cim en direcció nord per una pista forestal que més endavant deixarem per un camí que baixa fort fins a la carretera que ve del coll de l’Arca. Desprès de creuar la carretera tornarem a ser al punt d’inici.

 

Us podeu inscriure omplint aquest formulari.

 

Lloc sortida Estació d’autobusos de Vilafranca

Hora inici 9:00

Durada 3:00 hores a pas d’infant

Cal portar Calçat adient per terreny pedregós, ,esmorzar, aigua, ganyips i ganes de pasar-ho bé

Guiada per Familia Navarro Ferrer 

 El desplaçament fins a la Juncosa serà en cotxes particulars.

Organitza: Centre Excursionista del Penedès 

La tercera sortida de la temporada del CEP ens portarà cap a Andorra.

 

Dissabte 14 de març

Dissabte plantegem l’ascens voluntari a una de les muntanyes mes altes d’Andorra, el cim del Font Blanca. Començaríem des de la cabana de Castellar, a la carretera a les pistes d’esquí d’Arcalís. Quan haguem acabat el descens a la Font Blanca, agafarem els cotxes i anirem fins a l’aparcament del Sorteny, on haurem de tornar a empellar per arribar al refugi guardat del mateix nom, on soparem i dormirem.

 

Diumenge 15 de març

El diumenge, després d’esmorzar, farem un intent al Thoumasset de 2.741m, un cim que ja està a França i al que hi arribarem després d’una bonica esquiada.

Començarem amb una curta pujada amb el corresponent descens per passar des de la vall de Sorteny a la veïna vall de Rialb. Una vegada hi arribem, l’anirem seguint, passarem més enllà del refugi de Rialb i seguirem amb vistes privilegiades a la Font Blanca fins a una cabana on ens desviarem en direcció al coll de Siquer, des d’on ja podrem visualitzar el nostre objectiu. Una vegada superat, farem un curt descens fins a l’estany blau, que travessarem abans d’encarar l’ascens final. Aquest el podem dividir en dues parts: una part esquiable fins a arribar al coll i una part amb més pendent i una mica exposada fins a arribar al cim. El cim és un gran mirador de les muntanyes andorranes, amb vistes a la part més abrupte de la Serrera i la Font Blanca.

Per tornar al cotxe, desfarem el camí que hem traçat. Després de la baixada des del cim i creuar l’estany, haurem de tornar a remuntar el coll de Siquer, des d’on ja iniciarem la baixada final que ens durà directament al cotxe.

La ruta és molt bonica i ens permet gaudir de grans paisatges, però cal tenir en compte que s’ha de tenir i dominar tot el material de muntanya (ganivetes, grampons i sobretot les pells, que haurem de posar i treure quatre vegades durant la jornada).

Caldrà ser àgils perquè no s’eternitzi l’excursió.

 

Allotjament, inscripcions i altre informació

L’allotjament serà al refugi del Sorteny, en règim de mitja pensió (sopar, dormir i esmorzar) cal portar, sac prim o llençol, el refugi disposa de mantes.

La sortida es realitzarà en cotxes particulars, cal passar el divendres abans pel local del CEP per tal d’optimitzar les places en els diferents vehicles disponibles.

El punt de trobada dissabte a les 6:00 del matí a l’aparcament de Sant Julià. Qui no faci l’excursió de dissabte a la Font Blanca, haurà de procurar arribar abans de les 18:30 al refugi.

Cal portar-se l’esmorzar i el dinar de dissabte i també el dinar diumenge.

Per la seguretat de tots els participants, cal que tothom porti ARVA, pala i sonda, sense descuidar el material de seguretat personal com són els grampons i el piolet.

Cal obligatòriament, estar en possessió de la llicència federativa modalitat D pels esquiadors/es i de la modalitat C pels raqueters/es, de l’any en curs 2015.

El preu inclou, règim de mitja pensió (sopar, dormir i esmorzar) al refugi.

El preu pels NO SOCIS es de 43€ i el preu pels SOCIS es de 38€.

Les places estan limitades a 15 participants, en preferència als socis/es de l’entitat.

El període d’inscripció pels SOCIS és del 27 de febrer fins al 11 de març i els no sòcis del 6 al 11 de març

Les inscripcions s’han de realitzar a la secretaria del CEP.

Per més informació podeu contactar a l’adreça de correu: esquiraquetes@cep.cat

 

Lloc: Vall del Sorteny (Andorra)

Lloc sortida: Aparcament St Julià (Vilafranca)

Inici Dissabte: 14 de març de 2015

Fi diumenge: 15 de març de 2015

Hora inici: 06:00

Dificultat: Mitjana-alta

Transport: Cotxes particulars

Material: El propi d’una sortida hivernal, roba d’abric, grampons, piolet, ARVA, pala, sonda.

Menjar: Esmorzar i dinar del dissabte, dinar de diumenge.

Preu: 43€

Preu socis: 38€

Inclou: Allotjament en règim de mitja pensió al refugi del Sorteny

Llicencia: Modalitat D del 2015

Nombre de places: 15

SORTIDA OLIVELLA – PARC DEL GARRAF

Sortirem a les 8 del matí del pàrquing de Sant Julià, en cotxes, per dirigir-nos al nucli antic del poble d’Olivella. Des d’aquí, sortirem en btt, seguint la riera de Begues, on trobarem antics forns de calç. Arribarem a la urbanització de Mas Mestres pel camp de futbol d’Olivella, passarem pel fondo de Querol, una zona amb molta vegetació i poc després, ja ens endinsarem cap al parc natural del Garraf, on destaquen les muntanyes de roca calcària i els margallons. Arribarem a Jafra, un petit poble abandonat que es troba dalt d’un turó, seguidament veurem el monestir budista del Garraf, situat a la plana Novella. Anant pel costat d’una riera pedalarem fins a Vallgrassa (Centre Experimental de les Arts), després d’una estona de baixada anirem a parar a La Fassina, masia rural situada en un entorn tranquil i agradable, per gaudir de la natura. Per una pista amb una forta i llarga pujada coronarem el Coll de la Llebreta i encara en terreny ascendent arribarem a Olivella, fi de la sortida. La parada per esmorzar la decidirem durant el recorregut.

 

El recorregut té 38 km.

Hora i lloc de sortida: 8 hores, al pàrquing de Sant Julià de Vilafranca del Penedès.

Desplaçament en cotxes fins a Olivella.

Cal portar: esmorzar, beguda, casc i estris per a averies.

Nivell tècnic: mitjà.

Nivell físic: mitjà – alt.

Cal inscriure’s prèviament al link.

LINK INSCRIPCIONS GOOGLE DRIVE clicant aquí.

El GR 221 s’anomena també la Ruta de la pedra en sec, ja que una bona part aprofita els antics camins empedrats, que comunicaven els pobles i les possessions de la serra i degut també que el paisatge més emblemàtic són els conreus d’oliveres en marjades de pedra en sec.

El GR travessa la Serra de Tramuntana des del Port d’Andratx fins a Pollença en un recorregut de 135 km i s’han reformat algunes construccions per fer-les servir de refugi muntanya, tot i que això és un projecte encara per completar.

De la mateixa manera hi han trams del recorregut pendents de completar, conseqüència de les dificultats que hi posen els propietaris dels terrenys.

En resum, un recorregut on tan aviat voltarem pels sostres de l’illa, com se’ns omplirà el nas amb les bafarades de la mar i on les majors dificultats no les posa la natura. Un paradís de solitud en una illa plena a vessar de gent.

Lloc: Local del CEP
Hora: 21.30 h

ANTECEDENTS

Fa uns anys, un grup de companys del CEP van tenir la iniciativa de netejar un racó d’una roca propera al cim del Montagut, per anomenar-lo posteriorment RACÓ DE SANT BERNAT MENTHON, patró dels excursionistes. Posteriorment si va instal.lar una imatge de fusta tallada dedicada al sant, procedent d’una donació d’un soci del CEP. Després de quasi tres anys de romandre en aquest lloc, la imatge va desaparèixer. Per tot això, i per tal de tornar a dignificar el RACÓ DE SANT BERNAT, es va encarregar al monestir de Sant Benet de Montserrat, la confecció d’una rajola de ceràmica dedicada al sant. El passat 20 de desembre, la rajola fou beneïda pel vicari general i rector de la Parròquia de Santa Maria de Vilafranca Mn. Jaume Berdoy.

 

PROPOSTA

El proper 1 de març, el CEP organitza una caminada popular al cim del Montagut, per tal de reposar la imatge de Sant Bernat Menthon.

El programa és el següent:

A – Caminada d’unes tres hores efectives de caminar entre anada i tornada. Sortida de davant la FECA a Vilafranca del Penedès a les 08:00h del matí amb cotxes particulars fins al lloc per iniciar la ruta, Església de Sant Jaume de Montagut. (cal portar esmorzar)

B – Caminada d’una hora efectiva de caminar entre anada i tornada. Sortida de davant la FECA de Vilafranca del Penedès a les 10:00 del matí amb cotxes particulars fins al lloc per iniciar la ruta, Església de Sant Jaume de Montagut.

A les 11:30h els dos grups es trobaran d’alt del cim per iniciar els actes : Descobriment imatge Sant Bernat. Parlaments. Cant dels Goigs en lllaor de Sant Bernat Menthon a càrrec de la coral del Centre Excursionista del Penedès. Pica pica i fi de festa. Tornada al lloc de sortida. Es preveu arribar a Vilafranca del Penedès sobre les 14:00h

Presentació

L’esquí, com a mitjà de transport, està datat ara farà uns 5000 anys. Se n’han trobat restes molt antigues tan a Escandinàvia, com també a Rússia i a Xina.
Queda clar, doncs, que l´ésser humà ha pogut gaudir de la sensació de velocitat, de la tranquil·litat i de la bellesa dels paisatges hivernals des de fa molt de temps.
En l’actualitat, les variants de l’esquí son molt nombroses. Fins i tot es fa fàcil subdividir l’esquí nòrdic, segons els esquis i la tècnica que anem a utilitzar. “Clàssic”, “patinador” i fins i tot “Cross-Coutnry”.
L’esquí nòrdic ens permet realitzar una activitat física molt completa, alhora que molt inclusiva. Es pot practicar sol, en família, en grup, i no hi ha edat ni per començar ni per acabar. Tot son avantatges.

El CEP, des de ja fa anys que organitza sortides en grup d’esquí de fons. Una gran oportunitat per als no iniciats per poder accedir a les pistes entre amics, així com una nova ocasió pels ja veterans per retrobar-se i comentar la jugada.

Allotjament

Enguany, s’ha reservat l’alberg “Can Ribals”, prop de Lles de Cerdanya. Disposa de totes les comoditats habituals, i serà del gust dels més petits. A partir de les 6 de la tarda del dissabte, hi hauran animacions infantils.
Múltiples informacions a la seva pagina web: www.alberg.canribals.com
La casa es troba en un punt ideal per accedir tan a les pistes d’Aransa com les de Lles de Cerdanya.
Tota la informació de les pistes i tarifes de forfaits a les adreces:
www.lles.net
www.aransaesqui.cat
Preus i inscripcions

Inscripcions pels SOCIS del 9 al 25 de febrer 2015
Inscripcions pels NO SOCIS del 16 al 25 de febrer 2015
Places limitades

Preu Socis/es (Mitja Pensió):
Infants de 3 a 14 anys: 22 €
Adults partir de 14 anys: 31€

Preu No Socis/es (Mitja Pensió):
Infants de 3 a 14 anys: 25 €
Adults partir de 14 anys: 34€

Altres opcions:
Hi ha l’opció de reservar només el sopar a Can Ribals:
Infants de 3 a 14 anys: 7 €
Adults partir de 14 anys: 10€

Desplaçaments
Els desplaçaments es farà en cotxes particulars

Bonica excursió per paratges no massa freqüentats pels excursionistes, que ens permetrà de descobrir unes terres bastant isolades amb pobles abandonats i amb una densitat de població de les més baixes de Catalunya.

La caminada la farem seguint les serres de Tivissa, que malauradament, molts anys són víctimes dels incendis forestals. L’excursió la començarem al poble de Vandellòs. Aquest poble té l’origen en el segle XII. Fou incorporat a la dominicatura d’Albert de Castellvell i després a la baronia d’Entença, finalment es va unir al comptat de Prades. Va dependre de Tivissa fins l’any 1786 en que es va constituir com a municipi propi. Aquest municipi és molt extens, te annexionats uns pobles habitats, Masdenboquera, Mas Riudoms i també uns despoblats com: Remullà, Fatxes, Masvalentí i Gavadà.

Sortirem de l’estació d’autobusos a les 07:00.

ITINERARI.

00. L’excursió comença a la benzinera de Vandellòs, anant cap als rentadors públics i per una pista que creua el riu de Llastres (normalment sec).

05 min. La pista torna a creuar el riu i puja suaument entre feixes d’avellaners i petits horts.

19 min. Arribem a les ruïnes de Masvalentí. D’aquest poblet en queden les restes de cinc o sis cases de les dotze que hom diu que tenia. Aquí esmorzarem. Continuarem desprès seguint la pista anomenada camí de Borrià, fins a trobar un pal indicador molt a prop d’on passa la canonada d’Enagas. Aquí deixem la pista per enfilar-nos per un sender desbrossat per en Josep Jordana i el seu equip, que va en direcció al coll de Lleixares. El camí va pujant entre bosc de pins i feixes d’avellaners ara abandonades, a dalt a la nostre esquerra, hi ha el tossal de Penjabudells, la portella de Mianet i la Foradada que observen el nostre pas. Passem pel costat de la partida d’en Borrià plantada d’avellaners, aquesta encara cultivada.

30 min. Coll de Lleixares. A la dreta podem veure les ruïnes del corral. Pel coll hi passa una pista forestal que agafem a l’esquerra, que aviat empalma amb una altra que seguirem a la dreta.

39 min. Després d’una curta pujada, la pista baixa en direcció al mas de Genessies i ja veiem la mola al davant nostre.

43 min. Arribem a la carretera que ve de prop del coll de Fatxes i va al despoblat de Gavadá, per continuar cap al coll d’Aumet i arriba fins a l’Ametlla de Mar. És una carretera molt dolenta i deixada de la ma de Déu, i si no us agrada l’aventura us aconsello de no passar-hi mai. Seguim aquesta carretera uns metres a la dreta, la creuem i ja som al mas de Genessies. Antiga dependència fortificada i de grans dimensions ara abandonada, a la seva era i és un lloc de concentració de caçadors, també hi ha una font malmesa i que no raja(no l’he vista rajar mai). Sortim del mas per una pista que ara planeja, ara baixa, i ens portarà en un lloc on hi ha un pal indicador que ens deixa escollir: a la dreta a la mola de Genessies per la portella de Genessies, a l’esquerra a la mola de Genessies pel coll de Rourar. A sobre nostre tenim el cingle blanc de la mola de roca calcària del cretaci període mesozoic, amb una antiguitat que es calcula de 144 milions d’anys.

51 min. Escollim l’opció de la dreta, seguint la pista que voreja unes feixes d’avellaners, quan les feixes s’acabin la pista esdevé sender que puja pel fons de la vall. El sender va pujant, passa per un pas estret entre roques, fa una corba i després d’un tram planer, trobem una fita on comença una petita carena.

1 h 11 min. En aquest punt deixem el sender que veníem, per anar cap el llom de la carena. El camí és confós però no hi ha pèrdua, només tenim que seguir les fites que ara si, ara no, van seguint el llom de la carena. Una mica abans d’arribar al peu d’una gran roca, el camí gira a l’esquerra i flanquejant ens porta al peu d’un curt tram de roca vertical, el superarem amb una grimpada fàcil, per anar pujant entre les pedres fins a un pla al peu de la mola de Genessies.

1 h 29 min. A la dreta hi ha les restes de murs de pedra d’un poblat Ibèric, on en Josep Iglesias diu que s’hi van trobar trossos de terrissa deslluïda. Anem a l’esquerra, i en cinc minuts més ja som al cim de la mola.

1 h 34 min. Mola de Genessies. Formidable vista als quatre cantons, des del mar als Ports, muntanyes de Tivissa, Llaveria, etc. Cap a ponent, al fons veiem algunes agulles d’escalada, són les Miloques de Quintana. Aquestes agulles, eren propietat de l’escalador de Sant Cugat del Valles, En Josep Barbera i Suqué. Segons l’Antoni Cabré i Puig, gran coneixedor d’aquests paratges, aquesta muntanya és un misteri, doncs la seva ubicació roman equivocada en tots els mapes oficials de Madrid en que situen la mola de Genessies, al cim situat en la següent muntanya de la carena, més al sud del coll de Rourar. També és un cim bicomarcal, doncs la divisòria de les comarques del Baix Camp i la Ribera d’Ebre, passa just pel seu cim. Baixem del cim pel mateix lloc per on hem pujat, i quan som al pla, per l’esquerra busquem on comença el camí de baixada, primer baixa fort i per pedres inestables, després va planejant i ens porta al coll del Rourar.

1 h 45 min. Coll del Rourar. Prenem un sender a la dreta per baixar al fons d’una rassa i tornem a pujar fins a un collet. Un cop passat el collet, baixarem en fort pendent per un sender que en alguns trams és pedregós, com una tartera (atenció amb les relliscades), més avall el camí ja és més planer i ens porta al fons del barranc de Jovara, per aquest camí, passava un important lligallo. Si el seguíssim veuríem a la dreta, una gran cova i més amunt uns ullals amb bona aigua. Ja des de la portella de Jovara, podríem descendir cap al mas de l’Atzet i al poble de Fatxes, per continuar cap a França seguint el lligallo. Nosaltres no hi anirem, seguirem cap a l’esquerra barranc avall, fins a trobar la llera del barranc de Meliques.

2 h 2 min. Barranc de les Meliques, el remuntem a la dreta, pel seu fons on hi sol corre aigua cosa que ens pot dificultar el pas. El barranc té dos ressalts per superar el primer, el camí s’enfila per l’esquerra i després torna a baixar a la llera del barranc, de seguida torna a pujar, per superar el segon que al seu peu forma una petita codolla, flanquejarem un tram i per tornar a baixar al fons.

2 h 16 min. A la nostra esquerra, tenim el mas de les Meliques, en mal estat i convertit en corral. Al lloc on hi ha un bassi d’obra, creuem el barranc per última vegada, després passarem per sobre d’un marge de pedres on trobarem un sender poc fresat, que es portarà a una bassa d’aigua dels bombers. Un xic més amunt, n’hi ha un altra de petita, on per un tub hi raja aigua que ve d’una estreta mina, és la font d’en Vicentó.

2 h 26 min. Sortim de la font, per una pista que en uns cinc minuts ens porta a un altra de més arranjada, aquesta la seguirem a la dreta, i en suau però llarga pujada ens porta al coll de Monetze. Aquest coll, té fama de ser el més ventós de la comarca, on s’hi pot gaudir d’una bona vista de la Ribera d’Ebre. Rètols del Patronat de Turisme de Catalunya, ens informen de la flora, la fauna i del indret, apart de les particularitats del lloc i de l’emplaçament de vies ferrades. A partir d’aquí, la resta de l’excursió és pràcticament tota de baixada.

3 h 21 min. Arribem al peu d’un turó on hi ha un repetidor de TV, val la pena de pujar-hi i gaudir de la panoràmica que s’hi divisa. Si volem pujar-hi, o fem sense camí definit directa a les antenes, per baixar seguirem la pista que més endavant empalma amb la que veníem, que la seguirem fins el coll de la Llena.

3 h 27 min. Coll de la Llena. Deixem la pista que ens portaria al coll del Ventall i a la ermita de Sant Blai, per agafar a la dreta el camí empedrat que tot fent giragonses baixa a la vila de Tivissa que tenim als nostres peus. Passarem per sota de les coves de la Llena. Aquestes coves són refugi de gran quantitat d’ocells. Quan arribem al collet sobre el Tormo de Margalida, podrem llegir en un rètol, l’origen de la lletra M que podrem veure gravada en la part oest de la roca del Migdia. La va fer marcar l’escalador mallorquí, en Mercadal, que tenia la dèria de deixar constància del seu pas per Tivissa i no va trobar altra manera de fer-ho que pintant la lletra M, a les roques visibles des de la vila i gravant-les amb martell i escarpa. La darrera que va pintar va ser aquesta. Seguim el camí i sense més complicacions arribem a Tivissa.

3h 50 min. El terme de Tivissa és molt extens, arriba des de la vora del mar a l’indret de la coneguda Bassa de Tença i fins més enllà del riu Ebre. Antigament també incloïa l’actual terme de Vandellòs, en l’actualitat té com a nuclis agregats els pobles de la Serra d’Almos, Darmos, i Llaberia. La seva historia es remunta als primers temps de l’home primitiu, així doncs hi ha les pintures rupestres de la cova de la Vilella entre altres. També hi ha el castell de Banyoles bastit damunt d’un espadat ,pel davant del riu Ebre, data dels temps de la reconquesta en que fou emprat pel Consell de Barcelona, per traslladar el blat cap a la ciutat comtal, quan construïren la primitiva carretera cap a l’Hospitalet de l’Infant, per evitar el pas per Tortosa aplicava forts tributs pel pas del blat. -FI DE L’EXCURSIÓ-

NOTES: S’ha previst esmorzar a mas Valentí i dinar a la font d’en Vicentó o a la vila de Tivissa segons horari, meteorologia, o preferències del personal hi ha aigua a la font d’en Vicentó. Cal fer atenció si bufa vent de Mestral, ja que en algunes ocasions ho fa amb molta virulència en aquests indrets. Podreu trobar discordança en la toponímia, doncs en alguns llocs es pot anomenar de diferent manera alguns dels mots que trobareu. Coll de Lleixares o Coll de Llissares, Fatxes o Fatges, Mola o Moleta, Jovara o Jovará etc.

VOCABULARI.

MESTRAL: Vent fort i fred que bufa a ràfegues per la vall de l’Ebre preferentment a la tardor, al Camp de Tarragona se’l anomena Seré, a Rasquera i al Perelló Emborgada, nom que fa referencia a la plana del Burgar. Als pobles de la vall de l’Ebre Cerç i Mestral pels pescadors de Cambrils.

CADOLLA: Toll d’aigua excavat a la roca.

BASSI: Recipient ja sigui d’obra o generalment d’un tronc buidat emprat per recollir l’aigua per poder abeurar els remats. LLIGALLO: Sinònim de camí de cabanera o de carrerada són els camins emprats pel pas dels remats en la transhumància.

TORMO: Al Priorat hom denomina tormo, als blocs de roca solitaris despresos dels estrats, ja siguin de conglomerat o de gres roig, com el tormo de l’Englora a Margalef.

ULLAL: Ressurgència aqüífera en forma de forat rodo. Són aprofitats pel regadiu.

Proper 100 cims: 22 de març. Morral de Cabrafeixet, 753m. (Baix Ebre)

Fulletó en PDF

Descripció de l’itinerari

Des del coll del Pimorent farem l’aproximació fins assolir les últimes pales que ens porten al cim del Coma d’Or (2826m) força fàcil, d’altitud considerable i amb grans panoràmiques.

Dissabte 21 de Febrer

Creuarem la carretera i comencarem per un terreny força pla, la Coma d’en Garcia. Aquesta primera zona és força planera, i anirem seguint aquesta àmplia coma pel seu vessant dret sense baixar al fons. La pujada és fàcil i amb pendent moderat durant una bona estona, fins arribar a unes antigues construccions, on enfilarem una pujada de més entitat que ens portarà fins a la portella de la Coma d’en Garcia.
Passada l’àmplia collada de la Tossa Rodona, sota el cim del mateix nom, veurem per primera vegada el cim del Coma d’Or. La seva cara nord-oest és molt vertical, però pel vessant sud es accessible amb esquis. Des del coll, al costat de la Tossa Rodona hem de perdre una mica d’alçada, baixar uns pocs metres i passar pel costat del petit estany de Coma d’Or, enfilarem una àmplia pala en direcció cap al cim. Després d’aquesta pala farem un flanqueig també en direcció al cim. Al cap de poc arribem a la portella del Cortal Rossó, des d’on farem l’atac final al cim. El cim és una estreta cresta i esta exposada a banda i banda. Deixarem els esquís a la part més ample de la cresta i seguirem a peu. Cal prendre precaució.
Paisatge, ampli i espectacular des del cim. En primer terme veurem l’espectacular Puigpedrós de Llanós, l’estany de Llanós, i més enllà la vista del Carlit. També la vall de Campcardós i els pics d’Envalira.
La baixada, la farem des de la portella del Cortal Rossó, d’on davallarem fins al fons de la vall en direcció a l’estany de Besines, on a poca distancia hi ha situat el refugi que porta el mateix nom. Farem nit al refugi.

Diumenge 21 de Febrer

En llevarem amb ganes d’afrontar la tornada remuntant en direcció al coll de Llanós. Pujada sostinguda amb algun tram un pel dret. Des del coll tenim la possibilitat de fer el Pic de Llanós seguint la carena en direcció N, però segurament aquesta opció no sigui viable anant amb grup nombrós. Des del coll anirem en direcció l’estany de Llanós fent algun flanqueig sempre que les condicions de la neu així ho permetin, per mirar de no perdre massa cota. Creuarem l’estany de Llanós d’unes dimensions considerables, per sota del pic que domina l’entorn mes pròxim que es el Puigpedròs de Llanós.
Un cop haguem l’haguem superat, començarem a remuntar en direcció a un petit coll anomenat també de Llanós, punt des del qual remuntant per un torrent, ens portaria a la Portella del cortal Rossó i d’aquí al cim del Coma d’Or. Nosaltres però no seguirem aquest camí i n’agafaren un altre en direcció al Coll de Pimorent. Farem traça fins a trobar una pista que flanqueja pel sud la serra de Lloses i des d’aquí fins al coll inici de l’itinerari.

Inscripcions i preus

El preu inclou règim de mitja pensió al refugi de Bessines. El refugi disposa de mantes.
Inscripcions socis/es del CEP des del 9 al 18 de febrer. 43 €
Inscripcions pels No socis/es del CEP del 16 al 18 de febrer. 45 €

Altres informacions

Cal portar els àpats de dissabte i diumenge, excepte els oferts pel refugi. També es necessari portar alguna cosa per anar menjant durant l’itinerari.
Material necessari per a sortides hivernals; roba d’abric i personal i equip de seguretat com ARVA, pala, sonda, piolet i grampons tot ell material obligatori per las sortida Modalitat de llicencia D per esquis i C per a raquetes
Cal passar pel CEP el divendres 20 de febrer per organitzar els cotxes.
El punt de torbada dissabte 21 de febrer es l’aparcament de Sant Julià a les 06:00h